Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Riotinto és un paratge marcià. Hi viuen bacteris que fan àcid sulfúric i que podrien resistir a Mart. Entrevistem l’astronauta que prova el vestit espacial per viatjar a Mart el 2030 i entrem en l’habitacle en què haurien de sobreviure.
“Probablement l’experiència més sorprenent i memorable d’un vol a l’espai és la visió de la Terra, per l’emoció, el profund sentiment d’humanitat que inspira veure el teu planeta com una nau espacial”. Jean-François Clervoy, pilot comandant especialista en transbordadors ha estat a l’estació espacial russa MIR i va ser l’enginyer encarregat de reparar el telescopi espacial Hubble. Ara participa en el projecte Moonwalk, que assaja tecnologies que faran possible que un astronauta i un robot treballin conjuntament en expedicions extravehiculars. Georgina Pujol l’entrevista mentre examina un prototip de l’escafandre que la ESA dissenya per anar a Mart. Si s’envia una tripulació a Mart l’any 2030, hauran d’aconseguir que els astronautes treballin en un entorn molt hostil i corrosiu. A Riotinto s’hi estan fent entrenaments per a una futura missió a Mart. En aquell paratge de Huelva les aigües contenen àcid sulfúric, corrosiu, i sulfat de coure, un potent fungicida tòxic. També hi ha l’ió Fe3+, un potentíssim oxidant. I per últim, arsènic, un verí mortal. Si amb tot això i aigua féssim un còctel, no podríem imaginar mai que en resultés un ambient habitable per cap ésser viu, però, un cop més, la realitat supera la imaginació. Si hi ha vida a Riotinto potser n’hi ha (o n’hi va haver) a Mart. El Centre d’Astrobiologia i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial coordinen els simulacres.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El juliol del 1938 l’exèrcit republicà intenta aturar els feixistes a la batalla de l’Ebre. L’aviació i els tancs de Hitler i Mussolini al servei de Franco s’acabaran imposant: 25.000 morts i 60.000 ferits. Tecnologia per a la destrucció.
La batalla de l’Ebre és l’últim gran esforç de la República per aturar els feixistes. La matinada de Sant Jaume del 1938, 80.000 homes creuen el riu per agafar per sorpresa les tropes franquistes. Durant 115 dies hi ha 500 baixes diàries, entre morts i ferits. En aquest reportatge ens posem en la pell dels soldats que van aguantar atrinxerats la represàlia dels nacionals, ajudats per feixistes italians i nazis. L’Emili Belda, un excaporal republicà de la 27a Divisió, ens narra aquells dies de por i sang. El Dr. Francesc Xavier Hernández Cardona, del grup de recerca de la UB Didàctica del Patrimoni i Museografia, un dels descobridors de l'esquelet de l’”últim soldat republicà" que va lluitar durant la Guerra Civil a la zona fortificada de la Fatarella, ens explica com era una línia defensiva. En aquella serra és on es va lliurar un dels combats més terribles en què les forces republicanes de la Brigada 15 Mixta van protegir la retirada dels seus companys.
En aquell temps els que donaven la primera atenció al ferit encara no sabien com tractar bé una ferida. Amb la maqueta d’un tall, Jaume Vilalta descriu pas a pas la forma de netejar i desinfectar una ferida.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El vehicle elèctric només representa el 2% de les vendes de cotxes del mercat, però s’estima que l’any 2050 s’implantarà a nivell mundial. És una alternativa de futur o ja és una realitat per a tots els usuaris de la carretera? En aquest capítol, entrem a la fàbrica de la Nissan de Barcelona i veiem com es fabrica la furgoneta elèctrica e-NV200 en només 23 hores. Els trets diferencials són les bateries i el motor. Parlem amb un investigador d’un dels centres pioners del sud d’Europa en desenvolupament de bateries que ja disposen d’un mòdul nou amb un 30% més d’autonomia de les que hi ha disponibles al mercat. I comptem amb la participació d’un pioner de la mobilitat elèctrica, en Patrick Renau. L’any 2000 va fundar l’associació promotora del vehicle elèctric Volt-tour i treballa al centre de Recursos del Vehicle Elèctric de Santa Perpètua de Mogoda. Amb ell descobrim la gran eficiència energètica del motor elèctric.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
“Quèquicom” fa la ruta des de Queralbs fins a la Vall de Núria per mirar de trobar muflons, isards i marmotes. En aquest entorn tan ben preservat hi ha plantes carnívores i metzinoses que s’usaven per caçar animals, però també molta història (s’hi va iniciar l’Estatut de 1932) i tecnologia. Com funciona el tren cremallera? Com s’ho fan per escalfar aigua gèlida del Pirineu fins a 60 graus sense usar energia solar ni cremar gasoil?

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Reemissió 11/12/12 22:40
Un enginyer que va inventar el velcro netejant el seu gos; un metge que va dir que calia rentar-se les mans i el van pendre per boig (després el van reconèixer com a pare de l’asèpsia); un savi que potser no ho era tant, perquè afegint plom a la gasolina i descobrint els CFC, va crear un greu problema ambiental; un mariner enamorat que es va voler suïcidar amb mata-rates i va permetre així trobar el precursor del sintrom; el descobriment de la vitamina C com a agent antiescorbut i la utilització de radiació com a tractament contra els tumors. Tot això i molt més a “Quèquicom i... els descobriments” (part 1).
Reemissió 11/12/12 22:40

09/11/2012: El motor de bat a bat

Escrit per: Equip Editorial
Què és el que fa que un cotxe “tingui nervi” com un Fórmula 1? ABS, ESP... ¿Què signifiquen aquestes sigles? Quan es va fabricar el primer cotxe? Com és un motor per dins? Pere Renom munta un motor peça per peça, visita el banc de proves de SEAT i rep una classe pràctica de conducció segura en un circuit.

Estrena 13 de novembre de 2013


Escrit per: Equip Editorial
Un bisturí robotitzat de la UPC que s’adapta al batec del cor i fa que el cirurgià operi amb més precisió perquè té la sensació que opera un cor aturat. Un robot sumarí que pot rescatar una caixa negra a mig kilòmetre de fondària, el Girona 500, i un petit esclau que neteja el terra de casa. Com funcionen els robots? Com saben on son? Quins mecanismes els fan tant precisos? Arriben a millorar la natura?

Estrena 23 d'octubre de 2012

21/09/2012: “Qui sóc jo ”

Escrit per: Equip Editorial
La família Renom es reuneix a Ripollet per compartir històries familiars i enllaçar les seves genealogies. Amb molt d’ajut i sort el reporter Pere Renom aprofita per fer recerques genealògiques, anàlisis facials i genètiques i aconsegueix reconstruir la història de la seva família al detall durant prop de 500 anys i de manera més general remuntar-se milers d’anys enrere.

ATENCIÓ: EMISSIÓ ELS DIMARTS A LES 22H


La genealogia
L’any 1564 un home anomenat Bertran Renom va abandonar el seu poble natal, a França. Com tants altres compatriotes migrava cap al sud, esperonat per persecucions religioses, per la fam o per epidèmies. Després d’un llarg viatge, va arribar finalment a Ripollet, s’hi va establir i va començar a engrandir la família. 450 anys després, el cens indica que hi ha més de 600 Renoms a Espanya i, segurament, tots són descendents d’en Bertran.
La tardor de l’any 2011 un centenar llarg de Renoms es reuneixen a Ripollet per coneixe’s, compartir històries familiars i enllaçar les seves genealogies.
Fer un arbre genealògic no és fàcil. Cal aplegar informació repartida en un munt d’arxius diferents. Cal també tenir traça per enllaçar aquesta informació aparentment inconnexa. I cal tenir sort. Al llarg de la història una bona part de la documentació eclesiàstica s’ha cremat en represàlies contra l’Església. A Ripollet no hi queda pràcticament res. Per tant, els arbres genealògics dels Renom s’han hagut d’elaborar a partir de fonts alternatives com la documentació civil de la zona del Vallès, aplegada a l’Arxiu Històric de Sabadell. Els Renom eren catalans de seny i sempre que van poder ho van deixar tot per escrit davant d’un notari. De fet, Catalunya té un registre notarial dels més importants del món, és un paradís per a l’aficionat a la genealogia.

Els retrats
Molta gent porta retrats familiars a la trobada. Cadascun té una història al darrere o rememora alguna anècdota. Però als retrats també se’ls pot donar un ús científic. Els humans tenim més de 30 músculs a la cara dels quals només uns quants serveixen per parlar o per menjar. La resta estan implicats en l’expressió facial, un sistema de comunicació molt desenvolupat, anterior al llenguatge. Durant mil•lennis la nostra supervivència depenia de la facilitat per reconèixer l’amic, l’enemic o el parent. Alguns estudis científics indiquen que les persones similars a nosaltres ens desperten més confiança i, per exemple, els podem deixar diners amb més facilitat que a la resta de la gent. Serien parents potencials. Malgrat tot, identificar el parentiu a partir de la cara no és tan trivial com sembla, hi ha certa subjectivitat.
Durant la trobada es fotografien les cares tots els Renom i els retrats s’envien al Centre de Visió per Computació perquè n’analitzin d’una manera objectiva el parentiu. David Masip, encarregat de l’anàlisi, conclou que els germans s’assemblen més entre ells que amb la resta dels Renom.
A plató el presentador Jaume Vilalta explica que podem reconèixer ràpidament una cara entre una multitud, però no sabem com ho fem. Per tant, se’ns fa difícil descriure la cara a un altra persona. En casos de necessitat, com una agressió, es bo fixar-se en trets discriminatoris estables com el lòbul de l’orella o el clotet de la barbeta. També és útil associar els trets a persones conegudes, per exemple, uns llavis d’Angelina Jolie o uns ulls de Paul Newman.

El cromosoma Y
A la trobada també hi assisteixen dos genetistes que prenen mostres de saliva per analitzar-ne el cromosoma Y. Les tècniques d’anàlisi genètic han progressat molt. Avui n’hi ha prou amb unes quantes cèl•lules de la boca, barrejades amb saliva, per seqüenciar el genoma d’un individu. Els genetistes seleccionen Renoms de diferents branques per mostrejar la màxima variabilitat. David Comas, de l’Institut de Biologia Evolutiva, explica que el cromosoma Y s’hereta igual que els cognoms, de pare a fill, per tant, la seva anàlisi permet confirmar si la transmissió social i la biològica coincideixen.
Els humans som una espècie molt viatgera. Vam aparèixer a l’est d’Àfrica i al cap d’uns mil•lennis ja havíem ocupat tots els continents del món, excepte l’Antàrtida. Aquestes migracions s’han anat succeint i els pobles s’han mesclat, però l’estudi de certes parts del genoma, heretades sense mesclar, com el cromosoma Y, permet reconstruir la història d’aquests desplaçaments.
Francesc Calafell, de l’Institut de Biologia Evolutiva, revela que el cromosoma Y de tots els Renom pertany a l’haplogrup G2a. Els haplogrups vindrien a ser els grans grups, les grans famílies en què es pot classificar el cromosoma Y. Tots els Renom pertanyen a un haplogrup que va aparèixer a l’Orient Mitjà fa uns 7.000 anys i des d’allà es va estendre per Europa amb els pobles neolítics. La seva distribució actual presenta la màxima concentració d’individus a la zona del Caucas, a Geòrgia, on arriba al 40% de la població. A Catalunya només un 5% dels homes pertanyen a aquest grup. A banda dels Renom, hi ha alguns personatges coneguts que també són G2a com Joseph Stalin, el rei Lluís XVI, o Ötzi, l'Home de Gel, la mòmia humana més antiga d'Europa, congelada en una glacera dels Alps durant més de 5.300 anys.
Calafell també confirma que tots els Renom són descendents d’en Bertran, per tant durant 15 generacions totes les dones dels Renom han tingut fills legítims i no hi ha hagut ni adopcions, ni transmissió del cognom de les pubilles. Tots els Renom ho són de cap a peus.
Vilalta explica a plató que compartir cognom no significa necessàriament ser parent. Un llinatges monofilètic és aquell que té un sol fundador, com el cas dels Renom, i un llinatge polifilètic és aquell que ha estat fundat per diverses persones en moments i llocs diferents, com el cas dels Colom. Per això no podem saber si el descobridor d’Amèrica era genovès, català o mallorquí.

La història familiar, la fesomia o la genètica fan de cadascú de nosaltres un individu únic. El resultat final d’una successió astronòmica d’esdeveniments molt improbables. Un esquitx minúscul, però irrepetible en aquest gran mar que és la humanitat.
Escrit per: Equip Editorial
El totxo és el principal element constructiu en una bona part del món. Malgrat la seva aparent senzillesa té molta ciència, en el material, les proporcions, la fabricació i l’ús. El QQC ho mostra de maneres ben diverses. Participa en un concurs de paletes, fa conducció de ral•lis en un terreny argilós, es fica dins d’un riu a la recerca d’argila, visita una bòbila o analitza un torró de crocant.

Escrit per: Equip Editorial
El taverner Brand, va pensar que, pel color, el pipí havia de contenir or. Amb l’ajut de tot un regiment de soldats va acumular centenars de litres de matèria primera. No va veure brillar l’or, sinó el fòsfor: havia inventat la forma d’aïllar aquest element químic.
Aquesta anècdota obre el segon capítol de “Quèquicom i... els descobriments”. I també sabrem com es va observar la primera cèl•lula mirant una làmina de suro al microscopi; la manera com Gaudí va aplicar l’arc catenari; o quina relació hi ha entre el beri-beri i l’arròs blanc. Els pirates feien mal alè i tenien la boca lletja perquè encara no sabien que cal prendre vitamina C.



       Següent
English Español