Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
L'atzar i les probabilitats juguen un paper important en la vida. Pot ser que ens fulmini un llamp o que ens toqui la loteria. De fet, els jocs d'atzar han impulsat el desenvolupament de les matemàtiques. Tot jugant veurem com es calculen, i què és el creixement relatiu, la mitjana, la mediana, la variància. Es tracta d’una compilació de capítols sobre matemàtiques.


Primera emissió: 10 de gener 2017
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
No hi ha una fórmula per viure 100 anys, depèn dels hàbits i la genètica. Analitzant avis centenaris veiem que envellir és oxidar-se. Com generar menys radicals lliures? Va bé prendre antioxidants? Influeix l’epigenètica en l’envelliment?
Un equip d’investigadors de la Universitat de Lleida, l'IRB Lleida i la Universitat de València ha comparat els greixos del plasma sanguini d’una trentena de persones centenàries amb la d’octogenaris i d’adults joves sans. I ha descobert que la longevitat extrema en humans també s’associa a una major resistència a l’oxidació. Els famosos radicals lliures són extremadament reactius, tant que acaben fent petites, però constants, lesions cel•lulars. I la cèl•lula envelleix. Es pot retardar el procés? La metionina ens és fonamental per viure, però si n’hi ha massa, es dispara la fabricació de radicals lliures. Què és? En quins aliments es troba? I si vivim cada cop més, quants centenaris hi haurà a Catalunya d’aquí a pocs anys?

» Text complet

Categories: Actualitat

27/12/2016: La ciència en dansa

Escrit per: Equip Editorial
La dansa és expressivitat a través del moviment del cos. Seguim una ballarina de l’Institut del Teatre per entendre com l’anatomia humana treu partit de les lleis de la física per crear bellesa.
La carrera de dansa és curta i, per tant, ha de començar ben aviat. A partir dels vuit anys, els nens ja tenen el cos muscularment preparat i són prou madurs mentalment per seguir una classe. Abans d’aquesta edat fan el que s’anomena predansa. La mestra i pedagoga de la dansa Clara Font de l’Escola Emi Vivas explica en què consisteix. Per ingressar a l’Institut del Teatre (IT), a banda de les aptituds artístiques, els candidats han de passar una exploració física, la dirigeix Carles Puértolas, cap del Departament de Salut de l’IT. Un cop admesos, els ballarins tenen sessions de preparació física amb el professor d’entrenament corporal de l’IT Joan Carles Fernández, que els fa treballar l’esforç cardiovascular, els reforça les articulacions, i els aprofundeixen en la propiocepció, és a dir, la capacitat per percebre la posició del propi cos. La tècnica és una part fonamental de la dansa. En el nostre cos, la tècnica es tradueix en neuromotricitat, és a dir, el control neuronal de la musculatura. Núria Massó és ballarina i especialista en medicina de l’esport de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (URL), coneix molt bé les bases fisiològiques de la tècnica. Però més enllà de la medicina i la fisiologia la ciència que segurament té més pes en dansa és la física. La ballarina i llicenciada en Física Irene Lapuente explica com jugant amb els centres de gravetat i amb l’acció i reacció portem l’equilibri al límit i obtenim un efecte fluid i estètic en el ball. Sense oblidar, es clar, que la dansa és sobretot un art, com expliquen Rafel Plana, cap del col•lectiu d’instrumentistes de l’IT, Catherine Allard, directora d’IT Dansa, i Rosa Schipperijn, ballaria d’IT Dansa.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El Zika és un virus que traspassa fronteres i genera una alerta global especialment pels nombrosos casos de microcefàlia. La reportera Georgina Pujol, embarassada de 24 setmanes, es pregunta quin és el risc d’infecció tenim a Catalunya.
El virus del Zika s’ha convertit en un perill per a les dones gestants, que són la veritable població sensible. Si el virus passa a la placenta de l’embrió o del fetus, al cordó umbilical, al cos de l’encara nonat i finalment arriba al cervell, pot causar-hi diverses malformacions i la temuda microcefàlia.
Les femelles de mosquit són les úniques que ens piquen i poden transmetre la malaltia. Son vegetarianes, però per fer els ous necessiten, imperativament, una proteïna que només tenen els animals de sang calenta. És per això que aquesta malaltia s’ha acabat convertint en una lluita de mare contra mare.
En un adult sa, aquest virus provoca una mena de grip lleu. Es transmet per una picada del mosquit de la febre groga (aedes aegypti) tot i que també es pot contagiar per via sanguínia i sexual. De moment, el vector del Zika no ha arribat a l’estat espanyol però s’està propagant ràpidament per Amèrica.
A Catalunya, un total de 21 dones gestants ha patit la febre del Zika en viatjar a Amèrica. I d’aquestes, cinc han donat a llum nadons sans. Només hi ha hagut un únic cas de microcefàlia i malformacions en un bebè. Per evitar la propagació d’aquesta febre és imprescindible controlar l’expansió del mosquit de la febre groga i reduir la població del mosquit tigre a Europa.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El cub de Rubik és una icona d’intel•ligència. Té més de 43 trilions de posicions possibles. Veurem joves que el fan a cegues, amb una sola mà, o en menys de 10 segons. És també una eina per aprendre matemàtiques, combinatòria i geometria.
La Berta només té 14 anys. Al maig del 2016 es va proclamar campiona d’Espanya absoluta amb la resolució de 15 cubs a cegues en 56’, la segona millor marca mundial d’aquesta modalitat. I al juliol del mateix any va guanyar el campionat d’Europa absolut de velocitat a cegues, amb una marca de 30 segons i 40 centèsimes. A més, sense tapar-se els ulls és capaç de fer el cub en 14” i la piràmide en 7”. El seu repte és ser la primera dona del món a resoldre el cub a cegues en menys de 30”. A banda de les competicions, la Berta fa tallers de tant en tant a les escoles per introduir-los al món del Rubik i transmetre’ls la seva motivació.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Riotinto és un paratge marcià. Hi viuen bacteris que fan àcid sulfúric i que podrien resistir a Mart. Entrevistem l’astronauta que prova el vestit espacial per viatjar a Mart el 2030 i entrem en l’habitacle en què haurien de sobreviure.
“Probablement l’experiència més sorprenent i memorable d’un vol a l’espai és la visió de la Terra, per l’emoció, el profund sentiment d’humanitat que inspira veure el teu planeta com una nau espacial”. Jean-François Clervoy, pilot comandant especialista en transbordadors ha estat a l’estació espacial russa MIR i va ser l’enginyer encarregat de reparar el telescopi espacial Hubble. Ara participa en el projecte Moonwalk, que assaja tecnologies que faran possible que un astronauta i un robot treballin conjuntament en expedicions extravehiculars. Georgina Pujol l’entrevista mentre examina un prototip de l’escafandre que la ESA dissenya per anar a Mart. Si s’envia una tripulació a Mart l’any 2030, hauran d’aconseguir que els astronautes treballin en un entorn molt hostil i corrosiu. A Riotinto s’hi estan fent entrenaments per a una futura missió a Mart. En aquell paratge de Huelva les aigües contenen àcid sulfúric, corrosiu, i sulfat de coure, un potent fungicida tòxic. També hi ha l’ió Fe3+, un potentíssim oxidant. I per últim, arsènic, un verí mortal. Si amb tot això i aigua féssim un còctel, no podríem imaginar mai que en resultés un ambient habitable per cap ésser viu, però, un cop més, la realitat supera la imaginació. Si hi ha vida a Riotinto potser n’hi ha (o n’hi va haver) a Mart. El Centre d’Astrobiologia i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial coordinen els simulacres.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Alan Turing va descodificar la màquina encriptadora Enigma, el gran secret nazi, gràcies al domini dels algorismes. Sabrem què és el sistema binari; què és la memòria RAM; el transistor i l’evolució dels processadors.
El 1946 neix l’ENIAC, la primera computadora moderna, un dels invents més grans de la humanitat. Demanem al Dr. Mateo Valero, cap del Centre de Supercomputació de Barcelona i guanyador del premi més prestigiós del món en informàtica que predigui com serà la nostra vida d’aquí 30 anys, tal com va fer l’escriptor Arthur Clarke l’any 1974 quan va anticipar internet. En aquest capítol, la reportera del programa Georgina Pujol ens permet conèixer un dels pioners de la informàtica a Catalunya, l’enginyer Xavier Kirchner, que treballava a principis dels anys 70 amb ordinadors que pesaven tones i tenien menys memòria que un rellotge intel•ligent de polsera. En un inici eren pocs savis en universitats de primera línia, després només grans empreses, però avui en dia són milers les persones que treballen des de casa o en petites empreses que s’esforcen per facilitar-nos la vida. En aquest programa, la reportera es capbussa en la història de la informàtica i es remunta a l’època en què s’inventen els ordinadors.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Riotinto és un paratge marcià. Hi viuen bacteris que fan àcid sulfúric i que podrien resistir a Mart. Entrevistem l’astronauta que prova el vestit espacial per viatjar a Mart el 2030 i entrem en l’habitacle en què haurien de sobreviure.
“Probablement l’experiència més sorprenent i memorable d’un vol a l’espai és la visió de la Terra, per l’emoció, el profund sentiment d’humanitat que inspira veure el teu planeta com una nau espacial”. Jean-François Clervoy, pilot comandant especialista en transbordadors ha estat a l’estació espacial russa MIR i va ser l’enginyer encarregat de reparar el telescopi espacial Hubble. Ara participa en el projecte Moonwalk, que assaja tecnologies que faran possible que un astronauta i un robot treballin conjuntament en expedicions extravehiculars. Georgina Pujol l’entrevista mentre examina un prototip de l’escafandre que la ESA dissenya per anar a Mart. Si s’envia una tripulació a Mart l’any 2030, hauran d’aconseguir que els astronautes treballin en un entorn molt hostil i corrosiu. A Riotinto s’hi estan fent entrenaments per a una futura missió a Mart. En aquell paratge de Huelva les aigües contenen àcid sulfúric, corrosiu, i sulfat de coure, un potent fungicida tòxic. També hi ha l’ió Fe3+, un potentíssim oxidant. I per últim, arsènic, un verí mortal. Si amb tot això i aigua féssim un còctel, no podríem imaginar mai que en resultés un ambient habitable per cap ésser viu, però, un cop més, la realitat supera la imaginació. Si hi ha vida a Riotinto potser n’hi ha (o n’hi va haver) a Mart. El Centre d’Astrobiologia i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial coordinen els simulacres.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Sabó, lleixiu, PVC, insecticides i pinsos es fan amb el clor, la sosa i productes químics fets a Flix. Tones de tòxics han anat a l’Ebre i s’ha contaminat molt terreny. A més, s’hi processa fosforita, un mineral lleugerament radioactiu.
La fàbrica de Flix té més d’un segle d’història. Al llarg dels anys, ha produït compostos organoclorats tòxics com ara el PCB que s’usaven com a aïllants i el DDT, un insecticida nociu i persistent. Aquests compostos químics juntament amb els metalls pesants que es fan servir per fabricar el clor, estaven presents en les 700.000 tones de llots contaminats que s’han extret del riu. Però les feines de descontaminació encara trigaran. Queda depurar l’aigua de l’embassament i els sòls industrials de la fàbrica. En aquest capítol, el “Quèquicom” parla amb els investigadors que fa 30 anys que n’estudien l’impacte en la salut i mediambiental, i entra a la fàbrica per veure com estan netejant els terrenys afectats. Tot plegat, en un moment en què els veïns de Flix miren amb preocupació el seu futur per l’imminent tancament de la planta de clor d’Ercros i pel llegat mediambiental que heretaran les pròximes generacions.
A Flix també es fabrica un element indispensable per fer pinsos, el fosfat dicàlcic que aporta fòsfor i calci als animals. Es fan a partir de fosforita, un mineral procedent del Sàhara que ja de natural conté partícules de baixa radiació. Els residus també són lleugerament radioactius i s’acumulen de manera controlada en un abocador a cel obert. Què són les radiacions?

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El programa mostra el procés d’erecció a través d’una càmera tèrmica i explica l’anatomia interna del penis que fa possible l’erecció. Quan aquesta falla, hi ha medicaments que poden ser un remei contra la disfunció erèctil. La longitud del penis erecte pot anar de 10 a 18 cm. Quina és la mida normal en el nostre país?
I per què uns òrgans tant sensibles com els testicles pengen d’una bossa? Sabem que els espermatozoides neixen als testicles, però quina vida tenen? Un espermatozoide fa unes 50 micres, però haurà de cobrir una travessa que proporcionalment a la seva mida seria de 3.000 quilòmetres fins a l’òvul femení. Haurà de nedar en el líquid seminal. Per generar-lo intervenen diversos òrgans interns generalment desconeguts, un d’ells és la pròstata, que pot generar càncer i problemes de micció. Per cert, resoldrem també un gran enigma: com és que els homes “pixen fora de test”?
Categories: Actualitat


Anterior       Següent
English Español