Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
PARA VER MÁS CAPÍTULOS EN CASTELLANO PULSE EN LA PALABRA "SEGUENT" AL FINAL DE LA PÁGINA, AL PIE.
La lava fluye a miles de grados de temperatura y es completamente estéril. ¿Cómo se instala la vida en una isla acabada de formar? El Hierro está en plena formación, se hizo evidente en el episodio volcánico del 2011. Sus variados ecosistemas permiten seguir el proceso de colonización de la vida desde los líquenes hasta la laurisilva y de paso observar especies únicas en el mundo, como el lagarto gigante.



Escrit per: Equip Editorial
S’acaba el món el dia 21 segons els maies? On hahttp://blogs.tv3.cat/nucleus/images/button-media.gifig de comprar la loteria de Nadal, ¿a l’administració que toca sovint o a la que no toca mai? En aquests capítols de Quèquicom, es tracten dos temes d’actualitat aquest mes de desembre. Loteria, l’atzar en joc i El calendari de la fi del món.

Hi ha administracions de loteria que tenen més sort que altres? Un capicua té més probabilitats que un número lleig? En un viatge per l’atzar, Pere Renom entrevista Gonzalo García-Pelayo, patriarca dels Pelayos, una família que, aplicant l’estadística, va guanyar 200 milions de pessetes jugant a la ruleta. Leo Margets, destacada jugadora professional de pòquer, explica que, més enllà de les matemàtiques, la psicologia és fonamental per fer bones jugades. Les empreses asseguradores, per guanyar diners, també calculen probabilitats. I, finalment, descobrim que l’atzar juga també una carta important en la salut i la biologia en general.

És cert que el 21 de desembre del 2012, segons el calendari maia, arribarà la fi del món? Però, i si els càlculs estan equivocats i no som a l’any que creiem?
Per què Nadal se celebra precisament la nit més llarga de l’any? I com és que no coincideix amb el dia 1 de gener? Per què el dilluns es diu dilluns, i la setmana té set dies?
Aquestes i altres preguntes sobre el calendari es resolen en aquesta edició del Quèquicom.
La reportera del programa Georgina Pujol en treu l’entrellat amb Francesc Clarà, expert en rellotges solars; Jordi Aloy, responsable del Planetari Cosmocaixa; Anton Aubanell, director de Creamat, i mossèn Francesc Nicolau, matemàtic i teòleg.


Reemissió dimarts 18 de desembre






Categories: Actualitat , Extres
Escrit per: Equip Editorial
L’única vacuna que hi ha ara al mercat té 90 anys però no protegeix als adults de la tuberculosi pulmonar, que és la més comuna. La vacuna Ruti que va néixer a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, està finançada per l’empresa Archivel Technologies. És la primera vacuna que atura el desenvolupament de la tuberculosi en persones que estan infectades i encara no en tenen símptomes. Redueix el tractament de la infecció tuberculosa latent de nou mesos a un mes. Probablement es començarà a comercialitzar el 2015.



La reportera Georgina Pujol visita en el laboratori on es fabrica la vacuna Ruti. Allà es poden veure els cultius dels bacils de la tuberculosi (uns bacteris en forma de coma). Però per entrar-hi, cal extremar les precaucions de seguretat per l’elevat risc de contaminació biològica.

La periodista també assisteix al moment en que la pneumòloga Malú de Souza dóna la notícia a un pacient del Raval que té la malaltia. Es tracta d’una persona procedent del Paquistan que es tracta en la Unitat de prevenció i control de la tuberculosi de Barcelona, al CAP Drassanes. Com que a l’inici el pacient està en una fase contagiosa, cal aïllar-lo i administrar-li la medicació. No hauria de viatjar en metro, ni autobús, ni estar en llocs tancats amb d’altres persones sense mascareta perquè la tuberculosi es transmet via aèria. Tot i que el tractament és molt llarg, dura sis mesos, al cap de 30 dies el malalt deixa de contagiar.

Quan el personal sanitari comprova que el pacient no seguirà bé el tractament, poden demanar que se l’ingressi amb una ordre judicial a un centre de salut especial. Això es fa per evitar que es produeixi una epidèmia.

L’agent comunitari de salut també té un paper clau a l’hora d’evitar que la malaltia s’escampi. La Georgina Pujol n’acompanya un de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que visita cada dia un pacient bolivià per comprovar que es prengui la medicació i respondre els dubtes que pugui tenir. No es tracta únicament de vigilar-lo sinó també que se senti acompanyat emocionalment.

Avui en dia, la tuberculosi és una malaltia que al primer món es cura. Però encara està estigmatitzada perquè s’associa a la pobresa. La Georgina Pujol coneix a Dolors Aixalà, una periodista que va tenir la tuberculosi i que, temps després d’haver-se curat, es reivindica com a tuberculosa glamurosa. És una manera simpàtica d’expressar que aquesta malaltia no distingeix entre rics i pobres.

Al plató, el director i presentador del programa, en Jaume Vilalta ens explica com es contrau la tuberculosi, des que el bacil responsable de la malaltia entra al cos humà i s’activa, fins als intents fallits del sistema immunitari per destruir-lo. I finalment, ens dóna les claus per entendre com actua la vacuna Ruti de la tuberculosi.
Categories: Actualitat , Extres
Escrit per: Equip Editorial
Hi ha pocs materials naturals tan extraordinaris com el suro. És un gran aïllant tèrmic i acústic, flota, resisteix el fregament i és, a més, un dels secrets per fer un bon vi. Vist al microscopi és una escuma de polièster, un plàstic. Samantha Vall participa en la pela de l'alzina surera en un bosc del Baix Empordà i recorre la indústria del suro. Jaume Vilalta, a plató, explica que les cèl•lules del suro van ser les primeres cèl•lules que es van observar.

Aquí podeu veure unes imatges.


Estrena 21 de març 2012



Categories: Actualitat , Extres
Escrit per: Equip Editorial
La primavera és una explosió de vida al camp. Però sota una mirada atenta, també és una explosió de vida a la ciutat. El reporter Pere Renom es passeja per la ciutat de Barcelona, i hi descobreix una primavera espectacular. Explica la meteorologia, la vegetació i la fauna urbana a la primavera. A plató, el presentador Jaume Vilalta mostra com es mesura la pluja, i quins senyals desencadenen la floració.

Estrena el 14 de març de 2012

Aquí podeu veure un avanç:



Categories: Actualitat , Extres

11/06/2010: Escultures de llum

Escrit per: Equip Editorial
Marc Boada, presentador de "Quèquicom", ofereix el kit "Escultures de llum" per descobrir la llum polaritzada. Un joc de filtres polaritzadors i materials transparents permet crear colors i veure com canvia la llum quan travessa materials sotmesos a tensions mecàniques.
"Escultures de llum" forma part del conjunt de kits "Descobreix la ciència amb el Quèquicom".


» Text complet

Categories: Capítols , Extres
Escrit per: Equip Editorial
Marc Boada, presentador de "Quèquicom", mostra "tres baldufes increïbles" amb un comportament especial. La primera és una baldufa de precisió que pot girar un temps rècord de 10 minuts. La segona, la més enigmàtica i irregular, gira només en un sentit. I finalment, la baldufa japonesa que, al cap de poc de girar, dóna la volta i segueix girant de cap per avall.
"Tres baldufes increïbles" forma part del conjunt de kits del programa "Descobreix la ciència amb el Quèquicom".


» Text complet

Categories: Capítols , Extres
Escrit per: Equip Editorial
Marc Boada, presentador de "Quèquicom", mostra el giroscopi, una baldufa científica inventada per Lean Foucault i que s'aguanta pràcticament vertical sobre el seu suport.
"Més fort que la gravetat" forma part del conjunt de kits del programa "Descobreix la ciència amb el Quèquicom".


» Text complet

Categories: Capítols , Extres
Escrit per: Equip Editorial
I la resposta a la pregunta és...

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
(La Vanguardia 15/05/2009)

‘QUEQUICOM’. Rigor científico no equivale a rigor mortis, como demuestra el programa Quequicom
(canal 33), contracción de qué, quién y cómo nos ha aportado conocimiento, conocimiento científico.
Cada emisión de este programa nos sirve una modesta y convincente píldora de saber, un capítulo del
relato científico, que es el relato de nuestra interpretación del mundo, el último relato modelado
por la cultura occidental. Quequicom no eleva la ciencia a una torre de marfil con fórmulas y matraces,
sino que la pringa de realidad cotidiana. En la última emisión, por ejemplo, aplicaba su microscopio
sobre los cosméticos, para dilucidar de qué manera operan sobre la epidermis humana, y así supimos
de cremas antiarrugas, de láseres quitamanchas cutáneas y de toallitas autobronceadoras. Quequicom
es uno de esos pequeños programas que merecen ser anotados en la agenda de quienes aprecian conocer
el porqué de las cosas y agradecen que se lo expliquen con claridad, precisión, amenidad y buen tono.
Quequicom es una fórmula que despeja incógnitas. Y, aunque seas de letras, se entiende todo.

(La Vanguardia 27/11/2009)

‘QUÈQUICOM’. Hay una televisión que la masa no mira y que a los que la vemos nos hace sentir singulares,
por ser pocos y aprender mucho. Es el caso de Quèquicom (canal 33, viernes, 21.30 horas), programa que
aporta las claves científicas de fenómenos de nuestro entorno, de nuestra realidad inmediata y cotidiana:
un terremoto, una ventolera que derriba un muro, una línea eléctrica de muy alta tensión, los transgénicos,
las vacunas... Esta noche, sí, todo lo que querías saber sobre la vacuna de virus del papiloma, te lo explica
Quèquicom. Y con la que está cayendo acerca de las vacunas.., yo no me lo pierdo. El viernes que viene,
la bioquímica y fisiología del toro lidiado en la plaza... Aquí la televisión se pone al servicio de la difusión
del conocimiento, así que si no somos más sabios es porque nos gusta ser zopencos de encuesta.
Categories: Premis , Extres


       Següent
English Español