Pel 2050 haurem de produir un 70% més d’aliments per abastir a la població mundial. I cal fer-ho amb menys aigua, menys superfície conreada i menys pesticides. Els efectes del canvi climàtic ens portaran un augment de les temperatures, menys pluges i més salinitat a les terres que ara són cultivables. I a Catalunya, tenim el mateix repte. El Quèquicom d’avui visita investigadors que estudien la millora genètica d’espècies vegetals, la teledetecció i com fer un ús més eficient de l’aigua per tal que l’agricultura s’adapti als canvis del futur.

7.400.000.000 milions de boques
El planeta s’acosta als 7 mil 400 milions d’habitants. I tota aquesta gent... ha de menjar.
De sempre, òbviament, la línia de producció d’aliments ha anat en paral•lel a la de la població.
Quan la producció baixava dràsticament, la mortaldat a causa de fam feia baixar la de la població.
Però des de la industrialització, la corba es dispara.
A principis de 1800 hi havia 1.000 milions d’habitants; el 1950, 2.500M; l’any 2000 arribàvem als 6.000 milions.
Els últims anys el creixement de la població ha estat molt ràpid, però, afortunadament, la tecnificació de l’agricultura ha permès que la producció agrícola acompanyés aquest creixement.
Però, això podria no continuar igual. El creixement de la població continuarà augmentant i cada cop, més ràpidament. Dels 7 mil 400 milions d’habitants actuals, passarem als 9 mil 500 milions el 2050.

Hi haurà menjar per tothom?
Les previsions indiquen que, tot i que la producció agrícola augmentarà, els aliments no podran seguir aquest ritme. Per què?
Hi ha factors que van en contra de la producció: el principal és el canvi climàtic que comportarà més sequeres i un augment de temperatures, pujada del nivell del mar... I l’altra és el deteriorament de la terra fèrtil a causa de la urbanització i la contaminació.
Si no volem que, com en el passat, les línies s’ajuntin i baixi la població, haurem de trobar la manera d’aixecar la línia de producció.

Menys aigua, més pomes.
Segons estadístiques de la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a la alimentació, per conrear una poma calen 70 litres d’aigua. A l’àrea de Lleida aquest 70 litres son 15 de pluja i 55 litres de reg.
Ara l’IRTA, amb el projecte de Reg Deficitari, ha provat de regar amb només la tercera part d’aigua; amb l’esperança mantenir la producció.
Quin ha estat el resultat? Per sorpresa general, el rendiment, en lloc de disminuir, ha augmentat en un 30%. L’estalvi és espectacular: fan créixer una poma amb 32 litres, (15 de pluja i 17 de reg) quan, tal com hem dit, segons la FAO en calen 70!!
Aquesta tècnica s’estudia ara a tot el món.

Aconseguir plantes amb caràcters determinats
Per obtenir una planta que ens doni els mateixos tomàquets suculents de l’any passat no és suficient amb guardar les llavors i plantar-les de nou, sinó que el procés és una mica més complicat.
La dificultat ve donada per dos motius. Per una banda, la planta del tomàquet que tant ens va agradar era descendent de dos progenitors que van unir les seves informacions genètiques en la fecundació i van donar lloc a la llavor.
Abans de la fecundació van reduir tota la dotació genètica a la meitat, ja que els tomàquets són diploides, com els humans. Això vol dir que tota la informació està per duplicat i, si no la reduïssin, els descendents la tindrien quadruplicada. L’elecció del joc que passarà a formar part dels gàmetes que donaran lloc a la nova planta un cop fecundats es fa per probabilitats, a la natura.
Per altra banda, abans de “decidir” quin dels dos jocs passarà al gàmeta, es dóna un procés de recombinació pel qual cada cromosoma intercanviarà amb la seva parella alguns gens. Així, la dotació de gens que tenia la planta progenitora i que donava als tomàquets les propietats que tant ens agradaven, no serà mai la mateixa que tindrà la nova llavor.
Però al laboratori es pot arribar a allò conegut com a “línies pures”, és a dir, llavors que contenen en els seus dos jocs de cromosomes exactament la mateixa informació per parella, de tal manera que, per més que hi hagi recombinació, el producte d’aquesta no variarà. Ja tenim un problema resolt. A més, si la creuem amb una altra línia pura diferent, el resultat sempre seran llavors amb la meitat d’informació d’una línia pura i l’altra meitat d’una altra, tal i com volíem des del principi.

Per a què necessiten l’aigua, les plantes?
La majoria de l’aigua que gasta la planta la utilitza per refrigerar-se, ja que les fulles exposades al sol poden arribar a 60º i, tot i que la planta sobreviu, aquesta temperatura està molt per sobre de l’òptima per créixer.
Les plantes regulen la calor mitjançant els estomes, que són unes obertures regulables al revers de les fulles. Quan s’obren, deixen sortir l’aigua en forma de vapor, però a més, també intervenen en l’intercanvi de gasos que serà necessari per a què la planta pugui produir els sucres que li serviran d’aliment.
El diòxid de carboni procedent de l’atmosfera entra pels estomes. Un cop a l’interior de la fulla, el carboni i l’oxigen presents a la molècula de CO2 es recombinen amb les molècules d’aigua, formades per hidrogen i oxigen. D’aquesta manera, l’hidrogen, l’oxigen i el carboni donen lloc a l’esquelet de la molècula de sucre. L’oxigen sobrant de la recombinació retornarà a l’atmosfera.

Experts
En aquest capítol ha participat Maria del Mar Català, investigadora de l’Estació Experimental de l’Ebre de l’IRTA que estudia l’adaptació dels cultius d’arròs a l’estrès hídric com a conseqüència del canvi climàtic. El doctor Josep Casacuberta que és coordinador del programa de genòmica de plantes i animals del Centre de Recerca en Agrigenòmica explica que a hores d’ara ens alimentem d’espècies inventades per l’ésser humà, modificades genèticament. I que aquesta és una eina indispensable per donar resposta a l’alimentació del futur. El Dr. Torben Jahrman que és el director científic de l’empresa catalana Semillas Fitó explica com acceleren el procés de pol•linització de les plantes gràcies a la biotecnologia. En Xavier Rius, enginyer agrònom d’Agromillora (empresa catalana líder a nivell mundial en els sectors d'arbres fruiters i oliveres) explica que el seu secret ha estat fer petites les plantes per reduir els costos del maneig i accelerar la collita. En Daniel García que és expert en Sistemes d'Informació Geogràfica i responsable d’Agropixel, una empresa del Grup Codorniu, analitza els camps de vinya i fruiters amb imatges multiespectrals. Amb ell descobrim una de les solucions tecnològiques que més s’usen per aconseguir una agricultura més sostenible i precisa. I finalment, el doctor Joan Girona, director del programa Ús Eficient de l'Aigua de l'IRTA ens mostra el projecte de Reg Deficitari Controlat en el què estudien observen fins a quin punt poden reduir l’aigua que donen als fruiters sense que se’n ressenti la producció. Reguen més o menys en funció del cicle de la planta i de l’objectiu que volen aconseguir. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura es necessiten 70 litres d’aigua per produir una poma. Doncs l’equip del DR. Girona ha aconseguit produir-ne una amb només 32 litres d’aigua. Un estalvi d’aigua espectacular!
Director i presentador del programa: Jaume Vilalta
Un reportatge de: Georgina Pujol i Cari Pardo