Els ocells xiulen, refilen, xerrotegen, escatainen, cloquegen, claquen, garrulen, parrupen, escotxeguen, esgaripen o ululen. Però què diuen? Paraules d’amor. I aquestes paraules sedueixen tant les femelles com els jurats dels concursos de cant. El baríton Ramon Gener, d’“Òpera en texans”, assisteix al plató de “Quèquicom” i compara amb Jaume Vilalta els ocells cantaires amb els cantants d’òpera. El reporter Pere Renom captura guatlles amb l’especialista Francesc Sardà per estudiar-ne la migració i alimenta polls de falcó amb el falconer Alfons Arisó.
Els cants s’adapten a les característiques físiques del medi on viuen els ocells. L’especialista en sons de la natura Eloïsa Matheu enregistra diferents cants i n’explica l’origen i la forma, i el biòleg britànic Robert Lachlan explica la relació entre els cants i la capacitat reproductiva. Tot i que els humans no cantem com els ocells, ens hi podem comunicar. Tradicionalment ho hem fet per caçar-los, ara els capturem per estudiar-los o per criar-los en captivitat. El canaricultor Gabriel de la Paz explica com es crien i seleccionen per als concursos.

Estrena el 12 de març de 2013



Guanyar i reproduir-se

Gabriel de la Paz és aficionat a la cria i al concurs de canaris de cant. Com tots els ocells cantaires, els canaris neixen amb la capacitat per cantar, però també n’aprenen i milloren sentint els seus congèneres. En Gabriel promou aquest aprenentatge. La raça que ha triat és la Harz Roller, originària de les muntanyes de Harz, a Alemanya. A mitjans del segle XIX, els miners d’aquella localitat van aconseguir, mitjançant la selecció, canaris amb un cant molt curiós, com una mena de rolat sense fi, produït amb el bec aparentment tancat. En els concursos de cant, la modalitat més valorada és el quartet. L’objectiu és aconseguir que els quatre canaris cantin sincronitzats i amb una veu tan similar que semblin un sol ocell. El criador ha de passar moltes hores davant les gàbies escoltant els ocells, estimulant-los a cantar quan es cansen i refent els equips una vegada i una altra. Si té èxit, obtindrà el reconeixement del jurat i de l’audiència. A canvi, l’ocell es podrà reproduir i podrà transmetre a la descendència els dots per al cant. El criador tria els mascles segons el cant, tal com ho fan les femelles.

Cantar per seduir

El procés de selecció que passa un ocell cantaire podria ser comparat amb el que passen els cantants d’òpera. A plató, Jaume Vilalta i Ramon Gener, baríton i presentador d’Òpera en texans, expliquen la musicalitat, el ritme i el repertori, requisits que comparteixen els cantants lírics i els ocells. De la qualitat del seu cant depèn que un ocell arribi a seduir una femella. El cant és un reflex de la seva condició física i neurològica i, per tant, és un bon indicador de si és un exemplar adequat per tenir descendència.
Eloïsa Matheu es dedica professionalment a enregistrar els sons de la natura i explica que el cant és en realitat una evolució dels reclams, les vocalitzacions simples que produeixen els ocells per comunicar-se. A més de tenir l’oïda ben fina, s’ajuda d’eines digitals, com ara els sonogrames o representacions gràfiques dels sons.


Cants i ecologia
El biòleg britànic Robert Lachlan estudia el pinsà comú com a model per entendre el cant dels ocells des d’un punt de vista ecològic i evolutiu. Treballa a la zona del Montseny, on ha enregistrat el repertori complet d’una cinquantena de mascles.
En Rob està duent a terme un experiment. Se situa al centre del territori d’un mascle i amb un petit altaveu reprodueix els cants d’un altre mascle, simulant una invasió, i mesura la resposta agressiva. A una certa distància observa, descriu i grava què fa el mascle en cada moment. Com més temps estigui a prop de l’altaveu i com més canti, més agressiva es considera la seva resposta. En altres espècies d’ocell, en Rob ja ha vist que l’agressivitat del mascle local es correspon bé amb la qualitat del cant de l’intrús. Un bon cant és una amenaça més important i desencadena una resposta més agressiva. Per nosaltres, els cants són boniques melodies, però per als ocells són la manera de comunicar a distància la seva capacitat reproductiva.

Cants i medi
Els ocells canten per ser escoltats, i, com nosaltres, s’adapten a les condicions acústiques del medi. La merla d’aigua té un crit molt curt i agut, que sobresurt per damunt de la remor greu del corrent. De manera semblant, les merles de ciutat tenen cants més aguts que les merles de bosc, per compensar el soroll del trànsit. Una altra estratègia és repartir-se l’espai acústic, una mica com nosaltres ens repartim el dial radiofònic en les diferents emissores. El tord canta tan agut que arriba a l’ultrasò i, per tant, segons com, no el podem sentir. El gall fer, per contra, produeix sons molt greus, que arriben als infrasons i tampoc no els podem sentir. I allà on no s’arriba amb la veu, s’hi pot arribar tocant el tambor. Els picots repiquen als arbres per buscar l’aliment, per construir-hi el niu, però també per comunicar-se.
El conjunt d’aquestes i altres estratègies configuren veritables paisatges acústics que cal saber interpretar. Eloïsa Matheu explica que l’ocell típic de bosc canta amb modulacions d’intensitat, per tant sonaria com una guitarra de blues, mentre que l’ocell típic d’un espai obert canta amb modulacions de freqüència, i sonaria com una guitarra de jazz. La modulació d’intensitat s’anomena trèmolo i la de freqüència, s’anomena vibrato. Els ocells modulen a una velocitat tan elevada que ens és impossible discernir aquets matisos. L’any 1983, l’ornitòleg hongarès Peter Szöke va publicar un disc on es poden sentir aquests cants amagats. Per aconseguir aquests sons va desconstruir i alentir el cant dels ocells, i com a resultat va obtenir una música gairebé operística.

La comunicació amb els ocells
Els caçadors fa segles que utilitzen el cant dels ocells per atreure’ls i caçar-los. Ara, els científics i els ornitòlegs fan servir aquesta mateixa tècnica per estudiar-los. Francesc Sardà, de l’Institut Català d’Ornitologia, treballa amb guatlles. Ha pogut observar que migren a través de la península seguint la maduració dels camps de cereals. A la primavera els cereals, en verd, ocupen una extensió important del territori. A mesura que avança la temporada, els cereals maduren, se seguen i obliguen les guatlles a canviar de camp. A finals de juliol la majoria de les guatlles es concentren a la Meseta castellana, on queden els últims camps sense segar, conservats pel fet que l’altitud i la latitud en retarden la maduració.
Posats a comunicar-nos amb els ocells, no només fem de femella o de mascle, també podem fer de pare. Alfons Arisó és falconer i criador de falcons des de fa 22 anys. Té una àmplia experiència comunicant-se amb pollets incubats artificialment. Quan tenen deu dies, els pollets de falcó es transfereixen a una mare adoptiva, que els acabarà de criar. Amb aquest sistema s’augmenta l’èxit reproductiu. Una vegada han crescut i tenen totes les plomes, els falcons són ensinistrats durant uns quants mesos fins que estan preparats per aixecar el vol. Amb la pràctica i amb una bona comunicació, el falconer aconsegueix que el falcó cooperi. Parlant, la gent s’entén, fins i tot amb els ocells.