La Història es torna a escriure gràcies a la tecnologia. Marc Boada pilota un caça republicà en una batalla aèria contra caces feixistes sobre Els Monjos, al Penedès. Samantha Vall desenterra les bales i entra en un refugi subterrani construït sota les vinyes durant la Guerra Civil.
Detectors de metalls, georadars, cartografia per satèl•lit i recreació d’imatges en 3D són les noves eines que usen els historiadors.
Dia d'emissió: 6 d'octubre de 2010 a les 21.45h al C33.


Francesc Xavier Hernández, catedràtic de la UB, explica que avui en dia la geolocalització permet relacionar amb precisió un tros de metralla amb la resta d’elements o persones que van intervenir en una batalla. Per això, cada cop que un aficionat treu un objecte històric del seu lloc és com si arrenqués, sense saber-ho, un pàgina de la Història. Es perd una informació que mai més es podrà recuperar.
Al Penedès s’han pogut delimitar amb gran precisió els camps d’aviació que es van improvisar per defensar la República. N’hi havia quatre: Santa Oliva, Pacs, Els Monjos i Sabanell.
Els historiadors confronten les seves troballes amb els relats dels pocs testimonis que encara viuen. Josep Capellades i Antoni Vilella, que ara tenen més de 90 anys, es queden parats en veure una recreació del metrallament que van patir al camp dels Monjos el 12 de gener del 1939, quan ells eren militars d’aviació i els caces nacionals els van atacar. Això és possible gràcies als simuladors de vol i a la realitat virtual que permet introduir mapes i elements gràfics fidedignes i fer que es comportin de forma interactiva.
Samantha Vall surt després a cercar/buscar metalls amb un detector i troba beines de metralladora. Després visita el refugi de Santa Oliva, on hi cabien unes 80 persones. Perquè no s’asfixiessin, calien uns bons respiradors, que havien d’estar molt ben camuflats perquè no els veiés l’aviació enemiga.
Amb un geaoradar recorre una vinya sota la qual, segons la documentació, hi havia d’haver un refugi, i efectivament el troba. Encara no s’ha excavat, però se’n pot veure la imatge amb detall.
De la mateixa manera que l’eco sonor ens permet percebre que tenim coses al voltant, i això ha donat lloc a les ecografies, el georadar permet saber el que hi ha sota terra, però, en lloc d’usar ones de pressió, usa ones electromagnètiques. El senyal de retorn es posiciona per ordinador i d’aquesta manera s’arriba a saber fins i tot el tipus de material que hi ha sota terra.
Així, doncs, la tecnologia permet redibuixar la memòria històrica.