El fum del tabac conté més de vuit mil productes tòxics, entre els quals, l’arsènic i la nicotina. “Quèquicom” descobreix les amenaces per a la salut del tabaquisme, una addicció que causa prop de nou mil morts cada any a Catalunya, i segueix el cas d’un home que té disfunció erèctil des dels 24 anys per culpa del tabac.




“Fumadors de tercera mà”
Els fumadors no són les úniques víctimes del tabaquisme, també existeixen els consumidors passius, és a dir, persones que inhalen les substàncies tòxiques del fum del tabac generat per altres. És el cas de la Mari Luz Navarro, que només fa tres anys que treballa en un bar de Barcelona, però es passa tota la jornada laboral envoltada de fum. Ella es mostra optimista i no es vol preocupar de com pot afectar la seva salut. Però el reporter Miquel Piris es desplaça al seu bar amb un equip d’investigadors del CSIC per analitzar-ne l’aire i comparar-ne els nivells de contaminació amb els dels carrers de Barcelona i veu que al bar hi ha deu vegades més pol•lució que a la ciutat.

L’Esther Roquer també és una fumadora passiva. Ella no va fumar mai, però va treballar en un bar durant 30 anys inhalant fum de tabac. Com a conseqüència, té una malaltia pulmonar molt greu que la va obligar a abandonar la feina.

Des de fa poc temps també es parla d’un nou grup, el dels “fumadors de tercera mà”. El fum del tabac ho impregna tot i els tòxics que conté persisteixen en l’atmosfera, tot i haver apagat el cigarret. Aquestes substàncies nocives reaccionen amb els compostos nitrogenats de l’aire i produeixen un nou tipus de producte químic molt cancerigen, les nitrosamines.

Efectes nocius del tabac
Un estudi recent sobre l’impacte de l’aplicació de la Llei antitabac mostra que una de les substàncies més perilloses dels cigarrets són les micropartícules, ja que poden provocar càncer de pulmó o infart de miocardi. Per saber què pot fer un sol cigarret, Miquel Piris se sotmet a un experiment acompanyat de l’epidemiòleg de l’Institut Català d’Oncologia Esteve Fernández. L’objectiu és mesurar la concentració de micropartícules que hi ha en un cotxe i el resultat és sorprenent: després de fumar un quart de cigarret, la xifra supera més de 300 vegades l’obtinguda dins del bar.

A plató, Marc Boada explica quins efectes té en el cos la inhalació de monòxid de carboni (CO) desprès pel tabac. L’aspiració de CO redueix la capacitat d’oxigenació perquè bloqueja els receptors d’hemoglobina.

Marc Boada també ensenya quins canvis produeix en el cervell la nicotina, i més especialment com afecta les funcions de l’acetilcolina, un neurotransmissor vital perquè es desenvolupin correctament funcions com la contracció muscular, l’aprenentatge o la memòria, segons indica Rafael Maldonado, catedràtic de Farmacologia de la UPF.

El consum repetitiu de nicotina canvia el paisatge cerebral. L’acetilcolina és un neurotransmissor que, en fixar-se als receptors del cervell, produeix sensació de benestar. Però en el cervell d’un fumador, aquesta funció se substitueix per la nicotina, amb la diferència que aquesta substància addictiva, a més d’arribar als receptors del cervell, en crea de nous que n’exigeixen la dosi. Quan es deixa de fumar, aquests nous receptors no desapareixen, sinó que queden adormits. Com a conseqüència, en el moment en què un exfumador torni a fumar i una nova dosi de nicotina arribi al cervell, aquests receptors es tornaran a activar.

Impotència sexual
Fumar també pot causar disfunció erèctil. “Quèquicom” recull el testimoni d’un noi que té impotència des dels 24 anys. Els tòxics del tabac fan que l’erecció no es pugui mantenir. D’una banda, les venes tenen menys capacitat de transport de sang i, de l’altra, els cossos cavernosos que en inflar-se provoquen l’erecció perden qualitat. A més, les vàlvules que haurien de retenir la sang en els teixits interns del penis perden eficàcia i l’erecció es poc duradora i flàccida.