Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Miquel Piris mira de fer-se ric convertint detritus de depuradora en vitroceràmica. Visita la mina Eureka, a la Vall Fosca, on hi ha minerals radioactius i fluorescents i, finalment, tracta de saber si hi ha pedres amb poders miraculosos. energètics.












» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
L'asteroide 2012 DA14 passarà a prop de la Terra el 15 de febrer. Es tracta d'un objecte de 45 metres de diàmetre que va ser descobert des de l'observatori de La Sagra, a prop de Granada i que s'acostarà fins a 27.600 quilòmetres. És a dir, que passarà per sota dels satèl•lits artificials. L'agència espacial nord-americana ha assegurat que no suposarà cap perill per al planeta.
El moment en què l'asteroide serà més a prop de la Terra serà el divendres 15 de febrer a les 20.30 hores, i es podrà veure amb un telescopi d'aficionat com si fos un estel de magnitud 8.
"Quèquicom" analitza el fenomen dels meteorits, uns cossos que vénen de l'espai i que són una amenaça per a la humanitat. El programa posarà de relleu els pocs recursos que es destinen a detectar aquests cossos perillosos. Un meteorit petit com aquest podria destruir una superfície com l'illa de Mallorca. ¿És possible detectar-los a temps i desviar-los o destruir-los? El reporter Miquel Piris visitarà l'Observatori Astronòmic de Mallorca, AOM, on hi ha un dels tres equips més importants de tot el món en detecció i seguiment d'asteroides.













» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El programa de ciència del 33 Quequicom vol examinar detingudament el canvi climàtic, els seus desencadenants i algunes de les alternatives que es poden prendre per esmorteir-lo, especialment en el camp energètic.

La crema de derivats del petroli és la causa principal d'emissions de CO2, el gas que més influeix en l'escalfament global però no només hi ha raons ecològiques per estalviar petroli. El catedràtic de Recursos Energètics de la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo adverteix que és a l'horitzó una grau crisi energètica, perquè els hidrocarburs s'acaben. L'era de l'hidrocarbur s'acabarà de la mateixa manera que es van acabar les anomenades edats del ferro o del bronze. Paradoxalment, l'home encara la recta final del petroli conduint cotxes tot terreny de gran consum per anar per ciutat.



Un dels reporters del programa, Miquel Piris, intenta desfer-se de tot el petroli que l'envolta a casa, però no ho aconsegueix. Hi ha tants objectes que estan fets amb aquest material que resulta molt difícil identificar-los tots tret que un sigui un químic expert, com Claudi Mans. Tot i la seva presència abassegadora a la vida quotidiana, el principal ús que li donem al petroli és la de combustible per al transport. Un dels vehicles que més consumeixen del mercat és el Hummer. Aquest 4 x 4 de luxe el condueixen personatges com l'estrella del Barça Eto'o, i abandera la moda d'anar per ciutat en vehicles pesants pensats per circular per la muntanya. Un signe del temps contradictori i dels que més enerva el catedràtic de Recursos Energètics de la UB, Mariano Marzo, ja que ell i altres experts situen molt propera la crisi d'un sistema mundial basat principalment en combustibles fòssils: l'era de l'hidrocarbur té els dies comptats. L'augment de la demanda de petroli a escala mundial fa que les grans companyies busquin nous jaciments arreu. Fins i tot a Catalunya. Jaume Vergés és geòleg del CSIC i va participar en les prospeccions que va fer Union Texas als anys 80 per trobar petroli a Catalunya. Amb ell visitem una mina de petroli a Riutort, al Berguedà.

Escrit per: Equip Editorial
Què cal saber sobre el canvi climàtic explicat per reconeguts especialistes de forma amena i entenedora.

L'última dècada ha estat la més calenta dels darrers cent cincuanta anys. Avui dia ja no hi ha dubte que la terra està a les portes d'un canvi climàtic global. Però en què consisteix exactament? Quines conseqüències tindrà?



A "Quèquicom", especialistes destacats expliquen de manera planera quines són les principals evidències del canvi climàtic, per què s'escalfa el planeta, què diuen les prediccions i què es pot fer per combatre'l. Mariano Barriendos, geògraf del Departament d'Història de la UB, analitza com era el clima del passat a partir de registres antics que compara amb els de l'actualitat. La investigadora Anna Sabatés i el biòleg Constantí Stefanascu posen de manifest aquest canvi a partir d'uns peixos i unes papallones procedents del sud que, gràcies a l'augment de la temperatura, ja viuen a territori mediterrani. A partir de les explicacions de Toni Mestres des de l'estudi, l'espectador pot visualitzar amb claredat com l'excés de gasos de l'atmosfera provoca que l'efecte hivernacle origini un sobreescalfament de la terra.

A més a més hi intervenen, Javier Martin-Vide, catedràtic de Geografía Física; Josep Pascual, observador Meteorològic; Paul J. Crutzen, Premi Nobel de Física, M. Carme Llasat, física; Marc Estiarte, investigador; Josep Peñuelas, professor d'investigació i Josep Enric Llebot, catedràtic de Física.

06/12/2006: La tardor i la llum

Escrit per: Equip Editorial
La luminoteràpia, un tractament que ajuda a superar l'abatiment estacional causat per la reducció de les hores de llum pròpia de la tardor i l'hivern. A més, el reporter Pere Renom visita un dels paisatges de tardor més bonics de Catalunya, als Pirineus, per explicar el perquè dels canvis de colors de les fulles. Té a tocar uns quants mamífers salvatges i observa com es preparen per a l'hivern. I després es cabussa davant les costes de Mataró per veure la tardor submarina.



A la tardor s'escurcen les hores de llum. Quina és l'explicació des del punt de vista astronòmic? Quines conseqüències té aquest fenomen en les plantes, els animals i en l'home? Les persones pateixen alteracions lleus de l'estat d'ànim i de la vitalitat. Aquests trastorns es poden pal·liar per mitjà de la luminoteràpia, un tractament suplementari de llum artificial que imita l'espectre solar. Els mamífers comencen a preparar-se per passar l'hivern bàsicament acumulant greix i augmentant la quantitat de pèl. I als arbres caducifolis els canvien de color les fulles. Aquest canvi de coloració és causat per la degradació del pigment verd majoritari, la clorofil·la, que deixa al descobert altres pigments fotosintètics grocs i ataronjats.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Què cal saber sobre el canvi climàtic explicat per reconeguts especialistes de forma amena i entenedora.

L'última dècada ha estat la més calenta dels darrers cent cincuanta anys. Avui dia ja no hi ha dubte que la terra està a les portes d'un canvi climàtic global. Però en què consisteix exactament? Quines conseqüències tindrà?

A "Quèquicom", especialistes destacats expliquen de manera planera quines són les principals evidències del canvi climàtic, per què s'escalfa el planeta, què diuen les prediccions i què es pot fer per combatre'l. Mariano Barriendos, geògraf del Departament d'Història de la UB, analitza com era el clima del passat a partir de registres antics que compara amb els de l'actualitat. La investigadora Anna Sabatés i el biòleg Constantí Stefanascu posen de manifest aquest canvi a partir d'uns peixos i unes papallones procedents del sud que, gràcies a l'augment de la temperatura, ja viuen a territori mediterrani. A partir de les explicacions de Toni Mestres des de l'estudi, l'espectador pot visualitzar amb claredat com l'excés de gasos de l'atmosfera provoca que l'efecte hivernacle origini un sobreescalfament de la terra.

A més a més hi intervenen, Javier Martin-Vide, catedràtic de Geografía Física; Josep Pascual, observador Meteorològic; Paul J. Crutzen, Premi Nobel de Física, M. Carme Llasat, física; Marc Estiarte, investigador; Josep Peñuelas, professor d'investigació i Josep Enric Llebot, catedràtic de Física.

Escrit per: Equip Editorial
"Quèquicom" va a l'Empordà a lluitar amb l'aire i ho fa des d'una comarca marcada per la tramuntana, l'Alt Empordà.

El programa de divulgació científica del 33 explica alguns aspectes curiosos de la física de l'aire. Si es deixen anar alhora una fulla de paper i una bola d'acer, quina arribarà abans a terra? Per experimentar directament tant el fregament de l'aire com la força de la gravetat i plantejar hipòtesis, Pere Renom salta en caiguda lliure des de 4.000 metres d'altitud, però no aconsegueix passar dels 200 quilòmetres per hora. Toni Mestres, el científic del programa, n'explica el perquè amb un experiment fet al plató.



Quan en lloc de moure's la persona qui es mou és l'aire apareix el vent. Com s'ho fan la natura i els pagesos per resistir la tramuntana? Això es veu perfectament als Aiguamolls de l'Empordà, una autèntica estació de servei per als ocells abans de remuntar els Pirineus. El reporter Pere Renom i els ornitòlegs dels Aiguamolls comparen les captures que s'arriben a fer un dia de tramuntana amb les que es fan un dia sense vent i estudien el desgast físic que pateixen els ocells a causa de la resistència de l'aire. A més, s'explica que la forma i la mida de les ales està relacionada amb la massa corporal dels ocells i la seva forma de vida. Però, a més d'afectar els ocells, el vent ocasiona una gran deshidratació en les plantes. Des del Cap de Creus s'explica com s'hi adapten algunes espècies autòctones i des del plató es demostra de manera didàctica que el vent té una gran capacitat d'assecar que augmenta com menor és la humitat relativa.

14/06/2006: Viatjant amb el vent

Escrit per: Equip Editorial
“Quèquicom” viatja en globus aerostàtic per explicar els corrents atmosfèrics i en veler per demostrar com és possible navegar contra el vent gràcies a la vela. El reporter Pere Renom pateix una tempesta a bord d’un veler a la badia de Roses. La seva aventura serveix per explicar alguns principis bàsics de la nàutica.



Des del plató, el Toni Mestres, demostra, com es formen els vents tèrmics, quins són els rumbs a vela i quin principi físic permet avançar a vela gairebé contra el vent.

L’Enric Trilla, cap del Departament de Mecànica de Fluids, Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, adverteix que alguns edificis es fan sense haver estudiat les turbulències que poden patir, i això pot ser perillós.


Anterior       
English Español