Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
La increïble i cruenta història del N, un element que és a les proteïnes, als explosius i als fertilitzants. Però els nitrats enverinen l’aigua. Una empresa catalana ha inventat un mètode eficaç de descontaminació.
Fins a principis del segle XX la producció agrícola estava limitada per la disponibilitat de nitrogen, N, perquè les plantes el necessiten per créixer. En conseqüència, les collites eren irregulars i escasses i molta gent moria de fam. Però poc abans de la Primera Guerra Mundial un químic alemany, Fritz Haber, aconsegueix fixar el nitrogen de l’aire, cosa que permet fabricar fertilitzants a base de nitrats. El descobriment de Haber donava vida a les plantes i menjar a la població. Malauradament, ell va ser el primer a fer servir el seu descobriment per a la fabricació d’explosius.
Ara l’abús dels productes basats en el N, contamina tots els ecosistemes.
Dos invents recents ens ajudaran a restablir l’equilibri del cicle del N: els catalitzadors dels cotxes que eliminen els gasos tòxics (NOx) i l’electrodesnitrificació, un mètode revolucionari patentat per l’empresa catalana Hydrokemós per eliminar els nitrats de l’aigua transformant-los en el gas atmosfèric N2, que és inert.
L’explosiva vida de Fritz Haber
El guano, que és femta d’ocells marins, i el nitrat de Xile -una barreja mineral- són els millors adobs naturals que es coneixen. L’imperi britànic en controlava el comerç i amb això controlava també el pa de les potències rivals. Però a principis del segle XX el químic alemany Fritz Haber va aconseguir sintetitzar amoníac (NH3) a partir del nitrogen atmosfèric. Era una fita històrica que reproduïa al laboratori allò que els bacteris fan als ecosistemes i donava pas als adobs sintètics.
El N i la guerra química
Quan el 1914 esclata la Primera Guerra Mundial, França usa per primer cop en la història armes químiques. Els dos bàndols es maten amb gas fosgè, que fa olor d’herba tallada i que sega moltes vides als camps de batalla. Haber, patriota germànic, proposa atacar també amb núvols de clor. Quan amb les màscares troben la manera de neutralitzar-lo, Haber se supera i inventa el gas mostassa, que et crema tant si et toca la pell com si el respires.
La seva dona, Clara Immerwahr, doctorada en química amb magna cum laude, diu públicament que la guerra química és l’abominació de la ciència i un signe de barbàrie. Ell respon que és tan cruel matar amb gas com amb metralla.
Per cert, la fabricació industrial d’explosius es basa també en els nitrats sintetitzats per Haber! El conflicte ètic de la parella arriba a tals límits que...

» Text complet

30/09/2019: Premi PRISMA 2019

Escrit per: Equip Editorial
Acta de las reuniones del Jurado de la XXXII Convocatoria de los Prismas Casa de las Ciencias a la Divulgación.
El Jurado, cuya presidencia, por delegación de la Excma. Sra. Alcaldesa de la Coruña corresponde a Lluis Montoliu José, investigador científico del CSIC, está constituido además por los siguientes miembros:
- Esther Rodríguez Belmonte, profesora titular de la Universidade de A Coruña.- María José Rodríguez Malmierca, responsable de eLearning en el Centro de Supercomputación
de Galicia.- Javier Salas Quesada, periodista científico en Materia.- Marta Palomo de Udaeta, investigadora y comunicadora científica.- César López García, responsable de la unidad Fomento de la cultura científica de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología.Y Marcos Pérez Maldonado, jefe de servicio de los Museos Científicos Coruñeses, que actúa como secretario.
Decide otorgar:

El "Prisma al mejor vídeo de divulgación científica", por unanimidad, al reportaje titulado “Desextinció: revivir una especie”, del programa “Quèquicom”, emitido en TV3, un reportaje de Pere Renom y Cari Pardo, dirigida por Jaume Vilalta. El Jurado destaca el rigor científico, creatividad, claridad y sencillez para presentar un tema complejo y hacerlo alcanzable a la sociedad, incorporando una diversidad de voces y localizaciones, acercando un contexto histórico y unas explicaciones innovadoras que logran comunicar un tema de genética avanzada al gran público.
Categories: Actualitat , Español , Premis

16/09/2019: Nova temporada

Escrit per: Equip Editorial
Us recordem que dimecres a les 22.17 torna Quèquicom al C33 amb l'estrena de “Canvi climàtic, nivell crític”, l’actualització d’un reportatge que vam fer sobre l’escalfament global ara fa 13 anys. La comparació de casos concrets permet constatar l’impacte que el canvi climàtic està tenint a Catalunya i en la conca Mediterrània en general.
Els propers capítols seran aquests:

C33. Dimecres 25/09/2019, 21.55
Accidents de cotxe.Com surts del cotxe si queda de cap per avall? Com pots descordar-te el cinturó de seguretat sense lesionar-te les cervicals? Per frenar en sec, què és millor: prémer el fre i l'embragatge o només el fre?

C33. Dimecres 02/10/2019, 22.00
Arqueologia d'un naufragi
Fem immersió en un vaixell romà que va naufragar fa 2.000 anys a les illes Formigues i que s'ha conservat intacte. Què el va fer naufragar? Com era la seva estructura? Què hi duia, a les àmfores?

C33. Dimecres 09/10/2019, 22.00
Nitrogen fins a l’arrel
La increïble i cruenta història del N, un element que és a les proteïnes, als explosius i als fertilitzants. Però els nitrats enverinen l’aigua. Una empresa catalana ha inventat un mètode eficaç de descontaminació.
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial

La fusió de l’Àrtic tindria un gran impacte ecològic, però la pitjor amenaça és Groenlàndia. Per què?
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El mar ha pujat 35 mm en 11 anys. Si Groenlàndia es fon, pujarà 7 m. Les plantes ja canvien físicament per suportar més CO2 , el principal gas d’hivernacle. Les orenetes arriben 15 dies abans i ja tenim aquí peixos tropicals. Què podem fer?
La situació global és delicada. Les emissions de CO2 continuen creixent i els mecanismes compensatoris del planeta comencen a mostrar signes d’esgotament. L’escalfament del planeta no s’atura d’ençà de la revolució industrial i al Quèquicom en som testimonis. L’any 2006 vam dedicar un reportatge al canvi climàtic. Tretze anys després en fem una actualització. Veurem que la concentració de CO2, el principal gas d’escalfament, a l’atmosfera, ha passat de 370 parts per milió (ppm) a 412 ppm. Constatem que la temperatura del mar a l’Estartit ha pujat un grau, que ja tenim espècies de peixos tropicals a les nostres costes, que les orenetes arriben 15 dies abans i que hi ha menys papallones al Montseny. A més, revelem per primer cop que les plantes actuals tenen menys estomes que abans, per adaptar-se a nivells més alts de més CO2 . Com era de preveure, la situació ha empitjorat.
Per fer front al canvi climàtic i evitar-ne els efectes catastròfics, cal reduir les emissions de CO2 en un 45% abans de l’any 2030. I això només s’aconseguirà incrementant l'ús d’energies renovables en el sistema global. Ja és hora d’enterrar definitivament el petroli.
Hi intervenen Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física, UB; Josep Pascual, observador meteorològic; Antoni Lombarte, Institut de Ciències del Mar, CSIC; Constantí Stefanescu, Museu de Ciències Naturals de Granollers-CREAF, i Josep Peñuelas, Global Ecology Unit, CREAF-CSIC.

» Text complet

21/06/2019: Mobile 5G

Escrit per: Equip Editorial
Cirurgia a distància, smart cities, realitat augmentada, domòtica, conducció autònoma... El 5G revoluciona les telecomunicacions i fa realitat l’internet de les coses. Quina relació tenen freqüència i ample de banda? Com són les antenes 5G?



El Mobile World Congress és un dels esdeveniments tecnològics més important del món. Des de l’any 2006 se celebra a Barcelona. El programa “Quèquicom” el visita per esbrinar cap on es mouen els mòbils. En relació amb el disseny, no s’han mogut gaire en els últims anys. Totes les marques tenen models molt semblants, amb pantalles de vidre planes i una interfície tàctil. La novetat és el mòbil desplegable. El gran protagonista, però, d’aquesta edició és el 5G, la tecnologia mòbil de cinquena generació. S’espera que es comenci a desplegar l’any 2020, serà més ràpida que la fibra òptica, admetrà un gran volum de dades i una latència, o lapse de resposta, de mil·lisegons. Amb aquestes prestacions permetrà ciutats intel·ligents, videojocs de realitat augmentada, domòtica, telecirurgia, o conducció autònoma. S’espera que el 5G revolucioni les telecomunicacions i consolidi l’internet de les coses. A part de continuar augmentant els beneficis a les empreses de telecomunicacions, esclar.


» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El capítol “Accidents de cotxe” ha estat guardonat en la categoria de Televisió dels Premis Periodístics de Seguretat Viària, que atorga la Fundació Línea Directa.
El 10 de juny, en una cerimònia presidida pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, es van fer públics els noms dels guanyadors entre més de 2.000 treballs presentats en les diferents categories en un acte als Teatros del Canal de Madrid.
Sota el lema “Hablar de seguridad vial merece un premio”, la Fundació Línea Directa reconeix la feina dels professionals de la informació que fomenten la seguretat viària a les carreteres i promouen hàbits responsables al volant. Hi ha un guanyador per a cada una de les tres categories: premsa i mitjans online, ràdio i televisió, i un altre per a dues categories addicionals més: el Premi Solidari i el Premi Honorífic per a la Seguretat Viària. El jurat està format per 12 professionals del món de la comunicació, les assegurances i la seguretat viària.
En el reportatge guardonat, “Accidents de cotxe”, un treball de Fina Brunet i Roger Caubet, s’explica, per exemple, com es pot sortir d’un cotxe que queda de cap per avall, com s’ha de descordar el cinturó de seguretat sense lesionar les cervicals o quina és la millor manera de frenar el cotxe en sec. Quèquicom cedeix la dotació del premi, 10.000 euros, a la Fundació La Marató.
El programa va obtenir aquest mateix reconeixement el 2007.
Categories: Actualitat , Premis
Escrit per: Equip Editorial
PREMIOS Y RECONOCIMIENTOS

-2019, XVI "Premio Periodístico de Seguridad Vial" de la Fundación Línea Directa por Accidentes de Coche
-2018, Mención de Honor "Ciencia en Acción" 2019 por El vol parabòlic Subtitulado
-2017 Premio Fundación ADANA “al mejor trabajo divulgativo sobre TDAH en los últimos 20 años” por dos capítulos: Nen para quiet y TDAH, trastorn d'oportunitats.
-2017 Mención de Honor para Riotinto, propera parada: Mart “Ciencia en Acción”.
-2016, Premio de la Sociedad Catalana de Biología por Estudiant el canvi climàtic al Pirineu
-2015 "Premi Nacional de Comunicació Científica", concedido por el Gobierno de Catalunya y la FCRi (Fundación Catalana para la Investigación).
-2015 Premio Òmnium de Comunicación, por la trayectoria del programa.
-2015 Premio Boehringer Ingelheim al Periodismo en Medicina per Disruptors endocrins, falses hormones.
-2015 Premio "Universidad de Granada" en el Festival Internacional Ciencia en Acción, por Atrapa Llamps (Atrapando rayos)
-2014 Premio internacional, “Medicina y ciencias de la salud” en la 27ª edición del Festival de Ronda por Homeopatía, creencia o evidencia.
-2014 Seleccionados como una de las innovaciones educativas “Top 100” en el ámbito internacional por la Fundación Telefónica.
-2014 Accésit Premio Asebio, Asociación Española de Bioempresas, de Comunicación y Divulgación de la Biotecnología por Ebola, l'amenaça del virus
-2013 Premio a la divulgación científica del Festival Internacional Telenatura-2013, Universidad de Navarra por La vida privada de les bèsties
-2013 El miracle de sentir-hi Finalista Premio Periodismo en medicina Boehringer Ingelheim.
-2012 Premio BioCultura por Agricultura ecològica
-2012 Premio Internacional “Ciencia en Acción” de divulgación científica.
-2012 Finalista Premio Periodismo en medicina Boehringer Ingelheim con Detecció precoç del càncer de còlon
-2012 Premio Mussol, Universidad Autónoma de Barcelona, UAB, y Ayuntamiento de Sant Quirze.
-2011 Premio Zapping al mejor programa cultural de toda España (Telespectadores Asociados).
-2010, Premio de la Academia de Ciencias Médicas y de la Salud de Cataluña y Baleares por La revolució de les cèl•lules mare
-2010 Premio de Divulgación Científica otorgado por el CSIC, las Sociedades Españolas de Física, la de Geología y la Universidad Nacional de Educación a Distancia por el conjunto del programa.
-2009 Premio Matemáticas y Sociedad, Fundación Ferran Sunyer, Institut d'Estudis Catalans por El Sistema mètric
-2009 Placa Narcís Monturiol al Mérito Científico, de la Generalitat de Catalunya, otorgado por primera vez a un medio de comunicación.
-2009 y 2008, consecutivamente, Premio Periodismo en medicina en la categoría de medios audiovisuales concedido por Boehringer Ingelheim, por Un president contra l’Alzheimer y El cordó que dóna vides (Subtitulados)
-2008 “Science Media Prize International” Novo Nordisk por Diabetes: cuando el dulce amarga. (Subtitulado en castellano)
-2008 Tercer premio Videomed, Certamen Internacional de Cine Médico El cordó que dóna vides
-2008 Premio Seguridad Vial Línea Directa por Copes, radars i mobils (Subtitulado en castellano)
-2007 Diploma en el Prix Danube, International TV Festival of Programmes for Children and Youth, Bratislava, Slovakia
Categories: Actualitat , Español , Premis
Escrit per: Equip Editorial
Nil pren testosterona per canviar el seu perfil femení pel cos masculí amb què s’identifica. Aquest procés se l’anomena transsexualitat. Al Rafael li treuen la hipòfisi del cervell per aturar el gegantisme. I a partir del cas d’una pacient que havia perdut tota energia entenem com la glàndula tiroide regula el metabolisme. Si els gens són el projecte, les hormones són les mans de l’escultor. Hi intervenen Mireia Mora, endocrinòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona; Joaquim Enseñat, neurocirurgià, Hospital Clínic de Barcelona.

» Text complet

Categories: Actualitat

20/04/2019: El gust de l’aigua

Escrit per: Equip Editorial
Mostres d'aigüesFem un tast cec de l’aigua de l’aixeta de Barcelona i la comparem amb la de 6 fonts naturals. Identifiquem els components químics que donen bon gust i fabriquem l’aigua perfecta. Amb això entendrem què és el pH, la duresa i la conductivitat.
Tots hem estudiat a l’escola que l’aigua és incolora, inodora i insípida. Però en realitat tots tenim també l’experiència que hi ha aigües més bones que d’altres. Què determina el gust de l’aigua?
A la Catalunya Vella l’aigua de l’aixeta o d’abastament procedeix principalment dels rius Ter i Llobregat, amb característiques químiques diferents tant de duresa com de conductivitat. A més, com que aquests rius estan contaminats de residus fecals i industrials, cal tractar l’aigua en plantes potabilitzadores per poder-la consumir. Un segon origen de l’aigua de l’aixeta és el mar. (Segueix...)

» Text complet

Categories: Actualitat


       Següent
English Español