Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
El 1915, Einstein va predir l’existència de les ones gravitacionals. Un segle més tard es va demostrar la seva existència al laboratori LIGO. Entendrem què és la gravetat i com es transmet en forma d’ones.
Viatgem a Bremen, a Alemanya, on hi ha una de les torres de caiguda (ZARM) més altes del món, capaç de generar condicions de microgravetat de gairebé 10 segons, i que l’Agència Espacial Europea (ESA) fa servir per assajar tecnologia espacial. Mesurarem les diferències de gravetat entre el nivell del mar a Blanes, i el cim del Turó de l’Home, al Montseny. Entendrem què són les ones gravitacionals, predites per Einstein, l’any 1915, i descobertes exactament un segle més tard al LIGO, acrònim en anglès d’Observatori d’Ones Gravitacionals per Interferometria Làser (EUA). I veurem com l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) participa en un nou experiment per detectar ones gravitacionals a l’espai, que ens permetrà “sentir” l’origen de l’Univers.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Alan Turing va descodificar la màquina encriptadora Enigma, el gran secret nazi, gràcies al domini dels algorismes. Sabrem què és el sistema binari; què és la memòria RAM; el transistor i l’evolució dels processadors.
El 1946 neix l’ENIAC, la primera computadora moderna, un dels invents més grans de la humanitat. Demanem al Dr. Mateo Valero, cap del Centre de Supercomputació de Barcelona i guanyador del premi més prestigiós del món en informàtica que predigui com serà la nostra vida d’aquí 30 anys, tal com va fer l’escriptor Arthur Clarke l’any 1974 quan va anticipar internet. En aquest capítol, la reportera del programa Georgina Pujol ens permet conèixer un dels pioners de la informàtica a Catalunya, l’enginyer Xavier Kirchner, que treballava a principis dels anys 70 amb ordinadors que pesaven tones i tenien menys memòria que un rellotge intel•ligent de polsera. En un inici eren pocs savis en universitats de primera línia, després només grans empreses, però avui en dia són milers les persones que treballen des de casa o en petites empreses que s’esforcen per facilitar-nos la vida. En aquest programa, la reportera es capbussa en la història de la informàtica i es remunta a l’època en què s’inventen els ordinadors.

» Text complet

24/07/2016: Dimarts 26 de juliol

Escrit per: Equip Editorial
Els angles compten i mesuren
Eratòstenes va calcular el radi de la Terra gràcies al seu domini de la triangulació. Des del rellotge de sol fins al GPS passant per l’anivellament de carreteres o el tenis tenen a veure amb el càlcul d’angles
Economia de la pobresa
Seguim durant mig any una família amb fills de la Barceloneta que necessita les donacions del Gran Recapte del Banc dels Aliments per sobreviure, com 900 persones més al seu barri. El matrimoni passa dels 40 anys i no troben feina. Entitats socials del barri miren combatre la situació, però l’arrel de la pobresa és l’atur estructural en un context de creixents diferències socials. Entendrem què és l’IPC i el fet que una xifra estadística aïllada, tot i que sigui certa, pot no reflectir la realitat.
Escrit per: Equip Editorial
Seguim durant mig any una família amb fills de la Barceloneta que necessita les donacions del Gran Recapte del Banc dels Aliments per sobreviure, com 900 persones més al seu barri. El matrimoni passa dels 40 anys i no troben feina. Entitats socials del barri miren combatre la situació, però l’arrel de la pobresa és l’atur estructural en un context de creixents diferències socials. Entendrem què és l’IPC i el fet que una xifra estadística aïllada, tot i que sigui certa, pot no reflectir la realitat.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El Premi Nobel de Física 2014 recau en tres investigadors japonesos per inventar una nova font de llum eficient i duradora: el LED de color blau. Quèquicom explica com funciona i també què és la temperatura de color. Però, més enllà de la il•luminació, la llum més versàtil és el làser, ja que permet encriptar, tallar, refredar, escalfar, diagnosticar, llegir, imprimir o moure objectes.

» Text complet

12/03/2014: Atrapa llamps

Escrit per: Equip Editorial
Els llamps són descàrregues elèctriques de milions de watts que es produeixen en determinades condicions meteorològiques i duren un instant. El reporter Pere Renom n’atrapa per diferents mitjans.
Amb el meteoròleg del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC Oscar Van der Velde persegueix llamps durant una tempesta per gravar-los en una càmera d’alta velocitat. D’aquesta manera és possible estudiar en detall el comportament dels llamps i mesurar-ne els forts camps magnètics i les radiacions X i gamma que emet.
A Catalunya cauen 64.000 llamps a l’any, és a dir, 2 llamps/km2 i any.

Estrena el 18 de març de 2014



» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Reemissió 11/12/12 22:40
Un enginyer que va inventar el velcro netejant el seu gos; un metge que va dir que calia rentar-se les mans i el van pendre per boig (després el van reconèixer com a pare de l’asèpsia); un savi que potser no ho era tant, perquè afegint plom a la gasolina i descobrint els CFC, va crear un greu problema ambiental; un mariner enamorat que es va voler suïcidar amb mata-rates i va permetre així trobar el precursor del sintrom; el descobriment de la vitamina C com a agent antiescorbut i la utilització de radiació com a tractament contra els tumors. Tot això i molt més a “Quèquicom i... els descobriments” (part 1).
Reemissió 11/12/12 22:40
Escrit per: Equip Editorial
Hi ha administracions de loteria que tenen més sort que d’altres? Un capicua té més probabilitats que un “número lleig”? En un viatge per l’atzar, Pere Renom entrevista Gonzalo García-Pelayo, patriarca dels “Pelayos”, una família que, aplicant l’estadística, va guanyar 200 milions de pessetes jugant a la ruleta. Leo Margets, destacada jugadora professional de pòquer, explica que, més enllà de les matemàtiques, la psicologia és fonamental per fer bones jugades. Les empreses asseguradores, per guanyar diners, també calculen probabilitats. I, finalment, descobrim que l’atzar juga també una carta important en la salut i la biologia en general.

Estrena 4 de desembre de 2012
Escrit per: Equip Editorial
Els castellers fan servir la força amb saviesa per aixecar construccions humanes que poden arribar a ser de 800 participants i de 10 metres d’alçada. Han passat de guiar-se intuïtivament a aplicar una tècnica depurada que inclou coneixements de física, arquitectura, biomecànica, fisiologia i psicologia, que ara s’apliquen per millorar el rendiment i la seguretat del món casteller. “Quèquicom” analitza molts d’aquests principis ajudat per Jaume Rosset, director mèdic de la coordinadora de colles castelleres i membre dels Minyons de Terrassa.
A més, el reporter Pere Renom s’estrena com a casteller amb els Micacos de Badalona per poder entendre els castells també des de dins.

Reemissió el 9 d'octubre

Escrit per: Equip Editorial
El taverner Brand, va pensar que, pel color, el pipí havia de contenir or. Amb l’ajut de tot un regiment de soldats va acumular centenars de litres de matèria primera. No va veure brillar l’or, sinó el fòsfor: havia inventat la forma d’aïllar aquest element químic.
Aquesta anècdota obre el segon capítol de “Quèquicom i... els descobriments”. I també sabrem com es va observar la primera cèl•lula mirant una làmina de suro al microscopi; la manera com Gaudí va aplicar l’arc catenari; o quina relació hi ha entre el beri-beri i l’arròs blanc. Els pirates feien mal alè i tenien la boca lletja perquè encara no sabien que cal prendre vitamina C.



       Següent
English Español