Són bojos aquests valencians!! Què és tant de fum, tant de soroll i tant de foc? Gent cridant pertot arreu, bandes de música tocant a totes hores... Com voleu que caci paraules si no sento res de res?

Però tot té solució: amb uns taps a les orelles i grans dosis de cafè, al final vaig caçar paraules molt interessants. Vaig descobrir què és el “blanc i negre” (un entrepà), com en diuen dels monyos de les falleres (“pirris”) o què coi és la “despertà”: una activitat musical que, quan veieu el programa, entendreu per què es pot traduir perfectament per “la putejà”.

Ah! I resulta que dels petards, en diuen coets! Això vol dir que jo a València muntant mobles d’Ikea seria un autèntic “coet” i no un “petardo” com em passa a Barcelona. Molt millor.

Seguir el ritme de les falleres i els fallers no és fàcil: es passen 4 dies sense dormir desfilant pertot arreu. Al segon dia, quan ja em sentia derrotat, vaig proposar avançar la “cremà” d’una falla amb uns mistos que duia a la butxaca. Encara em fa mal el “carxot” que em va fúmer la “fallera major”.

Vaig caminar molts quilòmetres, vaig moure’m en trens que eren autèntiques llaunes de sardines i vaig haver de beure cassalla amb llimona, cassalla amb aigua, cassalla amb cola... Així de dura és la vida del caçador de paraules.

I mira, al final, quan el cos et fa un “clic” i et comences a adaptar, la falla s’acaba, la fallera plora i toca tornar a casa. Això sí, torno amb la sensació d’haver-m’ho passat molt bé i d’haver fet una bona caça. Espero que us ho passeu tan bé com jo.

Dilluns que ve, les Falles de València.
I que la pólvora us acompanyi.