Quèquicom comença una nova etapa amb l’emissió d’un capítol dedicat a aclarir els conceptes bàsics sobre l’energia nuclear. Coincidint amb el 25 aniversari de la catàstrofe de Txernòbil i en plena crisi de Fukusima, el programa, ara presentat per Jaume Vilalta, explica què és la radioactivitat i els esforços tecnològics per intentar controlar-la.




La reportera Samantha Vall i el geòleg de la UB Manel Viladevall detecten a la serra de Collserola uns índexs de radioactivitat natural 70 vegades superior als de Barcelona. Troben urani a tocar de l’església de Santa Creu d’Olorda. Els nivells són tan alts que el geòleg aconsella a la reportera que no toqui cap pedra i que, si ho fa, es renti acuradament les mans. Si s’empassés polsim d’urani, la Samantha es podria contaminar, però, si s’exposa a les emissions de rajos gamma, queda irradiada. Jaume Vilalta, a plató, compara el material radioactiu amb pistoles carregades i les radiacions amb les bales. “¿Què mata, la pistola o les bales? Les bales, i perquè et facin mal de debò has de rebre una dosi de radiació prou alta. La radiació que no et toca de ple no t’afecta, com les bales. Cada any, les persones rebem de manera natural de l’atmosfera i de l’interior de la terra un nivell de radioactivitat equivalent a 125 radiografies. Això no té cap efecte i no fa cap mal.” Tot és una qüestió de dosi. En un vol Barcelona-Nova York podem rebre l’equivalent a 4 radiografies. En canvi, ingerir partícules contaminades és més perillós. Vilalta ho compara amb empassar-se pistoles carregades que no sabem quan es dispararan. Això és la contaminació radioactiva. A més partícules respirades o ingerides, més possibilitat de patir danys irreversibles. A partir de 5.000 radiografies es presenten vòmits i a un nivell equivalent a 200.000 radiografies la mort és inevitable.
Samantha Vall visita l’Institut Oncològic de Catalunya per saber com els metges usen les radiacions per destruir les cèl•lules cancerígenes. El Dr. Ferran Guedea, cap de radioterapia de l’ICO, explica que la tècnica de la braquiteràpia es basa precisament a introduir partícules radioactives en un teixit malalt per matar el tumor.
¿Què és la radioactivitat?

El físic Xavier Dies, enginyer nuclear UPC, explica que les radiacions són fruit de la desintegració o fissió del nucli d’un àtom especialment de l’urani. A plató s’aclareix per què l’urani és tan inestable i quins són els seus isòtops, que es comparen amb les diferents versions d’un mateix model de cotxe: l’urani 235 és mes “explosiu” que el 238 . Segons el presentador, l’isòtop Urani 235 és “un desequilibrat perillós” i per això se l’usa per fer centrals nuclears i bombes atòmiques. La reacció de fissió de l’ urani desprèn molta calor i això s’aprofita per generar electricitat. La missió d’una central nuclear és fer bullir aigua usant urani com a combustible en lloc de carbó o petroli. El vapor d’aigua mou les pales d’una turbina i aquesta una dinamo, que és un generador d’electricitat. El vapor que es veu sortir de les centrals nuclears no és radioactiu, és el de l’aigua que s’ha fet servir per refredar un intercanviador de calor aïllat del reactor, de forma que no és pas un vapor radioactiu.
Una central por convertir-se en una bomba atòmica?
Un altre dels dubtes que s’aclareixen és si una central accidentada, com la de Fukushima, pot acabar sent una bomba nuclear. Jaume Vilalta explica què perquè hi hagi una reacció en cadena com per fer anar una central cal tenir urani 235 en una concentració del 4%, mentre que per fer una bomba cal una concentració del 90% i disposar el material de determinada manera. En una central, l’urani no pot assolir la concentració necessària per desencadenar una deflagració atòmica. Ara bé: com és diu en el programa, l’urani té molt mal geni i no és tan fàcil com es creia dominar-lo.
Un dels perills és la fuita de material contaminant i la conseqüent emissió de radiacions ionitzants, alfa, beta i gamma. Es tracta d’ones electromagnètiques d’altíssima freqüència capaces per la seva carga energètica de trencar enllaços químics i de modificar l’ADN de les cèl•lules.
***************
Nota del director:
En relació a alguns dels comentaris expressats, que agraïm, voldria indicar quin és l'objectiu d'aquest capítol de Quèquicom, que s'emet per primer cop en un context molt determinat: el del 25 aniversari de la catàstrofe de Txernòbil i en ple debat sobre Fukushima i les seves conseqüències. Tots els canals d'informació, inclosos els de la CCMA, estan aprofundint els aspectes socials polítics i econòmics de l'energia nuclear i les seves alternatives. Cal tenir en compte que aquesta setmana el 33 hi dedica una programació especial. Quèquicom no és un programa de debat sociopolític, cada capítol ha de poder mantenir-se en el temps i per tant aborda aspectes científics bàsics que ajuden a entendre la informació diària. Aclarim conceptes que no són explicats en programes de reportatges o documentals i deixem per aquest tipus d’espais les contingències d’actualitat. En aquest cas expliquem què és una central, què és l’urani i què és la radioactivitat, la contaminació i la irradiació, amb una mirada exclusivament acadèmica. En la programació del Quèquicom emetrem el mateix dia “Les energies poc contaminants”, la setmana següent “L’energia solar “ i “L'era de l'hidrocarbur” i l’altre “La casa sostenible”, amb la intenció que l’espectador es pugui fer una idea general de la problemàtica i les alternatives energètiques. Estarem atents al tema per tractar-ho en el futur i tindrem en compte les seves consideracions .
Jaume Vilalta