Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Els insectes ens fan la vida impossible o la fan florir? Què passaria si els matéssim a tots? Avui els veurem a 400 augments i sabrem com son, què és la metamorfosi i quantes potes tenen. Per cert, fan uns espaguetis de larva al pesto?
Els insectes s’associen a tota mena de desgràcies. Les llagostes i els tàvecs van posar de genolls als faraons d’Egipte. Les puces van escampar la pesta bubònica que va exterminar mig Europa el segle XV. Els mosquits i les xinxes són vectors de malalties víriques i parasitàries. Les mosques fan la vida impossible a molta gent i, si no, pregunteu a l’Ebre per la mosca negra. I les al·lèrgies què provoquen? Només de pensar en la processionària o en certes papallones, a molts se’ls posa la pell de gallina.
Però sense insectes no hi hauria pol·linització, la majoria dels vegetals es moririen i, tant nosaltres com la majoria dels animals, ens quedaríem sense menjar, sense fibres naturals, sense ocells, sense vida als rius (el mar no patiria tant perquè els insectes ho han colonitzat tot, excepte el mar) i sense tantes coses que la vida seria impossible.
O sigui que, a més d’una cara negativa, també en tenen una de positiva, segurament més gran, perquè, anem-nos fent la idea que, en un futur proper, els insectes seran potser la principal font de proteïnes per als humans.
I una altra cosa, si els insectes no estiguessin tot el dia netejant el planeta, ens ofegaria la merda. (Perdó per la franquesa).

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El mar ha pujat 35 mm en 11 anys. Si Groenlàndia es fon, pujarà 7 m. Les plantes ja canvien físicament per suportar més CO2 , el principal gas d’hivernacle. Les orenetes arriben 15 dies abans i ja tenim aquí peixos tropicals. Què podem fer?
La situació global és delicada. Les emissions de CO2 continuen creixent i els mecanismes compensatoris del planeta comencen a mostrar signes d’esgotament. L’escalfament del planeta no s’atura d’ençà de la revolució industrial i al Quèquicom en som testimonis. L’any 2006 vam dedicar un reportatge al canvi climàtic. Tretze anys després en fem una actualització. Veurem que la concentració de CO2, el principal gas d’escalfament, a l’atmosfera, ha passat de 370 parts per milió (ppm) a 412 ppm. Constatem que la temperatura del mar a l’Estartit ha pujat un grau, que ja tenim espècies de peixos tropicals a les nostres costes, que les orenetes arriben 15 dies abans i que hi ha menys papallones al Montseny. A més, revelem per primer cop que les plantes actuals tenen menys estomes que abans, per adaptar-se a nivells més alts de més CO2 . Com era de preveure, la situació ha empitjorat.
Per fer front al canvi climàtic i evitar-ne els efectes catastròfics, cal reduir les emissions de CO2 en un 45% abans de l’any 2030. I això només s’aconseguirà incrementant l'ús d’energies renovables en el sistema global. Ja és hora d’enterrar definitivament el petroli.
Hi intervenen Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física, UB; Josep Pascual, observador meteorològic; Antoni Lombarte, Institut de Ciències del Mar, CSIC; Constantí Stefanescu, Museu de Ciències Naturals de Granollers-CREAF, i Josep Peñuelas, Global Ecology Unit, CREAF-CSIC.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
50 joves de 4t d’ESO passen 15 dies al Món Natura Pirineus amb científics de prestigi internacional. Amb ells viatgem des del fons dels estanys de muntanya fins a galàxies llunyanes mentre intentem fer anar un cotxe amb hidrogen.
El centre Món Natura Pirineus, a les Planes de Son, és un viver de joves científics. Des del 2007 la Fundació la Pedrera hi organitza les estades Joves i Ciència. Durant dues setmanes estudiants d’arreu de Catalunya fan classe de teoria, pràctiques al laboratori i treball de camp en les àrees de biologia o astronomia. Per arribar aquí han hagut de superar un exigent procés de selecció. De 800 candidats, se n’han triat 50, en funció de l’expedient acadèmic, una carta de motivació i una entrevista personal. Aquesta experiència els marca positivament per a la resta de la seva vida, tant en l’àmbit personal com professional.

» Text complet

15/05/2017: Amb el porc al cor

Escrit per: Equip Editorial
Assistim a una operació a cor obert per implantar un vàlvula aòrtica feta amb teixit de porc. En la cirurgia és imprescindible l’anticoagulant heparina, que s’extreu del porc. Al cap de 12 dies donen d’alta el pacient, Joan Fàbregas, que durant la resta de la vida haurà de prendre medicaments, administrats en forma de pastilla o càpsula. Tant l’una com l’altra contenen gelatina extreta de la pell del porc. En Joan portarà durant la resta de la seva vida el porc al cor. I, a més, descobrirem que els derivats del porc intervenen fins i tot en la fabricació de bales, cigarrets o cervesa.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El Zika és un virus que traspassa fronteres i genera una alerta global especialment pels nombrosos casos de microcefàlia. La reportera Georgina Pujol, embarassada de 24 setmanes, es pregunta quin és el risc d’infecció tenim a Catalunya.
El virus del Zika s’ha convertit en un perill per a les dones gestants, que són la veritable població sensible. Si el virus passa a la placenta de l’embrió o del fetus, al cordó umbilical, al cos de l’encara nonat i finalment arriba al cervell, pot causar-hi diverses malformacions i la temuda microcefàlia.
Les femelles de mosquit són les úniques que ens piquen i poden transmetre la malaltia. Son vegetarianes, però per fer els ous necessiten, imperativament, una proteïna que només tenen els animals de sang calenta. És per això que aquesta malaltia s’ha acabat convertint en una lluita de mare contra mare.
En un adult sa, aquest virus provoca una mena de grip lleu. Es transmet per una picada del mosquit de la febre groga (aedes aegypti) tot i que també es pot contagiar per via sanguínia i sexual. De moment, el vector del Zika no ha arribat a l’estat espanyol però s’està propagant ràpidament per Amèrica.
A Catalunya, un total de 21 dones gestants ha patit la febre del Zika en viatjar a Amèrica. I d’aquestes, cinc han donat a llum nadons sans. Només hi ha hagut un únic cas de microcefàlia i malformacions en un bebè. Per evitar la propagació d’aquesta febre és imprescindible controlar l’expansió del mosquit de la febre groga i reduir la població del mosquit tigre a Europa.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Les castanyes fan tardor, però ¿coneixeu el lledó, el gavarró, el gínjol o la nespla? Són el rebost del liró. Anem a l’hort a preservar varietats locals d’hortalisses de tardor. I fem conserves amb sal, sucre, vinagre, assecat o alcohol.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Pel 2050 haurem de produir un 70% més d’aliments per abastir a la població mundial. I cal fer-ho amb menys aigua, menys superfície conreada i menys pesticides. Els efectes del canvi climàtic ens portaran un augment de les temperatures, menys pluges i més salinitat a les terres que ara són cultivables. I a Catalunya, tenim el mateix repte. El Quèquicom d’avui visita investigadors que estudien la millora genètica d’espècies vegetals, la teledetecció i com fer un ús més eficient de l’aigua per tal que l’agricultura s’adapti als canvis del futur.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
“Quèquicom” fa la ruta des de Queralbs fins a la Vall de Núria per mirar de trobar muflons, isards i marmotes. En aquest entorn tan ben preservat hi ha plantes carnívores i metzinoses que s’usaven per caçar animals, però també molta història (s’hi va iniciar l’Estatut de 1932) i tecnologia. Com funciona el tren cremallera? Com s’ho fan per escalfar aigua gèlida del Pirineu fins a 60 graus sense usar energia solar ni cremar gasoil?

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
PARA VER MÁS CAPÍTULOS EN CASTELLANO PULSE EN LA PALABRA "SEGUENT" AL FINAL DE LA PÁGINA, AL PIE.
La lava fluye a miles de grados de temperatura y es completamente estéril. ¿Cómo se instala la vida en una isla acabada de formar? El Hierro está en plena formación, se hizo evidente en el episodio volcánico del 2011. Sus variados ecosistemas permiten seguir el proceso de colonización de la vida desde los líquenes hasta la laurisilva y de paso observar especies únicas en el mundo, como el lagarto gigante.



Escrit per: Equip Editorial
Reemissió 11/12/12 22:40
Un enginyer que va inventar el velcro netejant el seu gos; un metge que va dir que calia rentar-se les mans i el van pendre per boig (després el van reconèixer com a pare de l’asèpsia); un savi que potser no ho era tant, perquè afegint plom a la gasolina i descobrint els CFC, va crear un greu problema ambiental; un mariner enamorat que es va voler suïcidar amb mata-rates i va permetre així trobar el precursor del sintrom; el descobriment de la vitamina C com a agent antiescorbut i la utilització de radiació com a tractament contra els tumors. Tot això i molt més a “Quèquicom i... els descobriments” (part 1).
Reemissió 11/12/12 22:40


       Següent
English Español