Què te a veure el tenis amb els babilonis i la maizena? Quin campió és capaç de fer girar la pilota a 5.000 revolucions per minut? I com és que han de ser peludes, les pilotes de tenis?













El tenista Galo Blanco, que va arribar a ser el 40 del món, ensenya a la reportera Samantha Vall a donar diversos efectes a la bola. El vol i el rebot són radicalment diferents segons el cop, la superfície i el pèl de la pilota. La resposta implica la física aeronàutica. Daniel Crespo, de la Universitat Politècnica de Catalunya, ho explica a la pista del Club Tennis Sant Cugat.
En el tenis tot està tan controlat que no només es mira la pressió de les pilotes, sinó també el lloc on es juga. A prop del mar, com a Barcelona, hi ha més pressió atmosfèrica i, per tant, la pilota corre menys que a Madrid, que està a 600 metres d’alçada.
Marc Boada, el científic del programa, ens fa notar que el sis és el número màgic del tenis. En aquest esport es compta com si fos un rellotge. Per aclarir-ho es remunta a l’antiga Mesopotàmia i passa per l’any solar i el cercle.
I de les matemàtiques a la fisiologia. Els colzes i els canells dels jugadors de tenis i pàdel acostumen a patir lesions. El servei mèdic del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès aconsella a la Samantha com ha de fer el cop per no danyar les articulacions. L’altre factor és la raqueta, que ha de transmetre la força a la pilota sense retrucs. Per aconseguir-ho, els fabricants apliquen la nanotecnologia i fins i tot hi posen fluids no newtonians. Una maizena densa és un fluid d’aquest tipus: la seva viscositat varia segons la pressió i la temperatura. Hi ha raquetes que tenen un fluid dins del marc que es posa més rígid com més fort és l’impacte. Amb l’ajuda de la tecnologia, jugadors com Andy Rodick aconsegueixen fer serveis a 246 km/h!
O sigui que al tenis hi ha més física del que es pensa.

Paraules clau/paraules clau:
- fluid no newtonia
- matemàtiques
- cop liftat, tallat
- raqueta
- colze