La dansa és expressivitat a través del moviment del cos. Seguim una ballarina de l’Institut del Teatre per entendre com l’anatomia humana treu partit de les lleis de la física per crear bellesa.
La carrera de dansa és curta i, per tant, ha de començar ben aviat. A partir dels vuit anys, els nens ja tenen el cos muscularment preparat i són prou madurs mentalment per seguir una classe. Abans d’aquesta edat fan el que s’anomena predansa. La mestra i pedagoga de la dansa Clara Font de l’Escola Emi Vivas explica en què consisteix. Per ingressar a l’Institut del Teatre (IT), a banda de les aptituds artístiques, els candidats han de passar una exploració física, la dirigeix Carles Puértolas, cap del Departament de Salut de l’IT. Un cop admesos, els ballarins tenen sessions de preparació física amb el professor d’entrenament corporal de l’IT Joan Carles Fernández, que els fa treballar l’esforç cardiovascular, els reforça les articulacions, i els aprofundeixen en la propiocepció, és a dir, la capacitat per percebre la posició del propi cos. La tècnica és una part fonamental de la dansa. En el nostre cos, la tècnica es tradueix en neuromotricitat, és a dir, el control neuronal de la musculatura. Núria Massó és ballarina i especialista en medicina de l’esport de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (URL), coneix molt bé les bases fisiològiques de la tècnica. Però més enllà de la medicina i la fisiologia la ciència que segurament té més pes en dansa és la física. La ballarina i llicenciada en Física Irene Lapuente explica com jugant amb els centres de gravetat i amb l’acció i reacció portem l’equilibri al límit i obtenim un efecte fluid i estètic en el ball. Sense oblidar, es clar, que la dansa és sobretot un art, com expliquen Rafel Plana, cap del col•lectiu d’instrumentistes de l’IT, Catherine Allard, directora d’IT Dansa, i Rosa Schipperijn, ballaria d’IT Dansa.



Ritme: repetició i ordre en el temps
Ja abans de néixer, des del ventre de la mare, sentim el batec del cor. Les nostres pulsacions les podem palpar i també podem controlar el ritme de la respiració. Es podria dir que el ritme el portem a dins. El ritme és molt fàcil de “notar” però... com el podem definir? Prenent el cas del cor veiem que cada batec és una pulsació (els músics també parlen de pulsacions) i aquestes pulsacions, una darrere de l’altra, tenen un patró definit en el temps. El ritme ve donat per la repetició d’una combinació determinada de canvis. Habitualment aquests canvis són, o bé entre sons diferents, o bé entre sons i silencis. Però no tindrem ritme fins que aquesta combinació tingui un cicle temporal, un període que ve determinat pel primer so de la combinació. Pot no haver-hi pulsació sonora, però el ritme, la pulsació interna, ja hi és. El ritme és repetir ordenacions, combinacions en el temps. Podem introduir noves ordenacions dels elements, fer noves combinacions. Sempre que hi hagi repetició periòdica d’aquesta repetició, percebrem un patró rítmic. El ritme ajuda a estructurar tots els altres elements musicals: pot no haver-hi melodia, ni harmonia, però sense una estructura rítmica identificable, se’ns fa molt difícil entendre allò com a música.

El moment angular
Quin efecte té sobre el gir la postura del ballarí? Com influeix acostar o separar els braços del cos? Jaume Vilalta ho explica amb un “ballarí Quèquicom”. Dues peces situades sobre una barra horitzontal, que representen els braços, i que es poden acostar o allunyar d’un eix vertical de gir, que representa el tronc del ballarí. Tot el sistema té un mecanisme de gir que assegura que en qualsevol cas l’energia aplicada és exactament la mateixa. En una primera prova té els braços estesos, les peces són a l’extrem del suport horitzontal i el nostre ballarí gira un cert nombre de cops per minut. Però si pleguem els braços i apliquem un altre cop la mateixa energia... va molt més de pressa. Com pot ser que amb la mateixa energia vagi més de pressa? Per resoldre aquest enigma, Vilalta fa un altre experiment que ens induirà a la resposta. Tenim un cotxe de radiocontrol lligat amb un cordill a un eix. El fem anar sempre a la màxima velocitat. Gira un cert nombre de cops per minut. I després comparem aquests girs amb els que farà quan li canviem el radi... El lliguem amb un cordill més curt i ho tornem a provar també a la màxima velocitat. Gira a moltes més revolucions. Fa més voltes per minut. El cotxe és el mateix, no ha variat la seva massa i l’energia que apliquem al sistema és la mateixa, però "gira" més cops. I és obvi, ja que la circumferència que ara recorre és molt més curta que la que feia abans, exactament a la mateixa velocitat. I el mateix li passa al nostre ballarí. Ara comencem a veure la relació que hi ha entre radi i revolucions. Quan el radi dels braços, que són les peces, és menor, el ballarí gira més cops -va a més revolucions per minut- que quan té els braços estesos. En els 2 casos la velocitat lineal de les peces és la mateixa, però varien les revolucions, les voltes per minut. Com que no han variat ni la massa dels braços ni l’energia que hem aplicat al sistema, el secret és la variació del radi.

Els experts
Hi intervenen Clara Font, pedagoga de dansa de l’Escola Emi Vivas; Núria Massó, de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (URL); Irene Lapuente, de La Mandarina de Newton; Rafel Plana, cap del col•lectiu d’instrumentistes de l’Institut del Teatre (IT); Carles Puértolas, cap del Departament de Salut de l’IT; Joan Carles Fernández, professor d’entrenament corporal IT; Catherine Allard, directora IT Dansa, i Rosa Schipperijn i Paloma Muñoz, ballarines d’IT Dansa.


Primera emissió: 13 de desembre del 2016

Director i presentador del programa: Jaume Vilalta
Un reportatge de: Pere Renom, Roger Caubet i Joan Carles Calvera


Paraules clau:
Dansa, ballet, ball, moviment, física, fisiologia, cos, corporal, esquelet, anatomia, medicina, tècnica, art, expressivitat, equilibri, bellesa, teatre, espectacle, fisioteràpia, assaig, estètica, pedagogia, música, musicalitat, instrument, improvisació, flexibilitat, lesió, musculatura, coreografia, disciplina, companyia, gravetat, força, moment angular, moment d’una força, paràbola, neuromotricitat, esport, entrechat, pirouette, fouetté, gran jeté, plié, developé, contracció, extensió, acció-reacció, ritme, melodia, harmonia, exercici, teló escenari, bambolines, esforç cardiovascular, articulació, propiocepció.