Els mosquits són insectes dotats d’unes capacitats extraordinàries adreçades a un únic objectiu: xuclar la sang. Les seves picades molesten i poden transmetre malalties perilloses. Per això els combatem sistemàticament. El mosquit tigre és un nou enemic. Molts predadors naturals, com les orenetes, els ratpenats, les gambúsies o les libèl•lules, són els nostres aliats en aquesta lluita.













Els mosquits són uns insectes molt antics. Segons sembla, van aparèixer fa uns 200 milions d’anys. Alguns van quedar atrapats en gotes de resina, que posteriorment es va fossilitzar i es van convertir en ambre. D’aquesta manera sabem que, morfològicament, els mosquits actuals s’assemblen molt als seus avantpassats. Si avui ens piquen a nosaltres, fa 50 milions d’anys ja picaven els dinosaures. Les picades són, doncs, el tret més conegut dels mosquits. El que no és tan conegut és que, de fet, només piquen les femelles, i ho fan perquè necessiten les proteïnes de la sang de les seves víctimes per formar els ous. Una vegada formats, la femella haurà de cercar un lloc on hi hagi aigua estancada per fer-hi la posta. Les larves de mosquit són aquàtiques i s’alimenten de bacteris i de microalgues. Al món hi ha unes 3.000 espècies de mosquits i cadascuna té les seves necessitats concretes d’aigua. Per tant, les estratègies per combatre’ls s’han d’adaptar als diferents casos. Eduard Marquès, del Centre de control de mosquits de l’Empordà, explica que els mosquits d’aiguamoll dipositen els ous en els fangs secs i que poden resistir fins i tot anys abans d’eclosionar amb l’arribada de les pluges. Per tant, la millor manera per combatre’ls no és dessecant els estanys, que es tornaran a inundar cada vegada que plogui, sinó precisament fent el contrari: procurant allargar la permanència de l’aigua. També explica que quan les larves eclosionen se’ls aplica un insecticida biològic, una proteïna d’un bacteri que, un cop ingerida, els perfora l’estómac i les mata. Però si no es fa el tractament a temps, la larva de mosquit arriba a la darrera fase del desenvolupament i deixa d’alimentar-se. Aleshores només es pot recórrer als insecticides convencionals. Marc Boada, presentador del programa, explica al plató l’evolució dels insecticides, des del nociu DDT fins a les actuals piretrines.
La guerra contra els mosquits té noves armes, però també té nous enemics. Fa 5 anys que ha arribat a Catalunya el mosquit tigre. Eduard Marquès explica que aquest mosquit procedeix del SE asiàtic i que originàriament cria en forats dels arbres on s’acumula l’aigua de pluja. Actualment se n’està fent un seguiment exhaustiu per evitar que s’estableixi definitivament a les comarques de Girona, com ja ho ha fet a les de Barcelona. Però la manera més efectiva de combatre’l no és en mans de l’administració pública sinó de cadascun de nosaltres. Cal eliminar de les nostres terrasses i jardins qualsevol petit punt d’aigua on pot criar.
El reporter Pere Renom en captura algun i ensenya com podem distingir-lo del mosquit comú. La reacció a la picada és d’origen al•lèrgic i depèn tant de l’edat com del nombre de picades que s’hagi rebut prèviament.
Marc Boada ensenya a plató una maqueta de l’aparell bucal del mosquit i explica com fa la picada. Per localitzar les seves víctimes el mosquit disposa de sensors de CO2, el gas que exhalem quan respirem, i de sensors tèrmics per detectar les zones més calentes (i per tant més ben irrigades) de la pell. Una vegada triat el punt, el mosquit femella tarda uns 50 segons a clavar-hi la trompa i durant els 2 minuts i mig següents xucla uns 2,8 mil•ligrams de sang. La coïssor de reacció a la picada no apareix fins al cap d’uns tres minuts.
Malgrat els diferents mètodes de control, els mosquits continuen sent un problema i seria molt més greu si no fos pel gran nombre de predadors que se’ls mengen, especialment els ocells. Alguns d’aquests ocells, com les orenetes, els tenim ben a prop de casa, però sovint no els valorem gaire. Enric Fàbregues, de l’associació Galanthus, du a terme el Projecte Oreneta per censar les orenetes cuablanca a les ciutats de Girona i Barcelona. Explica que cada família (2 adults i 5 polls) consumeix uns 8.000 insectes al dia. Amb el reporter Pere Renom capturen orenetes comunes i observen les adaptacions que s’han anat produint en el seu organisme i que els permeten caçar al vol. Els ratpenats també són uns grans insecticides. En una sola nit consumeixen de 1.400 a 2.800 mosquits cadascun. La gambúsia és un peix originari d’Amèrica del Nord introduït a moltes zones palustres a causa de la seva voracitat consumint larves de mosquit (en anglès s’anomena mosquito fish). Les libèl•lules són els predadors naturals més antics que tenen els mosquits. Ja van aparèixer molts milions d’anys abans. A més, els depreden per partida doble. La larva aquàtica caça larves de mosquit i la libèl•lula adulta caça mosquits adults. Però per molta ajuda que tinguem dels predadors i per molt que combatem els mosquits no aconseguirem exterminar-los. Segurament algun dia els humans ens extingirem i els mosquits xuclaran la sang d’altres víctimes. La seva simfonia continuarà.