Quèquicom - HomePage

21/03/2017: Efectes especials

Escrit per: Equip Editorial
El 3D no ha desplaçat els efectes reals en pel•lícules com “Un monstre em ve a veure”. Saltarem al buit amb especialistes, ens faran un esgarrifós tall a la cara, viurem una tempesta de neu i ballarem a la vora d’un esvoranc sense prendre mal.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
-2017 Premio Fundación ADANA al mejor trabajo divulgativo sobre TDAH en los últimos 20 años por "Nen para quiet" y "TDAH, trastorn d'oportunitats"
-2015 "Premi Nacional de Comunicació Científica", concedido por el Gobierno de Catalunya y la FCRi
-2015 Premio Òmnium de Comunicación, por la trayectoria del programa.
-2015 Premio Boehringer Ingelheim al Periodismo en Medicina per "Disruptores endocrinos, falsas hormonas".
-2015 Premio "Universidad de Granada" en el Festival Internacional Ciencia en Acción, por "Atrapallamps"- (Atrapando rayos)
-2014 Premio internacional, “Medicina y ciencias de la salud” en la 27a edición del Festival de Ronda.
-2014 Seleccionados como una de las “Top 100” innovaciones educativas internacionales por la Fundación Telefónica.
-2014 Finalistas y accésit Premio Asebio, Asociación Española de Bioempresas, de Comunicación y Divulgación de la Biotecnología.
-2013 Premio a la divulgación científica del Festival Internacional Telenatura-2013, Universidad de Navarra.
-2013 y 2012 Finalistas Premio Periodismo en medicina Boehringer Ingelheim
-2012 Premio BioCultura
-2012 Premio Internacional Ciencia en Acción de divulgación científica.
-2012 Premio Mussol , Universidad Autónoma de Barcelona, UAB, y Ayuntamiento de Sant Quirze.
-2011 Premio Zapping al mejor programa cultural de toda España, Telespectadores Asociados
-2010, Premio de la Academia de Ciencias Médicas y de la Salud de Cataluña y Baleares.
-2010 Premio de Divulgación Científica otorgado por el CSIC, las Sociedades Españolas de Física, la de Geología y la Universidad Nacional de Educación a Distancia.
-2010 Premio Matemáticas y Sociedad, Fundació Ferran Sunyer, Institut d'Estudis Catalans.
-2009 Placa Narcís Monturiol, de la Generalitat de Catalunya, al mérito científico, otorgado por primera vez a un medio de comunicación.
-2009 y 2008, consecutivamente, Premio Periodismo en medicina en la categoría de medios audiovisuales concedido por Boehringer Ingelheim.
-2008 “Science Media Prize International” Novo Nordisk por el reportaje “Diabetes: cuando el dulce amarga”.
-2008 Tercer premio Videomed, Certamen Internacional de Cine Médico.
-2008 Premio Seguridad Vial Línea Directa.
-2007 Diploma en el Prix Danube, International TV Festival of Programmes for Children and Youth, Bratislava, Slovakia
Categories: Actualitat , Español , Premis
Escrit per: Equip Editorial
Amb motiu del V Simposi Internacional sobre TDAH, Fundació Adana ha valorat el programa “Quèquicom” com el de millor acció divulgativa del trastorn en mitjans audiovisuals a Catalunya, en aquests 20 anys de trajectòria de la Fundació. El comitè avaluador, format principalment per metges, ha considerat que els capítols “TDAH: trastorn d’oportunitats” i “Nen para quiet” mantenen el seu valor anys després de la seva emissió, que va ser el 2011, i ajuden a millorar la qualitat de vida dels afectats. Samantha Vall i Dani Vallvé van fer els reportatges del programa que dirigeix Jaume Vilalta.
La Fundació Adana es dedica des de fa 20 anys a l’atenció integral de persones amb trastorns d’atenció i a la formació de professionals especialitats. En el mateix simposi es premien les fundacions Cruyff i ADHD Europe i també el futbolista Oriol Riera.


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/tdah--trastorn-doportunitats/video/3152670/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/tdah-nen-para-quiet/video/3152690/
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Veiem com progressa la capacitat pictòrica en nens petits i la comparem amb la dels ximpanzés adults. A més, descobrim que la pintura rupestre és primitiva, però no infantil.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Les tisores, el rellotge mecànic, la màquina de cosir, el pany i el microones tenen un enginy i una tecnologia sorprenents. Fins i tot una bateria de cuina és un prodigi de la metal•lúrgia. I, a més, una sorpresa: la grapadora sense grapes.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Com podem saber si una picada és de puça, xinxa o paparra? Quines malalties poden transmetre? Les paparres s’associen al greu mal de Lyme. Com es fa per desenganxar-les? Com es combat la xinxa, que cada cop envaeix més llits? La puça de les mascotes ens pot picar?

» Text complet

Categories: Actualitat

03/02/2017: Alcohol i embaràs

Escrit per: Equip Editorial
La Itziar i la Carme van anar a adoptar als països de l’est. Al cap d’un temps es van adonar que les seves criatures no es desenvolupaven correctament. Van fer una visita a l’Hospital del Mar, i allí el pediatra i investigador de l’IMIM, Òscar Garcia, els va diagnosticar la Síndrome Alcohòlica Fetal. Aquesta síndrome és la deficiència intel•lectual més nombrosa d’entre les causes evitables, i a Espanya afecta, en diferent grau, a dos de cada mil nadons. Una criatura amb Síndrome Alcohòlica Fetal té una fesomia característica, però els danys més greus no es veuen. Són intel•lectuals. I són permanents. No és cosa de mares alcohòliques, també n’hi ha casos entre bevedores ocasionals. Els científics no han pogut determinar la quantitat mínima d’ingesta d’alcohol que permeti assegurar que no hi ha risc. Quan la mare pren alcohol durant l’embaràs, pot estar propiciant, sense adonar-se’n, la Síndrome Alcohòlica Fetal. Quina és la quantitat mínima que pot beure una gestant per no perjudicar el seu nadó? No se sap. Així, doncs, si es vol tenir la certesa de tenir un fill sense la Síndrome Alcohòlica Fetal, l’única seguretat és no prendre ni una copa durant tot l’embaràs. I el problema és que l’etapa més crítica és, justament, quan encara no s’ha confirmat l’embaràs.
A l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions fa temps que s’estudia, juntament amb la Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu. El doctor en bioquímica de l’IMIM, Vicente Andreu, està buscant la manera de reduir-ne els efectes una vegada la criatura ha nascut. Molts d’aquests nens tenen greus problemes de comportament. La Raquel Sala, fundadora d’educadors familiars del projecte Koala, va a casa dels familiars per ajudar també els familiars a abordar el problema.



» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
L'atzar i les probabilitats juguen un paper important en la vida. Pot ser que ens fulmini un llamp o que ens toqui la loteria. De fet, els jocs d'atzar han impulsat el desenvolupament de les matemàtiques. Tot jugant veurem com es calculen, i què és el creixement relatiu, la mitjana, la mediana, la variància. Es tracta d’una compilació de capítols sobre matemàtiques.


Primera emissió: 10 de gener 2017
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
No hi ha una fórmula per viure 100 anys, depèn dels hàbits i la genètica. Analitzant avis centenaris veiem que envellir és oxidar-se. Com generar menys radicals lliures? Va bé prendre antioxidants? Influeix l’epigenètica en l’envelliment?
Un equip d’investigadors de la Universitat de Lleida, l'IRB Lleida i la Universitat de València ha comparat els greixos del plasma sanguini d’una trentena de persones centenàries amb la d’octogenaris i d’adults joves sans. I ha descobert que la longevitat extrema en humans també s’associa a una major resistència a l’oxidació. Els famosos radicals lliures són extremadament reactius, tant que acaben fent petites, però constants, lesions cel•lulars. I la cèl•lula envelleix. Es pot retardar el procés? La metionina ens és fonamental per viure, però si n’hi ha massa, es dispara la fabricació de radicals lliures. Què és? En quins aliments es troba? I si vivim cada cop més, quants centenaris hi haurà a Catalunya d’aquí a pocs anys?

» Text complet

Categories: Actualitat

27/12/2016: La ciència en dansa

Escrit per: Equip Editorial
La dansa és expressivitat a través del moviment del cos. Seguim una ballarina de l’Institut del Teatre per entendre com l’anatomia humana treu partit de les lleis de la física per crear bellesa.
La carrera de dansa és curta i, per tant, ha de començar ben aviat. A partir dels vuit anys, els nens ja tenen el cos muscularment preparat i són prou madurs mentalment per seguir una classe. Abans d’aquesta edat fan el que s’anomena predansa. La mestra i pedagoga de la dansa Clara Font de l’Escola Emi Vivas explica en què consisteix. Per ingressar a l’Institut del Teatre (IT), a banda de les aptituds artístiques, els candidats han de passar una exploració física, la dirigeix Carles Puértolas, cap del Departament de Salut de l’IT. Un cop admesos, els ballarins tenen sessions de preparació física amb el professor d’entrenament corporal de l’IT Joan Carles Fernández, que els fa treballar l’esforç cardiovascular, els reforça les articulacions, i els aprofundeixen en la propiocepció, és a dir, la capacitat per percebre la posició del propi cos. La tècnica és una part fonamental de la dansa. En el nostre cos, la tècnica es tradueix en neuromotricitat, és a dir, el control neuronal de la musculatura. Núria Massó és ballarina i especialista en medicina de l’esport de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (URL), coneix molt bé les bases fisiològiques de la tècnica. Però més enllà de la medicina i la fisiologia la ciència que segurament té més pes en dansa és la física. La ballarina i llicenciada en Física Irene Lapuente explica com jugant amb els centres de gravetat i amb l’acció i reacció portem l’equilibri al límit i obtenim un efecte fluid i estètic en el ball. Sense oblidar, es clar, que la dansa és sobretot un art, com expliquen Rafel Plana, cap del col•lectiu d’instrumentistes de l’IT, Catherine Allard, directora d’IT Dansa, i Rosa Schipperijn, ballaria d’IT Dansa.

» Text complet

Categories: Actualitat


       Següent
English Español