Què tenen en comú una pila elèctrica, una patata i el greix corporal? Són formes d’emmagatzemar energia. Una travessa pels Pirineus és una situació ideal per entendre com i perquè s’emmagatzema l’energia.

Estrena 15 de gener de 2013





“Densitat energètica”
Vaig a empaquetar energia de dues maneres diferents.
Primer ho faré imitant la natura.
La natura és molt bona, empaquetant energia.
Per exemple, les molècules dels hidrocarburs contenen molta energia en molt poc espai.
Però els humans, tecnològicament, no som bons, empaquetant energia. Quan fem piles o bateries, per fer servir l’energia de forma autònoma, necessitem molt més espai. Fem uns paquets molt pesants i que tenen molt poca densitat energètica. Sobretot si comparem aquesta densitat energètica amb qualsevol hidrocarbur.
Els hidrocarburs tenen molta més densitat energètica.
Quan parlem de densitat energètica ens referim a la quantitat d’energia que cap en un determinat volum o pes.
Així, mentre que un quilogram de benzina proporciona 13kWh, en una bona bateria que pesi igual, un quilo, només hi podem emmagatzemar 0,15 kWh (quilovats x hora) com a màxim. 86 vegades menys!!
Això és una bateria de cotxe elèctric, pesa, 90 kg. Un utilitari petit pot fer amb ella uns 100 km. Aquesta bateria té una capacitat de 10 kWh.
La mateixa energia amb benzina seria poc més d’un litre (1.1 l), però com que el rendiment dels motors d’explosió és molt baix, per fer 100 km amb un utilitari similar en faria falta... no 1.1 litre... sinó 4 litres i mig!!
Tot i el baix rendiment del motor d’explosió, la diferència és espectacular: 4 litres i mig de benzina (que pesen uns 3 quilos) davant 90 quilos de bateries.
Cal dir que cada any fan bateries més petites i lleugeres, i amb més capacitat , però la diferencia de densitat energètica encara és molt gran.
Sabent això, té futur, el cotxe elèctric? El que sí que sabem segur és que la benzina no té futur, perquè el petroli... s’acaba.