L’actor Marc García Coté, l’Àxel de La Riera, com el 12% de la població, té migranya: vòmits, pèrdua de visió i de la parla, veus llums brillants i fort mal de cap. Queden fora de joc. Què passa dins del seu cervell? Hi ha solució?
Una de les malalties més invalidants és la migranya. En tenen 1.000 milions de persones a tot el món, de totes les cultures i condició. Dura hores o dies i impedeix dur una vida normal. L’actor Marc García Coté, de la sèrie televisiva de TV3 La Riera, fa 18 anys que hi conviu. Aprofita quan no té migranya per estudiar els guions. Nota com si els cucs li mengessin el cervell, i quan li ve dalt l’escenari, s’ha de medicar. La reportera Samantha Vall el repta a fer-se una prova d’electroestimulació, però el Marc ho rebutja, perquè fa sis dies que no té migranya, tota una victòria i té por que fent la prova se li presenti un brot. Així, doncs, la Samantha fa la prova al centre tecnològic d’estimulació cerebral Starlab Neuroelectrics. Allí es constata que un cervell no migranyós és capaç de concentrar-se, tot i tenir un so que el destorbi, a diferència d’un migranyós, que no ho tolera. La migranya no té cura, però la neuròloga Patricia Pozo, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, recomana que tot migranyós porti una vida endreçada, faci activitat física, rebaixi l’estrès i no abusi de la medicació. Una de les seves pacients és Rosa Barberan, a qui tot l’afecta: una colònia, el sol a la cara, estar en dejú... La doctora li aconsella injeccions de Botox sota els cabells i amb això aconsegueix reduir la migranya a quatre cops al mes.



Nàusees, mareig, vertigen, mal de cap. Un dolor persistent, intens, difícil d’anticipar, desencadenat per un excés de llum o soroll, per una olor, que, a més, s’intensifica quan la persona es mou. La migranya és una malaltia recurrent i discapacitant que afecta més de mig milió de persones a Catalunya. Aquesta patologia afecta entre 2 i 3 dones en edat fèrtil, per cada home, però, tot i la seva importància, amb freqüència és infradiagnosticada i infratractada. Així, les persones que en tenen sovint són titllades de comediants o exagerades.
L’atac de migranya
La neurotransmissió és el procés mitjançant el qual s’alliberen unes molècules de senyalització anomenades neurotransmissors. Quan un impuls elèctric o potencial d’acció es genera en una neurona, aquesta allibera neurotransmissors que arriben a la següent neurona i li transmeten la informació. Els neurotransmissors poden ser inhibidors o excitadors segons el seu efecte sobre l’activitat neuronal. Davant d’un excés de neurotransmissors excitadors, el cervell esdevé hiperactiu i hipersensible. Aquest desequilibri es considera una de les principals causes de l’atac de migranya, ja que un excés de glutamat, el principal neurotransmissor excitador, provoca l’aparició d’una ona elèctrica coneguda com a despolarització cortical.
Des de la part posterior del cervell, aquesta ona es propaga per l’escorça cerebral, d’un dels dos hemisferis, a una velocitat d’entre 2 i 5 mil·límetres per minut. A més, mentre avança, pot afectar i alterar àrees responsables de la visió, l’equilibri i la parla. Es considera que la despolarització cortical és l’esdeveniment fisiològic responsable de les aures que experimenten algunes persones afectades per la migranya.
Però aquesta ona elèctrica no només afecta el cervell, també provoca l’alliberament de substàncies vasodilatadores per part dels nervis trigèmins que acompanyen les meninges. Les meninges són un teixit conjuntiu molt irrigat que protegeix el cervell i la medul·la de lesions i infeccions. La vasodilatació de les meninges és la principal causa de la seva inflamació i, per tant, del dolor que provoca l’atac de migranya. Així, el cervell migranyós entra en una espiral de dolor creixent, ja que les meninges inflamades estimulen els nervis trigèmins, que, al seu torn, alliberen més vasodilatadors, fet que empitjora la situació.
Tractament
Actualment no hi ha cap cura per a la migranya. Per tant, l’objectiu és tractar-ne els símptomes o prevenir-los evitant els factors que produeixen els atacs.
Per combatre els símptomes de la migranya es disposa de diversos fàrmacs:
• Els antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs) com l’ibuprofè i l’aspirina. Aquests fàrmacs són el primer graó del tractament farmacològic del mal de cap. La seva acció inhibeix la síntesi de prostaglandines, substàncies responsables de la inflamació. Així, quan disminueix la inflamació, també ho fa el dolor.

• Els triptans es consideren el tractament de primera elecció per als atacs de migranya d’intensitat moderada a intensa. Aquests compostos provoquen una constricció dels vasos sanguinis que reverteix la vasodilatació responsable del dolor. A més, inhibeixen la secreció de molècules inflamatòries per part dels nervis trigèmins, fet que evita la inflamació de les meninges. Finalment, bloquegen la comunicació entre les zones inflamades i els centres de dolor. No obstant, aquests fàrmacs poden ocasionar nombrosos efectes secundaris, com ara marejos, formigueig i pèrdua de sensibilitat a la pell, i per la seva acció vasoconstrictora no se’n recomana el consum a persones que tinguin malalties cardiovasculars.

Aquests tractaments no eviten els atacs, però els atenuen. Cal prendre’ls tot just quan n’apareixen els primers símptomes, ja que tenen més eficàcia quan no s’ha arribat al pic del dolor. No obstant, un excés de medicació pot provocar la cronificació dels atacs.
*Aquest capítol va ser emès per primer cop el 2 de maig de 2017