(Reemissió) Un simple mirall pot fer desaparèixer el dolor d’un membre amputat fent creure al cervell que l’extremitat perduda es mou. Això és una de les coses aparentment impossibles que fan a l’Institut Guttmann. Una altra és aconseguir la recuperació del moviment en persones que han patit una lesió important, però no absoluta, del sistema nerviós. En tots dos casos apliquen tècniques basades en el reforçament positiu per restablir els camins neuronals perduts en un accident.



Quèquicom descobreix com reacciona el cos humà quan perd la mobilitat a causa d’una lesió medul•lar o d’un traumatisme cranial.
Alba López és una noia de 19 anys que després d’un accident va quedar tetraplègica. A més, necessitava el suport d’un respirador. Ara ja respira per si mateixa gràcies al procés de rehabilitació neuronal i és capaç de seguir DUES carreres .
El neuròleg de l’Institut Guttmann Txema Tormos explica a la reportera Anna Lasaga que el cervell aprèn millor dels encerts que no pas dels errors. Ho demostra el cas de l’Oscar, un noi de 16 anys, amb un gran grau de lesió a la medul•la espinal que podia fer dubtar sobre la seves possibilitats de tornar a caminar. Ara un robot l’ajuda a fer el moviment correcte de les cames en el moment just en què ho necessita i no abans, de manera que sempre se’l força a progressar. D’aquesta manera, es va refent la connexió neuronal entre el sistema nerviós central i l’extremitat.
La idea de combatre un dolor real amb una imatge virtual la va desenvolupar el metge d’origen indi V.S. Ramachandran i ara s’aplica a tot el món. És sorprenentment eficaç, però encara no està completament explicada científicament.