Quèquicom troba or al riu Segre al seu pas per Balaguer. Són unes palletes que viatgen aigua avall provinents dels Pirineus. Amb aquests pocs grams, la Samantha Vall se’n va a una foneria per conèixer les diferències entre l’or groc i el blanc i també es fa unes proves de l’al•lèrgia de la pell per saber si és al•lèrgica a aquest metall noble.

“Quèquicom” se’n va al far-west a buscar or. I el far-west és al riu Segre. Al seu pas per Balaguer, l’enginyer geòleg de la UB Manel Viladevall ensenya a la Samantha la manera de trobar or. Tots dos es fiquen al riu i amb un àbac a la mà es passen el dia buscant or entre l’aigua i la sorra, igual com ho feien els primers buscadors d’or de Nord-amèrica. I en troben! Aquest or prové dels Pirineus i en el seu origen està sempre barrejat amb roques. Però l’or, com que és un metall noble que s’erosiona molt poc, arriba fins aquí en perfectes condicions, encara que hagi estat dins l’aigua durant molts anys. És per això que aquesta zona va ser molt difícil de conquerir pels cristians. Els àrabs, que n’extreien, es van fer forts comprant exèrcits amb l’or del Segre.

I què se’n pot fer dels grams que han aconseguit en un dia? Amb aquests grams, poca cosa, però una empresa de Balaguer que extreu terra de la llera del riu aprofita que han de rentar la sorra per fer ciment i també n’extreuen l’or. Amb el quilo que en troben cada any poden pagar totes les reparacions de la maquinària.

Per saber com es treballa l’or, la Samantha Vall visita la foneria Mibrosa de Barcelona, on el joier Jordi Pesarrodona explica que l’or pur és tan mal•leable que per treballar-lo en joieria sempre s’ha de barrejar amb altres metalls. Per fer or groc es barreja amb plata i coure, i per fer or blanc, és el mateix aliatge que per al groc, però a més a més s’hi afegeix pal•ladi.

I com es pot saber si una peça porta or? A plató, el presentador Jaume Vilalta convida el Jordi Pesarrodona per fer una prova amb una joia de segona mà. Es tracta, simplement, de fregar-la sobre una pedra de toc i després posar a sobre la pedra àcid nítric. Si l’or que ha quedat sobre la pedra no marxa, vol dir que és or; si marxa, que ens han donat gat per llebre.

Algú podria ser al•lèrgic a l’or? És molt difícil. Normalment les persones solen ser al•lèrgiques als aliatges de l’or, i no a l'or. La Samantha Vall es fa les proves al•lèrgiques als metalls, a l’Hospital Clínic de Barcelona, on el dermatòleg Joan Vilaplana queda sorprès per l’al•lèrgia de la reportera.

Accés al pdf del professor Manel Viladevall: http://www.publicacions.ub.es/refs/pub_dig/pros_aluv.pdf