La humitat és el pitjor enemic de la fusta, sobretot perquè la converteix en l’aliment ideal dels tèrmits, que poden arribar a ensorrar una casa. L’altre gran enemic de la fusta són els corcs.



Els tèrmits no distingeixen la fusta del tronc d’un arbre de la que hi ha al sostre d’una casa. Prefereixen, això sí, la més tova. La humitat estova la fusta i, per tant, els és més fàcil menjar-se-la. “Quèquicom” visita Cal Metge Solé, de Solsona, un edifici ple d’aquests insectes i escolta el so de les mossegades de milers de tèrmits en acció. Amb l’arquitecte tècnic d’Incafust, Carles Labèrnia, examinen les bigues i s’adonen que estan totes desfetes. Tot i així, la fusta és tan forta que encara aguanta. Amb aquesta dada i amb una càmera termogràfica situen els punts més humits de Cal Metge Solé per començar-la a rehabilitar.

Però els tèrmits no només es troben en zones rurals, la Samantha Vall visita una casa que es troba al bell mig de Cornellà i que els tèrmits se’ls hi han menjat els marcs de les portes. Per combatre’ls cal l’ajuda dels experts. Els tèrmits tenen un comportament semblant a les formigues. Cal exterminar el cau des de dins perquè no neixin més cries. Els tèrmits de Cornellà són de l’espècie Banyolensis i fan el cau a la terra, per això l’esquer el col·loquen enterrat al jardí de la casa amb el verí. Els tèrmits confondran aquest verí amb menjar i a poc a poc s’aniran enverinant totes sense adonar-se’n.

Els corcs
Tèrmits i corcs són dos insectes diferents que deixen rastres diferents, però tots dos ataquen la fusta. El presentador, Jaume Vilalta, n’explica les diferències i fa notar que el forat que veiem no és el d’entrada de l’insecte, sinó el de sortida, quan ja ha fet el mal.
La fusta és un material molt noble. Això vol dir que avisa abans de trencar-se. A la Universitat de Lleida, el professor de tecnologia de la fusta, Antonio Villasante, compara una biga de formigó i una de fusta. Les trenquen totes dues i es pot veure que els materials tenen gairebé la mateixa resistència.

La història del Crist de Beget
També s’assisteix a la tornada de la majestat de Beget (Ripollès): una talla romànica que torna a l’església de Sant Cristòfol després d’haver estat restaurada. Mig centenar de feligresos esperen aquesta tornada com una festa. Per uns instants es barreja la fe i la ciència i mossèn Medina s’emociona quan veu arribar el Crist. Aquesta gran talla ha estat durant sis mesos al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a les ordres de cap de restauració, Pep Paret. La fusta del Crist està pràcticament intacta. No passa el mateix amb el retaule que l’envolta que ha estat atacat pels insectes. Això l’ha salvat. Això i que sempre ha tingut unes bones condicions d’humitat i temperatura, i també que aquestes condicions no han variat en 700 anys.