Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Llaurem amb un cavall, comparem la potència d’un tractor antic amb un de modern capaç de veremar o recollir el blat de moro automàticament. Tot llaurant aprenem perquè tenen les rodes tan grosses i que són el Watt i el cavall de vapor.

D’ençà de la seva aparició l’agricultura ha tingut diverses revolucions tecnològiques, que sempre han anat en la direcció d’estalviar esforç i augmentar l’eficiència: la tracció animal, la mecanització, la precisió i la interconnexió. Només falta la robotització, i potser un dia el pagès no haurà de moure ni un dit per treballar al camp.

» Text complet

Categories: Actualitat

06/02/2019: Prevenir les allaus

Escrit per: Equip Editorial
Esquiar pot provocar allaus? Ho sabrem mentre pugem a un cim amb esquís de muntanya amb Ivan Alfonso, supervivent d’una allau. Com és que es provoquen explosions per prevenir-les? Són compatibles les pistes d’esquí amb el gall fer?
La neu es forma als núvols per un procés sorprenent que es diu “sublimació inversa”, però un cop a terra es comporta de manera poc previsible.

El reporter Pere Renom puja esquiant un cim de 2.417 metres d’altitud amb dos muntanyencs experimentats, un dels quals, Ivan Afonso, va sobreviure a una allau fa 20 anys. Ara, la nivologia ha avançat molt. Lauegi (allau en aranès), és l’equip de nivòlegs que determina l’estabilitat de la neu per fer la predicció diària de seguretat. Les estacions d’esquí i els seus accessos estan sota control constant i en ocasions es provoquen explosions per evitar l’acumulació de neu. El gall fer viu als boscos propers. És compatible l’esquí amb la conservació de la fauna d’alta muntanya?

» Text complet

Categories: Actualitat

24/01/2019: El cafè

Escrit per: Equip Editorial
És cert que un cafè augmenta l’eficàcia cerebral? Sol o amb sucre? I quantes tasses al dia? Quan et despertes, o millor esperar-te una estona? Fa pujar la pressió arterial? Com l’haurien de preparar als bars? I un consell: descarta el torrefacte.
El cafè és un dels gustos més complexos de la gastronomia. Conté més de mil compostos i se n'han identificat 850. Encara queden 150 misteris per resoldre! Fina Brunet en segueix el procés: des de les característiques del gra segons l’origen, fins a la cata, passant per la torrefacció.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Fem immersió en un vaixell romà que va naufragar fa 2.000 anys a les illes Formigues i que s’ha conservat intacte. Què el va fer naufragar? Com era la seva estructura? Què duia a les àmfores?
Fins ara es creia que els vaixells romans no eren aptes per navegar per l’Atlàntic, l’anàlisi de milers d’àmfores demostra que sí, que mantenien rutes navals fins a Britània i Germània. En el programa es veu com les veles romanes, que eren quadrades, la poca quilla i l'absència d'orsa només permetien navegar amb vents de popa, el que dificultava molt les maniobres i propiciava els naufragis.
Aquest jaciment ajuda a entendre les rutes comercials, la construcció naval, la gastronomia i la vida a bord durant època romana. Una veritable càpsula del temps preservada sota el mar.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Seria possible desextingir la cotorra de Carolina a partir d’un exemplar dissecat? Un equip de la UPF en desxifra el 95% de l’ADN. Caldran tècniques CRISPR d’edició genètica i de clonació, però no és cap utopia. Com tampoc no ho és la teràpia gènica.

» Text complet

Categories: Actualitat

28/11/2018: En moto, segur!

Escrit per: Equip Editorial
Fem un curset per evitar errors de pilotatge que ens costarien la vida. Comparem la frenada amb i sense ABS. Entenem per què s’inclina la moto i aprenem a triar el casc, i veiem sobre pilots reals com funcionen les armilles amb airbag.
Fina Brunet descobreix que una cosa és mantenir l’equilibri i l’altra ser un bon motorista. A l’Honda Institut de Seguretat estudia com millorar en el pilotatge de la moto, perquè tenint anys de rodatge no n’hi ha prou: hi ha qui fa més de 30 anys que porta moto i encara comet errors.

» Text complet

Categories: Actualitat

26/10/2018: El Bolero de Ravel

Escrit per: Equip Editorial
El Bolero és un ballet del compositor francès Maurice Ravel que es va estrenar a Paris el 1928.
La ballarina russa Ida Rubinstein li va demanar una peça amb un marcat caràcter espanyol i Ravel es va començar amb un ritme de fandango, però aviat va canviar cap al bolero, una altra dansa tradicional andalusa.
Tot i que ocasionalment s’interpreta com a ballet (Lluc Fruitós de la companyia Brodas Bros, en balla un fragment pel programa)... la música d’aquesta obra té tal força que s’ha guanyat un espai propi en les sales de concert.
Avui anem al Palau de la Música a gaudir de l’execució brillant que en fa l’OSV conduïda pel director nord-americà James Ross, però, abans, ell mateix ens ensenyarà a entendre els punts claus del concert, de manera que a l’emoció d’escoltar s’hi sumarà el goig de comprendre. Per la seva part, el pianista Ignasi Cambra ens explica el tempo musical.



» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Pot tenir un ordinador cultura general, sentit comú, empatia i capacitat de raonar? Ara mateix un pilot automàtic veu el seu entorn, però l’arribarà a entendre? Què és un algorisme d’autoaprenentatge? Com es programa una xarxa neuronal?

A l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del CSIC han desenvolupat un munt d’aplicacions. Una d’elles és capaç de generar narracions audiovisuals a partir de descripcions de les imatges. Per exemple, en un partit de futbol la màquina identifica automàticament el més destacable: gols, penals, faltes i contraatacs, i en fa un resum més ràpid que qualsevol periodista.
L’equip d’Ulises Cortés a la UPC ha desenvolupat un caminador intel·ligent, adreçat a persones amb dificultats de mobilitat. El dispositiu és capaç de mesurar paràmetres físics de les persones, que, convenientment tractats, es podrien traduir en estats d’ànim i permetria millorar-los la qualitat de vida.
L’enginyer Miquel Montero ha treballat durant 15 anys en la computació avançada, la teoria de la informació, la neurolingüística i la psicologia, per desenvolupar un nou model cognitiu anomenat Atomian. El model és capaç de transformar les paraules en unitats mínimes indivisibles, o àtoms de coneixement. Això permet interessant aplicacions. Per exemple, el Servei Català de Salut ha acumulat 180 milions de documents accessibles des de qualsevol centre mèdic de Catalunya. Tanmateix, no hi ha manera d’extreure’n la major part de la informació automàticament. Atomian podria accedir al sistema, llegir tots els documents, entendre’ls i respondre preguntes com: quantes vegades s’ha administrat un determinat medicament, o fer una anàlisi qualitativa dels casos d’ictus.



» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
José María Erustes va néixer i créixer al Raval. Des que tenia 14 anys va treballar de soldador muntador. Amb dona i dos fills es va quedar a l’atur i es va divorciar. Les desavinences familiars i l’alcohol el van fer marxar a viure al carrer. Va ser indigent prop de cinc anys, fins que La Fundació Arrels el va ajudar a recuperar la seva vida.
La paraula “política” deriva del grec “polis”, que designava les ciutats estat a l’antiga Grècia. Moià té prop de 6.000 habitants i és la capital de la comarca del Moianès. A partir d’aquests dos exemples el programa reflexiona sobre conceptes com felicitat, virtut, justícia, Estat o poder.


» Text complet

24/05/2018: Confiar en la moneda

Escrit per: Equip Editorial
Com vam passar del bescanvi a la moneda? És el mateix moneda que diner? Què són el bitcoin i el blockchain? I la divisa? El crèdit genera diners? Quin paper juga la moneda en la inflació? Té sentit crear monedes locals?
Sal, or o bitcoin, el diner ha estat sempre l’expressió del crèdit que mereix el seu posseïdor. Fem un viatge numismàtic per la història, entenem l’origen monetari de la inflació i desvelem la tecnologia criptogràfica del blockchain.
Bitcoin, la moneda i la tecnologia
Amb l’arribada de l’era digital, els diners s’han estès pel ciberespai. Targetes de crèdit i de dèbit, transferències i traspassos, o Paypal són sistemes de pagament àmpliament utilitzats. Tant, que de fet la major part dels diners que circulen pel món no s’arriben ni tan sols a fabricar físicament, són simples assentaments bancaris. Però la digitalització de la moneda ha tingut un cost: qualsevol transacció s’ha d’efectuar amb intermediaris com VISA o la banca, entitats que, a més, treballen amb sistemes informàtics incompatibles. El resultat és un alentiment de les operacions i un sobrecost en comissions. Per superar aquestes limitacions ha calgut crear una moneda nativa digital, és a dir, nascuda i dissenyada específicament per a internet. És el bitcoin, literalment la moneda de bits. Es representa com una moneda daurada amb una icona semblant al dòlar, perquè inconscientment l’associem a un objecte valuós. Creat pel mític i desconegut Satoshi Nakamoto l’any 2009, bitcoin és una plataforma de codi obert, gestionada per mitjà de criptografia avançada. Es pot enviar a través d’internet, d’una persona a una altra sense intermediaris. Això significa que les comissions són molt més baixes. És global, i el compte no pot ser congelat, ni limitat per cap contracte. És, doncs, un veritable desafiament al sistema financer actual. L’enginyer Miquel Oliver, de la Universitat Popeu Fabra, n’explica el funcionament, basat en un protocol informàtic anomenat blockchain, o cadena de blocs. Amb uns i zeros s’ha obtingut una moneda que s’escapa del control polític, per tant, mai no generarà inflació. I malgrat tot, conserva un tret propi de les monedes clàssiques de metall, o de paper, que l’han precedit: s’hi ha de confiar perquè funcioni. Al cap i a la fi, qualsevol transacció és un acord, basat en la confiança mútua.

» Text complet



Anterior       Següent
English Español