Quèquicom - HomePage

15/05/2017: Amb el porc al cor

Escrit per: Equip Editorial
Assistim a una operació a cor obert per implantar un vàlvula aòrtica feta amb teixit de porc. En la cirurgia és imprescindible l’anticoagulant heparina, que s’extreu del porc. Al cap de 12 dies donen d’alta el pacient, Joan Fàbregas, que durant la resta de la vida haurà de prendre medicaments, administrats en forma de pastilla o càpsula. Tant l’una com l’altra contenen gelatina extreta de la pell del porc. En Joan portarà durant la resta de la seva vida el porc al cor. I, a més, descobrirem que els derivats del porc intervenen fins i tot en la fabricació de bales, cigarrets o cervesa.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El Zika és un virus que traspassa fronteres i genera una alerta global especialment pels nombrosos casos de microcefàlia. La reportera Georgina Pujol, embarassada de 24 setmanes, es pregunta quin és el risc d’infecció tenim a Catalunya.
El virus del Zika s’ha convertit en un perill per a les dones gestants, que són la veritable població sensible. Si el virus passa a la placenta de l’embrió o del fetus, al cordó umbilical, al cos de l’encara nonat i finalment arriba al cervell, pot causar-hi diverses malformacions i la temuda microcefàlia.
Les femelles de mosquit són les úniques que ens piquen i poden transmetre la malaltia. Son vegetarianes, però per fer els ous necessiten, imperativament, una proteïna que només tenen els animals de sang calenta. És per això que aquesta malaltia s’ha acabat convertint en una lluita de mare contra mare.
En un adult sa, aquest virus provoca una mena de grip lleu. Es transmet per una picada del mosquit de la febre groga (aedes aegypti) tot i que també es pot contagiar per via sanguínia i sexual. De moment, el vector del Zika no ha arribat a l’estat espanyol però s’està propagant ràpidament per Amèrica.
A Catalunya, un total de 21 dones gestants ha patit la febre del Zika en viatjar a Amèrica. I d’aquestes, cinc han donat a llum nadons sans. Només hi ha hagut un únic cas de microcefàlia i malformacions en un bebè. Per evitar la propagació d’aquesta febre és imprescindible controlar l’expansió del mosquit de la febre groga i reduir la població del mosquit tigre a Europa.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Les castanyes fan tardor, però ¿coneixeu el lledó, el gavarró, el gínjol o la nespla? Són el rebost del liró. Anem a l’hort a preservar varietats locals d’hortalisses de tardor. I fem conserves amb sal, sucre, vinagre, assecat o alcohol.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Pel 2050 haurem de produir un 70% més d’aliments per abastir a la població mundial. I cal fer-ho amb menys aigua, menys superfície conreada i menys pesticides. Els efectes del canvi climàtic ens portaran un augment de les temperatures, menys pluges i més salinitat a les terres que ara són cultivables. I a Catalunya, tenim el mateix repte. El Quèquicom d’avui visita investigadors que estudien la millora genètica d’espècies vegetals, la teledetecció i com fer un ús més eficient de l’aigua per tal que l’agricultura s’adapti als canvis del futur.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
“Quèquicom” fa la ruta des de Queralbs fins a la Vall de Núria per mirar de trobar muflons, isards i marmotes. En aquest entorn tan ben preservat hi ha plantes carnívores i metzinoses que s’usaven per caçar animals, però també molta història (s’hi va iniciar l’Estatut de 1932) i tecnologia. Com funciona el tren cremallera? Com s’ho fan per escalfar aigua gèlida del Pirineu fins a 60 graus sense usar energia solar ni cremar gasoil?

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
PARA VER MÁS CAPÍTULOS EN CASTELLANO PULSE EN LA PALABRA "SEGUENT" AL FINAL DE LA PÁGINA, AL PIE.
La lava fluye a miles de grados de temperatura y es completamente estéril. ¿Cómo se instala la vida en una isla acabada de formar? El Hierro está en plena formación, se hizo evidente en el episodio volcánico del 2011. Sus variados ecosistemas permiten seguir el proceso de colonización de la vida desde los líquenes hasta la laurisilva y de paso observar especies únicas en el mundo, como el lagarto gigante.



Escrit per: Equip Editorial
Reemissió 11/12/12 22:40
Un enginyer que va inventar el velcro netejant el seu gos; un metge que va dir que calia rentar-se les mans i el van pendre per boig (després el van reconèixer com a pare de l’asèpsia); un savi que potser no ho era tant, perquè afegint plom a la gasolina i descobrint els CFC, va crear un greu problema ambiental; un mariner enamorat que es va voler suïcidar amb mata-rates i va permetre així trobar el precursor del sintrom; el descobriment de la vitamina C com a agent antiescorbut i la utilització de radiació com a tractament contra els tumors. Tot això i molt més a “Quèquicom i... els descobriments” (part 1).
Reemissió 11/12/12 22:40
Escrit per: Equip Editorial
reemissió11/12/12, 22:10
La llonganissa és un producte càrnic de gran valor nutricional i de molta tradició al nostre país. De fet Vic se’n pot considerar la capital mundial. Però tot el procés d’elaboració es du a terme a Vic? Al QQC reconstruirem la història complerta d’una llonganissa. Gràcies a la traçabilitat continguda en les etiquetes seguirem la pista d’una llonganissa a través de l’assecador on es va curar, la fàbrica on es va embutir, l’escorxador en el que varen sacrificar el porc, la granja on es va engreixar, la truja que el va parir i el mascle que el va engendrar per inseminació artificial. Sense oblidar la problemàtica i el tractament dels purins i el maneig dels porcs en extensiu, a base de glans. Tot plegat un viatge d’uns quants centenars de kms al voltant de diferents comarques catalanes i que acaba dins d’un entrepà.

reemissió 11 de desembre de 2012
Escrit per: Equip Editorial
L’agricultura ecològica capgira el funcionament de l’agricultura convencional.
La cistella ecològica té només productes de temporada però molt diversos. Aquesta gran varietat és deguda a que l’agricultura ecológica divideix el camp en petites parcel•les.
Les formigues són una plaga o un aliat dels conreus per acabar amb les males herbes? Són els cucs una amenaça pels conreus? O pel contrari enriqueixen el sól amb les galeries que excaven i amb els seus excrements?
Sabieu que alliberant certs insectes al conreus estimulen una reacció defensiva que les eviten les plagues?

reemissió 27 de novembre de 2012


La lluita contra les plagues
La cistella ecològica es caracteritza per dues coses: en primer lloc perquè només té productes de temporada i en segon lloc perquè és molt diversa. És un reflex de l’estructura dels camps de conreu. A diferència de l’agricultura convencional, en què sovint es dediquen centenars o fins i tot milers d’hectàrees a un únic cultiu, l’agricultura ecològica divideix el camp en parcel•les petites en què es conreen una gran varietat de productes diferents. D’aquesta manera les plagues, que acostumen a ser molt específiques, queden confinades a un vegetal determinat i no infecten la resta de conreus. Vindria a ser com apostar poc a moltes cartes enlloc de jugar-s’ho tot a una única carta.
El pagès ecològic Josep Montmany, de Begues, explica la importància de tenir cura de la vegetació silvestre que hi ha al voltant dels conreus per facilitar la presència dels predadors naturals de les plagues. A una escala microscòpica hi ha una veritable lluita per la supervivència. Una marieta d’1.5 mm és un predador especialitzat de l’aranya roja. Se’n pot menjar tant els ous, com caçar els adults amb un ràpida corredissa. Els àcars són uns altres predadors molt voraços. Són cecs i localitzen les preses per contacte i per senyals químics. Unes poques picades són suficients per matar una presa gairebé tan grossa com ell. Una vegada morta, la succiona parcialment.
La Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal de la Selva i el Maresme (SELMAR) cria l’insecte hemípter Macrolophus per alliberar-lo als conreus i combatre les plagues. Jordi Ariño, enginer agrònom explica com es reprodueixen aquests insectes en captivitat. Al camp s’alliberen entre 1 i 3 animals per metre quadrat en funció de la severitat de la plaga. Però els insectes alliberats no són prous per eliminar la plaga directament, sinó que és la generació següent, molt més nombrosa, la que, de fet, elimina la plaga.
En agricultura ecològica, les plagues que no es poden combatre amb enemics naturals s’han d’afrontar amb estratègies sofisticades, que sovint exigeixen avançats coneixements tècnics. Núria Cuch és enginyera agrònoma i assessora tècnicament la família Montmany. Explica quines són les estratègies per combatre dues plagues dels fruiters que no tenen enemics naturals prou efectius. L’arna de la poma o carpocapsa es combat amb confusió sexual, i la mosca de la cirera amb atractors alimentaris.
La guerra química
Com que les plantes no es poden moure han desenvolupat diferents adaptacions per protegir-se dels herbívors o de les malalties. Moltes plantes mediterrànies tenen fulles punxegudes com el garric o el card. Altres han desenvolupat defenses químiques. A plató, Jaume Vilalta explica que les plantes aromàtiques com la farigola, el romaní tenen essències que als humans ens resulten molt agradables per fer-ne perfums i colònies, però en realitat són molt desagradables al paladar dels herbívors. A més aquestes substàncies acostumen a ser antisèptiques, combaten els microorganismes, per això en fem ungüents per ferides i col•lutoris per infeccions oculars. Els conreus també tenen defenses químiques. Les plagues estimulen una reacció defensiva de les plantes. Quan menys ajudem als conreus amb pesticides, més s’hauran d’espavilar a generar les seves pròpies defenses químiques. Un estudi de la Facultat de Farmàcia encapçalat per la Dra. Rosa Lamuela ha vist que els sucs envasats de tomata ecològica tenen un contingut més elevat en polifenols -que són uns antioxidants- que els sucs convencionals. Els compostos polifenòlics tenen molt interès en nutrició ja que s’ha observat que actuen com protectors davant malalties degeneratives i cardiovasculars.

La lluita contra les males herbes
Un altre tret característic de l’agricultura ecològica és la tolerància que té amb les males herbes. Però encara que hi hagi males herbes, no se les deixa créixer descontroladament. En lloc d’herbicida, s’apliquen diferents mètodes mecànics en funció del tipus de conreu. En fruiters es tendeix a segar de tant en tant, i s’utilitza maquinària específica per accedir fins a sota mateix dels arbres. A l’hort, en canvi, les males herbes es treuen pràcticament a mà.
Si el conreu està ecològicament estructurat, les xarxes tròfiques són complexes i també poden aparèixer predadors naturals de les males herbes. Les formigues són habitants característics dels conreus de secà. Els seus nius es poden localitzar fàcilment pels petits volcans que es formen a l’entrada. El grup de recerca en males herbes de la Universitat de Lleida estudia el paper de les formigues en el control de les males herbes. Una de les tasques consisteix a marcar tots els formiguers d’una àrea establerta, posicionar-los per GPS i situar-los en un mapa. D’aquesta manera es podrà estimar la població de formigues i seguir-ne la dinàmica d’un any a l’altre. Una vegada se sap quantes formigues hi ha, cal estimar l’aliment que consumeixen. Bàrbara Baraibar explica com es fa.

Els fertilitzants
L’agricultura treballa la terra, i la terra no només és un suport inert per a les plantes: és un ecosistema. El veritable tresor del pagès. Joan Romanyà és edafòleg, és a dir, especialista en el sòl i explica l’estructura d’un sòl forestal i el compara amb un sòl d’un cultiu ecològic. A la part superior hi trobem la fullaraca, la font principal de matèria orgànica i principal protecció contra l’erosió. La matèria orgànica s’incorpora a les capes inferiors del sòl a partir de les arrels, la gravetat i l’activitat de la fauna del sòl, especialment els cucs de terra. Alguns estudis indiquen que al sòl hi viuen entre 60 i 400 cucs/m² i cadascun d’ells produeix més de 4 kg d’excrements a l’any. Aquests excrements són una font molt important de matèria orgànica ben esmicolada en la que s’hi desenvoluparan una rica comunitat de microorganismes que n’alliberaran el nitrogen, el fòsfor o el potassi. A més, les galeries que excaven els cucs permeten airejar i drenar el terreny.
L’agricultura ecològica no utilitza adobs químics per fertilitzar el sòl. Només aplica adobs orgànics, el més similar a la fullaraca del bosc. Un dels adobs orgànics més valorat és el compost. Es pot produir industrialment a les plantes de compostatge, per exemple a partir de la fracció orgànica de les escombraries i de les restes vegetals procedents de la jardineria municipal. Tot plegat es tritura, s’apila i es fermenta durant uns dos mesos en un procés similar al que té lloc a la natura, però accelerat i controlat. Seguidament s’afegeix aquest compost al camp i els bacteris l’acaben de transformar i n’alliberen els nutrients, que seran aprofitats pels conreus. Per tant, el compost no alimenta directament les plantes sinó tot l’ecosistema subterrani. No és una fertilització instantània com l’adob químic, sinó a llarg terme. I es pot complementar amb altres sistemes com el conreu de lleguminoses. Les faberes, les pesoleres o les mongeteres tenen uns nòduls a les seves arrels on hi viuen uns bacteris fixadors de nitrogen. La planta fa la fotosíntesi i aconsegueix sucres i dóna aquests sucres als bacteris, i els bacteris a canvi, agafen el nitrogen que hi ha a l’atmosfera, i el transformen en mol•lècules que les plantes el poden aprofitar. Part d’aquest nitrogen es queda al sòl i l’enriqueix. Per garantir que tots els camps es beneficiïn d’aquest enriquiment en nitrogen cal anar alternant els conreus i resembrar-hi periòdicament lleguminoses. És a dir, cal fer una rotació de cultius. Així, l’agricultura ecològica aconsegueix reciclar part dels nutrients i s’acosta al funcionament d’un ecosistema natural, com el bosc.

25/10/2012: Objectiu: Amfibis

Escrit per: Equip Editorial
En un lloc secret del Montseny viu l’única espècie de vertebrat exclusivament catalana. És una criatura estranya, esquiva i nocturna: el Tritó del Montseny, un amfibi petit, negrós, que està en perill d’extinció. La reportera Georgina Pujol en busca un durant la nit amb un biòleg del Parc Natural del Montseny. Albert Masó, assessor del National Geographic explica com capturar amfibis, fotografiar-los i alliberar-los sense alterar l’equilibri natural.
A més, Jaume Vilalta, explica que en realitat tenim mà de granota. Un ambfibi amb cinc dits va ser el primer animal en abandonar l’aigua i d’ell provenen tots els vertebrats.

Estrena el 30 d'octubre de 2012


       Següent
English Español