Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Els insectes ens fan la vida impossible o la fan florir? Què passaria si els matéssim a tots? Avui els veurem a 400 augments i sabrem com son, què és la metamorfosi i quantes potes tenen. Per cert, fan uns espaguetis de larva al pesto?
Els insectes s’associen a tota mena de desgràcies. Les llagostes i els tàvecs van posar de genolls als faraons d’Egipte. Les puces van escampar la pesta bubònica que va exterminar mig Europa el segle XV. Els mosquits i les xinxes són vectors de malalties víriques i parasitàries. Les mosques fan la vida impossible a molta gent i, si no, pregunteu a l’Ebre per la mosca negra. I les al·lèrgies què provoquen? Només de pensar en la processionària o en certes papallones, a molts se’ls posa la pell de gallina.
Però sense insectes no hi hauria pol·linització, la majoria dels vegetals es moririen i, tant nosaltres com la majoria dels animals, ens quedaríem sense menjar, sense fibres naturals, sense ocells, sense vida als rius (el mar no patiria tant perquè els insectes ho han colonitzat tot, excepte el mar) i sense tantes coses que la vida seria impossible.
O sigui que, a més d’una cara negativa, també en tenen una de positiva, segurament més gran, perquè, anem-nos fent la idea que, en un futur proper, els insectes seran potser la principal font de proteïnes per als humans.
I una altra cosa, si els insectes no estiguessin tot el dia netejant el planeta, ens ofegaria la merda. (Perdó per la franquesa).

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Aclarim mites sobre l’alcohol. Estimula o deprimeix? Treu la set? Alimenta? Engreixa o aprima? Hi ha un límit tolerable de consum quotidià? Aguantar la beguda allunya o acosta l'addicció? Com combatre la ressaca? Per què perdem el control?
L’alcohol etílic és una molècula molt petita, molt simple: dos carbonis, 5 hidrògens i un terminal OH molt característic dels alcohols. Per això parlem d’intoxicació etílica o de coma etílic. Però no cal arribar a aquests extrems per preguntar-nos si l’alcohol és bo o és dolent. El seu consum està molt estès i s’associa més amb la cultura, l’alegria i el benestar que no pas amb la cara més fosca del seu abús: accidents, baralles, maltractaments i un nombre enorme de malalties associades, d’arrítmies a càncer passant per trastorns mentals. Què vol dir exactament abusar de l’alcohol? Un got de vi al dia? Un parell de cerveses i una copa? Què es pot fer per evitar la ressaca?


» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Què hem de triar contra el dolor, la febre i la inflamació? Ibuprofèn, paracetamol o aspirina? Què és millor o pitjor, sentir dolor o no sentir-ne? Hi ha persones més sensibles al dolor que altres? Què diferencia el dolor crònic del dolor agut?
Per sobreviure, cal percebre el dolor i cal reaccionar-hi a temps, fugint-ne o combatent-lo. En el reportatge veurem que hi ha algunes persones capaces de controlar el dolor, com els boxejadors durant un combat, o els faquirs en els seus espectacles. També descobrirem que la diabetis pot causar insensibilitat als peus, i si no es tracta correctament, pot acabar en amputacions. I entendrem que el dolor crònic és una disfunció cerebral, per la qual percebem dolor fins i tot quan ha desaparegut l’estímul que el generava.




» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Un matrimoni té, sense esperar-ho, un fill amb la síndrome de Down, el Jan. Filmen el seu procés d’acceptació i d’enamorament cap al nen en un emocionant documental. Ara, el Jan pot entrar en l’assaig d’una substància per millorar, o no, la cognició. Han de triar.
Quan esperem un fill, el primer que volem és que estigui bé, que neixi sa i fort. Només néixer la criatura, la vols veure i abraçar-la. Però, com reaccionem quan en ens n’adonem, per sorpresa, que té la síndrome de Down? La Mónica i el Bernardo han passat per aquest tràngol i l’han sabut afrontar.
Al principi, la Mónica i el Bernardo es desconcerten, necessiten fer alguna cosa per canalitzar el batibull de sentiments contradictoris que tenen i comencen a filmar la seva lluita per fer, d’en Jan, un noi cada dia una mica millor. I en surt un documental: “La historia de Jan”, en el qual es veu que, el que d’entrada pot semblar una mala notícia, pot convertir-se, en realitat, en una font d’amor i d’il·lusió. Segueixen intensos programes d’estimulació per millorar la capacitat intel·lectual del nen, però els progressos són lents. A més, creen http://lahistoriadejan.com/ un blog en què passen de la por a la superació i al suport a altres pares.
Mentrestant, investigadors del CRG i de l’IMIM havien comprovat en adults que un extracte de te verd servia per potenciar la cognició de les persones amb la síndrome de Down.
Quan l’equip de “Quèquicom” va saber que començava l’estudi clínic amb nens, va trucar als pares d’en Jan per posar-los en contacte amb els investigadors. Mónica i Bernardo havien de decidir si en Jan participaria en la prova de doble cec. Això vol dir que tant podria tocar-los el medicament com un placebo sense cap principi actiu.
Després de més de 20 anys d’investigació, la síndrome de Down deixarà de ser una malaltia orfe de medicament amb el tercer assaig clínic, ara amb infants, d’un compost natural anomenat “epigalocatequina gal·lat” que s’extreu del te verd i que ja ha demostrat la seva eficàcia en adults.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Vols parlar o empassar però ni els nervis ni la musculatura t’obeeixen... I cada dia pitjor. Què se sent quan estàs presoner dins del teu cos? És el que viu l’Alba Saskia Rivas, una jove finalista del premi Planeta que planta cara a una malaltia minoritària tan cruel com la síndrome BVVL.
La síndrome de Brown Vialetto Van Laere és una malaltia genètica neurodegenerativa. Als 15 anys Saskia ja gairebé havia perdut l’oïda sense que cap facultatiu en sabés determinar el motiu. Als 21 ja no es podia ni moure ni menjar i el futur, per ella, s’esborrava.
Fins el 2010 no hi havia tractament i era letal. Una tercera part dels pacients no arribaven a superar el 10 anys de vida. Ara , tot i que la malaltia no s’atura, amb la riboflavina, es pot atenuar. Saskia s’ha pogut recuperar una mica. Igual que va tornar a aprendre a menjar, l’Alba Saskia també es va esforçar per tornar a caminar. Ho aconsegueix amb ortopèdia i tractament constant a l’Institut Guttmann.
En els moments durs de la malaltia l’Alba va començar a escriure petits relats i es marcar com a repte presentar-se al Premi Planeta. En quinze dies frenètics va escriure: Con un par de ales, una novel·la trufada de poesia que va quedar entre les deu finalistes

» Text complet

15/05/2017: Amb el porc al cor

Escrit per: Equip Editorial
Assistim a una operació a cor obert per implantar un vàlvula aòrtica feta amb teixit de porc. En la cirurgia és imprescindible l’anticoagulant heparina, que s’extreu del porc. Al cap de 12 dies donen d’alta el pacient, Joan Fàbregas, que durant la resta de la vida haurà de prendre medicaments, administrats en forma de pastilla o càpsula. Tant l’una com l’altra contenen gelatina extreta de la pell del porc. En Joan portarà durant la resta de la seva vida el porc al cor. I, a més, descobrirem que els derivats del porc intervenen fins i tot en la fabricació de bales, cigarrets o cervesa.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
L’actor Marc García Coté, l’Àxel de La Riera, com el 12% de la població, té migranya: vòmits, pèrdua de visió i de la parla, veus llums brillants i fort mal de cap. Queden fora de joc. Què passa dins del seu cervell? Hi ha solució?
Una de les malalties més invalidants és la migranya. En tenen 1.000 milions de persones a tot el món, de totes les cultures i condició. Dura hores o dies i impedeix dur una vida normal. L’actor Marc García Coté, de la sèrie televisiva de TV3 La Riera, fa 18 anys que hi conviu. Aprofita quan no té migranya per estudiar els guions. Nota com si els cucs li mengessin el cervell, i quan li ve dalt l’escenari, s’ha de medicar. La reportera Samantha Vall el repta a fer-se una prova d’electroestimulació, però el Marc ho rebutja, perquè fa sis dies que no té migranya, tota una victòria i té por que fent la prova se li presenti un brot. Així, doncs, la Samantha fa la prova al centre tecnològic d’estimulació cerebral Starlab Neuroelectrics. Allí es constata que un cervell no migranyós és capaç de concentrar-se, tot i tenir un so que el destorbi, a diferència d’un migranyós, que no ho tolera. La migranya no té cura, però la neuròloga Patricia Pozo, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, recomana que tot migranyós porti una vida endreçada, faci activitat física, rebaixi l’estrès i no abusi de la medicació. Una de les seves pacients és Rosa Barberan, a qui tot l’afecta: una colònia, el sol a la cara, estar en dejú... La doctora li aconsella injeccions de Botox sota els cabells i amb això aconsegueix reduir la migranya a quatre cops al mes.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El Zika és un virus que traspassa fronteres i genera una alerta global especialment pels nombrosos casos de microcefàlia. La reportera Georgina Pujol, embarassada de 24 setmanes, es pregunta quin és el risc d’infecció tenim a Catalunya.
El virus del Zika s’ha convertit en un perill per a les dones gestants, que són la veritable població sensible. Si el virus passa a la placenta de l’embrió o del fetus, al cordó umbilical, al cos de l’encara nonat i finalment arriba al cervell, pot causar-hi diverses malformacions i la temuda microcefàlia.
Les femelles de mosquit són les úniques que ens piquen i poden transmetre la malaltia. Son vegetarianes, però per fer els ous necessiten, imperativament, una proteïna que només tenen els animals de sang calenta. És per això que aquesta malaltia s’ha acabat convertint en una lluita de mare contra mare.
En un adult sa, aquest virus provoca una mena de grip lleu. Es transmet per una picada del mosquit de la febre groga (aedes aegypti) tot i que també es pot contagiar per via sanguínia i sexual. De moment, el vector del Zika no ha arribat a l’estat espanyol però s’està propagant ràpidament per Amèrica.
A Catalunya, un total de 21 dones gestants ha patit la febre del Zika en viatjar a Amèrica. I d’aquestes, cinc han donat a llum nadons sans. Només hi ha hagut un únic cas de microcefàlia i malformacions en un bebè. Per evitar la propagació d’aquesta febre és imprescindible controlar l’expansió del mosquit de la febre groga i reduir la població del mosquit tigre a Europa.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El juliol del 1938 l’exèrcit republicà intenta aturar els feixistes a la batalla de l’Ebre. L’aviació i els tancs de Hitler i Mussolini al servei de Franco s’acabaran imposant: 25.000 morts i 60.000 ferits. Tecnologia per a la destrucció.
La batalla de l’Ebre és l’últim gran esforç de la República per aturar els feixistes. La matinada de Sant Jaume del 1938, 80.000 homes creuen el riu per agafar per sorpresa les tropes franquistes. Durant 115 dies hi ha 500 baixes diàries, entre morts i ferits. En aquest reportatge ens posem en la pell dels soldats que van aguantar atrinxerats la represàlia dels nacionals, ajudats per feixistes italians i nazis. L’Emili Belda, un excaporal republicà de la 27a Divisió, ens narra aquells dies de por i sang. El Dr. Francesc Xavier Hernández Cardona, del grup de recerca de la UB Didàctica del Patrimoni i Museografia, un dels descobridors de l'esquelet de l’”últim soldat republicà" que va lluitar durant la Guerra Civil a la zona fortificada de la Fatarella, ens explica com era una línia defensiva. En aquella serra és on es va lliurar un dels combats més terribles en què les forces republicanes de la Brigada 15 Mixta van protegir la retirada dels seus companys.
En aquell temps els que donaven la primera atenció al ferit encara no sabien com tractar bé una ferida. Amb la maqueta d’un tall, Jaume Vilalta descriu pas a pas la forma de netejar i desinfectar una ferida.

» Text complet

06/03/2016: Carncerigen?

Escrit per: Equip Editorial
La crida de l’OMS sobre els perills de la carn ha generat confusió. Cal deixar de menjar-ne? Els embotits tenen risc? La manera de cuinar-la pot resultar perjudicial? A més de la salut, afecta el medi ambient?

» Text complet



       Següent
English Español