Per què la roba militar del segle XVIII era de colors ben vistosos en lloc de ser de camuflatge com avui? Com funcionaven les armes de foc? Quins factors decidien la victòria a camp obert? Com es plantejava un setge a una ciutat? I com es defensava? Com era la medicina i la cirurgia?
El reporter Pere Renom dispara amb un fusell antic i demostra la poca precisió del sistema d’avantcàrrega. Al castell de Cardona analitza l’enginyeria de les fortaleses i com l’artilleria s’hi enfrontava en els setges amb canons i de morters.
El supercomputador Mare Nostrum modelitza el comportament individual i col•lectiu dels soldats dels exèrcits francès-borbònic, anglès i català i els resultats es contrasten amb les descripcions històriques de les batalles. Veiem els procediments d’amputació i cauterització anteriors al descobriment d’antibiòtics i anestèsics. A plató, Jaume Vilalta explica l’evolució de la bala i el moviment del tir parabòlic.
Hi intervenen Francesc Xavier Hernández del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la UB. Xavier Rubio, del Barcelona Supercomputing Center; Jordi Espriu de l’Associació de Miquelets de Catalunya i Alfons Zarzoso del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.


*******************************

L’evolució fulminant de la bala
L’onze de setembre de 1714 va ser una data clau en la història de Catalunya. La Guerra de Successió, que havia tingut Europa durant una dotzena d’anys enfrontada entre el bàndol dels austriacistes i el dels borbònics, s’acabava. El setge de Barcelona en va ser l’última batalla. La capacitat destructiva de l’armament en aquella època no es podia comparar amb l’actual.
El 1714 un bon tirador necessitava un mínim de 40 segons per tornar a disparar. La idea d’empaquetar tots els elements per poder disparar (pólvora fina per a la ignició, pólvora gruixuda per a l’explosió, bala...) ja la tenien des de feia molt temps, però sempre topaven amb una dificultat: la pólvora no s’inflama per impacte: perquè s’encengui cal provocar una guspira o una flama. Aquest problema va persistir fins que, el 1799, el duc de Norfolk va inventar el fulminant, que sí que s’inflama amb un cop. A partir d’aquí ja va ser molt més fàcil reduir el temps entre tret i tret i van aparèixer un seguit de solucions. Un dels primers dissenys va ser el cartutx Dreyse, un paquet de paper que contenia la pólvora i la bala, suportada per una peça de fusta. Més tard es va dissenyar el percutor lateral, anomenat Lefaucheux. Molt eficaç, però perillós, ja que qualsevol cop disparava la bala accidentalment. Fins que, el 1857, Horace Smith i Daniel Wesson van dissenyar la bala que ha arribat fins als nostres dies. El cartutx actual està format pel fulminant, la pólvora o càrrega explosiva, la beina i el projectil, que va encaixat a la beina. Aquest invent va incrementar considerablement la velocitat del tret i va permetre inventar les metralladores. Avui en dia, l’M134 Nimgun és la més ràpida de totes. Dispara cent bales per segon.

El moviment parabòlic
Per molta velocitat que apliquem a una bala, sempre caurà. La força de la gravetat l’atreu cap a terra, la desvia cap avall. Però per què fa una trajectòria corba en caure? Jaume Vilalta explica el moviment parabòlic a través d’un assaig.
Per poder analitzar-lo descompon els dos moviments: l’horitzontal i el vertical. Si una bala rep un impuls horitzontal anirà a una velocitat constant i a cada interval de temps recorrerà sempre el mateix tram. El fregament amb l’aire l’anirà frenant, però molt poc.
Serà la força de la gravetat la que la desviï cap al centre de la terra. En aquest cas, el moviment vertical és uniformement accelerat: la gravetat fa que un objecte en caiguda corri cada cop més i més. A plató, Jaume Vilalta va marcant sobre l’eix vertical i sobre l’horitzontal la posició de la bala a cada instant.
Quan es creuen les dues posicions sobre el quadrant, es perfila un gràfic que és justament una paràbola. El moviment parabòlic fa més difícil d’apuntar. Per això un tirador hi ha d’afegir sempre una certa alça. Però, en canvi, és un moviment que permet esquivar muralles amb molta més facilitat. Els morters aprofiten el moviment parabòlic per aconseguir que les bombes passin per sobre d’obstacles i caiguin pràcticament en vertical sobre el seu objectiu.


Estrena el 10 de setembre de 2013




Promo de la nova temporada.
http://www.tv3.cat/videos/4667692/1714-ciencia-en-guerra