La Itziar i la Carme van anar a adoptar als països de l’est. Al cap d’un temps es van adonar que les seves criatures no es desenvolupaven correctament. Van fer una visita a l’Hospital del Mar, i allí el pediatra i investigador de l’IMIM, Òscar Garcia, els va diagnosticar la Síndrome Alcohòlica Fetal. Aquesta síndrome és la deficiència intel•lectual més nombrosa d’entre les causes evitables, i a Espanya afecta, en diferent grau, a dos de cada mil nadons. Una criatura amb Síndrome Alcohòlica Fetal té una fesomia característica, però els danys més greus no es veuen. Són intel•lectuals. I són permanents. No és cosa de mares alcohòliques, també n’hi ha casos entre bevedores ocasionals. Els científics no han pogut determinar la quantitat mínima d’ingesta d’alcohol que permeti assegurar que no hi ha risc. Quan la mare pren alcohol durant l’embaràs, pot estar propiciant, sense adonar-se’n, la Síndrome Alcohòlica Fetal. Quina és la quantitat mínima que pot beure una gestant per no perjudicar el seu nadó? No se sap. Així, doncs, si es vol tenir la certesa de tenir un fill sense la Síndrome Alcohòlica Fetal, l’única seguretat és no prendre ni una copa durant tot l’embaràs. I el problema és que l’etapa més crítica és, justament, quan encara no s’ha confirmat l’embaràs.
A l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions fa temps que s’estudia, juntament amb la Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu. El doctor en bioquímica de l’IMIM, Vicente Andreu, està buscant la manera de reduir-ne els efectes una vegada la criatura ha nascut. Molts d’aquests nens tenen greus problemes de comportament. La Raquel Sala, fundadora d’educadors familiars del projecte Koala, va a casa dels familiars per ajudar també els familiars a abordar el problema.





El metabolisme de l'alcohol
Quan una dona embarassada pren alcohol etílic, una part comença a passar cap al torrent sanguini i anirà cap al fetus i també cap al cervell de la mare. Però és el fetge el que absorbeix la major part de l’alcohol. El fetge metabolitza l’alcohol, és a dir, el va transformant en una substància innòcua. Treu l’etanol de circulació. Però hi ha un problema. Triga un cert temps a fer-ho. Si la persona continua bevent anirà pujant el nivell d’alcohol a la sang. I això és perillós, perquè l’etanol és de les poques substàncies capaces de travessar tant la barrera hematoencefàlica, que protegeix el cervell, com la barrera placentària. I des de la primera copa l’alcohol perjudica el fetus.
En un moment o altre el cervell ha de dir “ni una copa més”. Però per raons genètiques hi ha persones que tenen una gran resistència, que triguen força a sentir-se malament i segueixen bevent. Com més alcohol, més probabilitats que el cervell de la criatura es malmeti. Penseu que el fetus no té un fetge madur que l’ajudi a fer net. L’alcohol no només començarà a destruir neurones per si mateix, sinó que, a més, encetarà un procés oxidatiu devastador.

L'alcohol i el desenvolupament del fetus

L’alcohol afecta els greixos i les proteïnes, perjudica les cèl•lules vives perquè “estova”, fa més fluïda, la membrana cel•lular. I les conseqüències poden ser molt importants sobre el sistema nerviós central. Imaginem el cervell com un bosquet. En un adult, el mal que fa l'alcohol és trencar branques d'un determinat diàmetre. El perjudica, però el cervell manté la seva estructura, encara que debilitada. Però si l'atac de l'alcohol es produeix just a l'inici de formació d'aquest cervell, en les primeres etapes de l'embrió, quan els arbres són encara plançons… ¿Què passarà quan arribi a l’etapa adulta? Doncs que els danys seran massa grans i, de la mateixa manera, el cervell d’aquella criatura no podrà ser mai un cervell complet. O encara pitjor, si l’alcohol incideix sobre les primeres etapes de formació del fetus danyarà cèl•lules que han de donar lloc, cadascuna, a famílies senceres de cèl•lules de tot el cos. Com més aviat ataqui l’alcohol més gran serà la síndrome d’alcoholisme fetal, no només al cervell, també es manifestarà en moltes característiques físiques de la criatura.


Els experts
En aquest capítol ens han assessorat:
Vicente Andreu Fernández, investigador IMIM; Carla Conejo i Silvia Frías, de la Fundació Catalunya La Pedrera.