Coneixerem alguns dels animals que en el passat vivien als Pirineus i alguns dels que encara viuen. Veurem les marmotes dels prats alpins, el mussol pirinenc dels boscos de pi negre i les truites de riu. També entendrem com les glaciacions han conformat l’aspecte d’aquesta serralada.



Els Pirineus són una gran serralada de més de 400 km de longitud i cims de fins a 3.000 metres d’alçada. Com que la densitat de l’atmosfera disminueix amb l’altitud, de retruc també ho fan la pressió i la temperatura. Això vol dir que als Pirineus es donarà un gradient tèrmic. Però a més, la serralada actua de barrera als vents i els obliga a desviar-se, sovint a ascendir. En conseqüència, aquests vents es refredaran, es condensarà la humitat que portin i es generarà nuvolositat i precipitació. La conseqüència és que hi haurà una diversitat de condicions ambientals que permetrà l’establiment d’una gran diversitat d’ecosistemes. Però, a més, aquest ampli gradient fa que qualsevol serralada alta sigui especialment sensible a qualsevol petit canvi de la temperatura global. Un lleu descens a la plana pot tenir grans conseqüències a l’alta muntanya com l’acumulació de gel i l’aparició de glaceres. I a l’inversa, un lleu augment de la temperatura provoca una ràpida fusió de les glaceres i una transformació radical del paisatge. De fet avui ens trobem al final d’un d’aquest períodes i, si tot continua com fins ara, d’aquí poques dècades no hi haurà gel als Pirineus. En cadascuna d’aquestes situacions hi ha una fauna adaptada. A més, les dures condicions ambientals de l’alta muntanya han dificultat l’ocupació humana i han evitat la massificació. Per tant és un lloc únic on observar gairebé 200 espècies d’animals. Al “QQC” coneixerem alguns dels animals que en el passat vivien als Pirineus i alguns dels que encara viuen en els seus paisatges principals.