Quèquicom repassa els tres pecats capitals de la conducció: l’alcohol, la velocitat i les distraccions.














El reporter Miquel Piris beu fins a superar amb escreix els límits d’alcohol a la sang permesos per conduir i se sotmet a una prova psicològica de reflexos. També mira de superar el test d’alcoholèmia del Mossos d’Esquadra, que l’informen que el seu estat d’intoxicació etílica és tal que ingressaria a presó en cas d’haver-lo trobat conduint.
No satisfet amb aquesta experiència, Piris prova d’enganyar un radar dels que té instal•lats el Servei Català de Trànsit. Revesteix un vehicle amb cartró, que segons es diu a Internet hauria d’absorbir les ones de radar, i també utilitza laca per impregnar la matrícula del vehicle infractor amb la voluntat d’enganyar la càmera de Trànsit. També comprova si els radars són capaços de detectar vehicles tan petits com una minibike.
Finalment, es dedica a distreure’s parlant pel mòbil i mirant suggerents figures d’anuncis publicitaris. Es compara la seva velocitat de reacció davant d’un imprevist.
Al plató, Marc Boada suggereix que els vehicles haurien d’incorporar un “impactòmetre”, un comptador que indicaria l’energia alliberada en funció de la velocitat, de manera que el conductor tindria clara la magnitud de l’impacte en cas d’accident. També explica com funciona un radar i demostra que, en cas d’accident, només pocs centímetres separen la vida de la mort.