En una illa tan petita com Menorca hi ha 12.000 km de murs de pedra seca que fragmenten el territori i afavoreixen la presència simultània de camps llaurats, conreus, boscos, matollar i pastures. L’illa també és esquitxada per prop de 100 basses temporals poblades per multitud d’organismes aquàtics. En destaquen els triops, uns petits crustacis sorgits fa 220 milions d’anys, uns autèntics fòssils vivents.

Reemissió 28 de juny de 2012



Amb un longitud d’uns 50 km de punta a punta, Menorca té 12.000 km de murs de pedra seca. Aquests murs i moltes altres construccions, des de la prehistòria fins a l’actualitat, estan fets de marès, la roca calcària que constitueix el substrat geològic de la meitat sud de l’illa.
El marès té un origen biològic, es va començar a formar fa 15 milions d’anys per l’acumulació de sers vius d’estructura calcària (protozous, ostres, garotes, corall…) al lagoon que hi havia entre l’actual part nord de l’illa i uns esculls de corall costaners.
La situació de Menorca fa que hi bufi sovint la tramuntana, i que hi plogui amb regularitat. Gràcies a la pluja, hi ha molt bones pastures, que han afavorit el desenvolupament d’una gran tradició ramadera.
Els pagesos i ramaders de l’illa han netejat els caps de pedres i les han aprofitat per construir els murs de pedra seca. Biel Pons, paleta constructor de murs amb una llarga tradició familiar, ensenya al reporter Pere Renom la tècnica mil•lenària.
Bona part de la indústria ramadera té com a finalitat produir llet que es dedicarà a la fabricació del formatge de Maó. Pep Llofriu, productor de formatge ecològic, explica els avantatges de la vaca de raça menorquina. Per produir llet, les vaques necessiten molta aigua, i aquesta aigua es troba a l’illa en basses temporals, on viuen organismes molt diversos. Pere Fraga, tècnic de medi ambient, mostra algunes d’aquestes basses i n’explica certes particularitats tant de flora com de fauna. Entre la fauna aquàtica en destaca el Triops cancriformis, un crustaci aparegut fa uns 220 milions d’anys i que només sobreviu en aigües temporals on no poden viure els peixos, els seus principals predadors.
La bassa més gran de l’illa és s’Albufera des Grau. El naturalista Fernando Mozos ensenya un dels habitants més populars del parc: la tortuga mediterrània.
En definitiva, la situació geogràfica, els murs de pedra seca i una economia tradicional fan que Menorca tingui una elevada biodiversitat, per la qual la UNESCO l’ha declarat reserva de la biosfera.