Quèquicom - HomePage

25/01/2012: Aprendre a escriure

Escrit per: Equip Editorial
La Gal•la, una nena de 4 anys, comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava els seus progrés en la identificació de síl•labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l’alfabet. A plató, Jaume Vilalta explica la curiosa història de la lletra B des del jeroglífic egipci –que representava conceptes- fins a l’alfabet llatí, que representa sons.

Estrena 25 de gener 2012

05/01/2012: Juguem?

Escrit per: Equip Editorial
Jugar estimula la creativitat, la intel•ligència i les capacitats socials. Els espectadors podran comprovar-ho des de casa resolent alguns jocs d’enginy que se’ls proposarà durant el programa. El reporter Pere Renom analitza les diferències entre nens i nenes quan juguen al pati. L'expert Oriol Ripoll proposa variants de jocs com el parxís o el pedra-paper-estisores per estimular el pensament creatiu a partir de les solucions múltiples, el canvi de normes i l’exploració per assaig i error. Els videojocs han introduït noves possibilitats que ben aprofitades també resulten estimulants. En aquest capítol, jugant, l’espectador aprendrà com s’aprèn.

Estrena 11 de gener de 2012.
Escrit per: Equip Editorial
(Reemissió) Un simple mirall pot fer desaparèixer el dolor d’un membre amputat fent creure al cervell que l’extremitat perduda es mou. Això és una de les coses aparentment impossibles que fan a l’Institut Guttmann. Una altra és aconseguir la recuperació del moviment en persones que han patit una lesió important, però no absoluta, del sistema nerviós. En tots dos casos apliquen tècniques basades en el reforçament positiu per restablir els camins neuronals perduts en un accident.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Samantha Vall coneix l’Aitor, un nen hiperactiu, i la seva metge, Susana Carmona. L’Aitor participa en un estudi de l’Hospital del Mar de Barcelona per comprendre millor el cervell dels nens amb TDAH. Li fan una ressonància magnètica funcional per comprovar quin grau d’afectació pot tenir l’àrea del cervell relacionada amb la motivació que fa que per aquest nen sigui impossible relaxar-se i centrar-se en una cosa.



Però el TDAH no és només hiperactivitat, també és falta d’atenció. De fet, els nens hiperactius no passen desapercebuts; en canvi, l’Ainoa, de 10 anys, és una nena molt tranquil•la, però té un dèficit d’atenció important. Li costa molt concentrar-se i, per tant, aprendre. Necessita ajuda específica de pares, mestres i metges. El coordinador del Programa Integral del Dèficit d'Atenció de la Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga, assegura que en casos greus cal una medicació perquè, si no, el nen no pot fer una vida normal.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
La Fina sempre havia pensat que era despistada i desorganitzada i sempre li havia costat més que als altres estudiar. Va arribar a pensar que era tonta. Als 40 anys va saber que tenia el trastorn per dèficit d’atenció, el TDAH, una malaltia neuropsiquiàtrica que s’inicia en la infantesa i sol ser crònica.
El mateix li passa al Xavier Vela, esportista d’elit i hiperactiu. Tant en el seu cas com en el de la Fina, la medicació ha estat la clau per poder fer una vida normal.



» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Mariña és una comercial de 32 anys que, com a conseqüència de l’estrès ha d’anar al lavabo fins a 18 vegades al dia: se li ha desenvolupat la malaltia de la síndrome del colon irritable i la seva vida personal i professional s’han trastocat. El digestòleg Javier Santos, investigador de la Vall d’Hebron, li diu que tant important com el tractament hospitalari és que ella aprengui a relaxar-se amb determinats exercicis físics i de respiració.












» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Quèquicom repassa els tres pecats capitals de la conducció: l’alcohol, la velocitat i les distraccions.












» Text complet

01/04/2009: Entrena-ment

Escrit per: Equip Editorial
La intel•ligència té un origen doble, innat i adquirit. El programa tracta el vessant adquirit o entrenat de la intel•ligència en una de les seves manifestacions més evidents: el llenguatge.












» Text complet

04/03/2009: Conviure amb lloros

Escrit per: Equip Editorial
El reporter Pere Renom és testimoni de com treballen i com s’ensinistren els lloros de PortAventura. També descobreix què és la malaltia anomenada “pulmó de l’ocellaire” i en coneix un cas associat als agapornis. I fa una prospecció de Barcelona darrere unes nouvingudes: les cotorres argentines.













» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Un simple mirall pot fer desaparèixer el dolor d’un membre amputat fent creure al cervell que l’extremitat perduda es mou. Això és una de les coses aparentment impossibles que fan a l’Institut Guttmann. Una altra és aconseguir la recuperació del moviment en persones que han patit una lesió important, però no absoluta, del sistema nerviós. En tots dos casos apliquen tècniques basades en el reforçament positiu per restablir els camins neuronals perduts en un accident.












» Text complet



       Següent
English Español