Quèquicom - HomePage

24/05/2018: Confiar en la moneda

Escrit per: Equip Editorial
Com vam passar del bescanvi a la moneda? És el mateix moneda que diner? Què són el bitcoin i el blockchain? I la divisa? El crèdit genera diners? Quin paper juga la moneda en la inflació? Té sentit crear monedes locals?
Sal, or o bitcoin, el diner ha estat sempre l’expressió del crèdit que mereix el seu posseïdor. Fem un viatge numismàtic per la història, entenem l’origen monetari de la inflació i desvelem la tecnologia criptogràfica del blockchain.
Bitcoin, la moneda i la tecnologia
Amb l’arribada de l’era digital, els diners s’han estès pel ciberespai. Targetes de crèdit i de dèbit, transferències i traspassos, o Paypal són sistemes de pagament àmpliament utilitzats. Tant, que de fet la major part dels diners que circulen pel món no s’arriben ni tan sols a fabricar físicament, són simples assentaments bancaris. Però la digitalització de la moneda ha tingut un cost: qualsevol transacció s’ha d’efectuar amb intermediaris com VISA o la banca, entitats que, a més, treballen amb sistemes informàtics incompatibles. El resultat és un alentiment de les operacions i un sobrecost en comissions. Per superar aquestes limitacions ha calgut crear una moneda nativa digital, és a dir, nascuda i dissenyada específicament per a internet. És el bitcoin, literalment la moneda de bits. Es representa com una moneda daurada amb una icona semblant al dòlar, perquè inconscientment l’associem a un objecte valuós. Creat pel mític i desconegut Satoshi Nakamoto l’any 2009, bitcoin és una plataforma de codi obert, gestionada per mitjà de criptografia avançada. Es pot enviar a través d’internet, d’una persona a una altra sense intermediaris. Això significa que les comissions són molt més baixes. És global, i el compte no pot ser congelat, ni limitat per cap contracte. És, doncs, un veritable desafiament al sistema financer actual. L’enginyer Miquel Oliver, de la Universitat Popeu Fabra, n’explica el funcionament, basat en un protocol informàtic anomenat blockchain, o cadena de blocs. Amb uns i zeros s’ha obtingut una moneda que s’escapa del control polític, per tant, mai no generarà inflació. I malgrat tot, conserva un tret propi de les monedes clàssiques de metall, o de paper, que l’han precedit: s’hi ha de confiar perquè funcioni. Al cap i a la fi, qualsevol transacció és un acord, basat en la confiança mútua.

» Text complet

03/05/2018: Accidents de cotxe

Escrit per: Equip Editorial
Com surts del cotxe si queda de cap per avall? Com pots descordar el cinturó de seguretat sense lesionar-te les cervicals. Per frenar en sec, què és millor: prémer el fre i l’embragatge o només el fre? Què fa l’ABS per millorar la frenada?
Miquel Bort, caporal dels Mossos de Trànsit, ha fet de la lluita contra els accidents una croada personal. Ell va perdre un germà a la carretera. Aprofitant la seva experiència professional i personal ajuda les víctimes i aconsella als conductors com es poden evitar riscos al volant.
Fina Brunet surt de patrulla amb ell i assisteixen a alguns sinistres. Per descobrir com ha anat realment un accident de trànsit i saber quines són les causes cal recollir un munt de proves i informació, com si fos un puzle. La Fina ha seguit amb l’equip de l’Àrea Central d’Investigació d’Accidents dels Mossos d’Esquadra tots els passos per reconstruir un accident.
Finalment decideix aprendre a reaccionar en el cas d’un imprevist a la carretera i fa un curs de conducció al circuit de Can Padró. El primer que aprèn amb l’instructor, Pere Garrido, és la importància de saber frenar. “Si els conductors sabessin frenar bé s’evitarien molts accidents”, ens diu, i la Fina ho experimenta en primera persona a tota velocitat sobre una superfície lliscant. I si resulta que no hem pogut evitar l’accident i hem bolcat amb el cotxe? A Can Padró la Fina aprèn els trucs per sortir del cotxe bolcat sense prendre mal.
Les noves tecnologies aplicades a l’automòbil ajuden el conductor a respondre amb més seguretat als ensurts que pot tenir a la carretera i milloren notablement la seguretat. Applus Idiada ens planteja un futur en què l’automatització del procés de mobilitat ens portarà a reduir els accidents, fer la conducció mes eficient i reduir les congestions i cues a la carretera.
Els accidents de trànsit deixen moltes víctimes mortals a la carretera i ferits de gravetat que mai més tornen a recuperar la vida que tenien. Josep Roca, agent de policia local, era en un mal lloc en un mal moment per haver volgut anar més de pressa del compte. Ara tetraplègic, en Josep ens explica la seva experiència i com lluita contra els accidents.

» Text complet

17/04/2018: Impressionant

Escrit per: Equip Editorial
La impressió 3D afegeix material a capes. S’aplica en aliments, regeneració de teixits, fabricació d’ulleres i pròtesis, etc. Descobrim la Jet Fusion 3D, una tecnologia revolucionària.

La impressió tridimensional (3D) és una tecnologia de fabricació d’objectes mitjançant la superposició de capes de material, per això també s’anomena “fabricació additiva”. Permet desenvolupar prototips més barats que la tècnica habitual de motllos per injecció de plàstic, sense cap limitació de forma. A més, fa rendible la producció d’un nombre reduït de peces i, fins i tot, de peces úniques. Per això, moltes de les seves aplicacions es donen en medicina personalitzada. Catalunya n’és un centre mundial d’activitat (hub), amb empreses líders en el disseny i fabricació d’impressores 3D, tant industrials com domèstiques.

» Text complet

Categories: Actualitat

27/03/2018: La forja del ganivet

Escrit per: Equip Editorial
Com s’ha de mantenir i esmolar un ganivet? Què vol dir trempar el ferro? Anem de la bifaç de sílex als ganivets japonesos i les espases passant per la farga catalana, una innovació tècnica que va revolucionar la metal·lúrgia.
Fina Brunet va a la Farga Rossell d’Andorra per saber què és la “caixa dels vents”, un dels secrets més ben guardats durant l’edat mitjana. Practica l’esgrima històric, forja un ganivet i visita un mercat per veure quina mena de ganivets pateixen més.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
La xufla és un tresor gastronòmic i de salut, fins al punt que aquest tubercle podria ser triat per fer-lo créixer a Mart. Viurem la collita, sabrem com podem fer orxata a casa, i també pastissos o un gintònic. A més, sabrem si és afrodisíaca.
Coincidint amb la temporada de collita de la xufla, la Fina Brunet va a l’Horta Nord de València, l’única zona d’Europa on es conrea aquest petit tubercle mil·lenari.
“Mai havia menjat una xufla acabada de collir, és una experiència deliciosa”, assegura la reportera convertida aquesta vegada en llauradora a les terres de la xufla.
Si, com diu la dita: “Al pot petit hi ha la bona confitura” la xufla n’és la demostració, perquè aquest tubercle, que no arriba a fer 8 mil·límetres, té gairebé totes les vitamines essencials, propietats diürètiques i fins i tot vasodilatadores.
La propietats nutritives, energètiques, gastronòmiques, medicinals, vitamíniques i greixos no saturats de la xufla, les ha recollit en un llibre José Miguel Soriano del Castillo, director del Gastrolab, a la Universitat de València. Segons Soriano hi ha possibilitats reals que la xufla es pugui plantar al planeta Mart. La NASA ho està estudiant.
A Orxateria Daniel, una de les més tradicionals d’Alboraia, hem elaborat orxata i suculentes postres amb la xufla com a protagonista.
I la sorpresa final, que ens va deixar bocabadats: es pot fer gin tònic de xufla i orxata. “És una explosió de gustos al paladar i un volcà en erupció a la copa” assegura la Fina després de tastar aquesta sorprenent combinació de ginebra, tònica, xufla i orxata.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Què hem de triar contra el dolor, la febre i la inflamació? Ibuprofèn, paracetamol o aspirina? Què és millor o pitjor, sentir dolor o no sentir-ne? Hi ha persones més sensibles al dolor que altres? Què diferencia el dolor crònic del dolor agut?
Per sobreviure, cal percebre el dolor i cal reaccionar-hi a temps, fugint-ne o combatent-lo. En el reportatge veurem que hi ha algunes persones capaces de controlar el dolor, com els boxejadors durant un combat, o els faquirs en els seus espectacles. També descobrirem que la diabetis pot causar insensibilitat als peus, i si no es tracta correctament, pot acabar en amputacions. I entendrem que el dolor crònic és una disfunció cerebral, per la qual percebem dolor fins i tot quan ha desaparegut l’estímul que el generava.




» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Un matrimoni té, sense esperar-ho, un fill amb la síndrome de Down, el Jan. Filmen el seu procés d’acceptació i d’enamorament cap al nen en un emocionant documental. Ara, el Jan pot entrar en l’assaig d’una substància per millorar, o no, la cognició. Han de triar.
Quan esperem un fill, el primer que volem és que estigui bé, que neixi sa i fort. Només néixer la criatura, la vols veure i abraçar-la. Però, com reaccionem quan en ens n’adonem, per sorpresa, que té la síndrome de Down? La Mónica i el Bernardo han passat per aquest tràngol i l’han sabut afrontar.
Al principi, la Mónica i el Bernardo es desconcerten, necessiten fer alguna cosa per canalitzar el batibull de sentiments contradictoris que tenen i comencen a filmar la seva lluita per fer, d’en Jan, un noi cada dia una mica millor. I en surt un documental: “La historia de Jan”, en el qual es veu que, el que d’entrada pot semblar una mala notícia, pot convertir-se, en realitat, en una font d’amor i d’il·lusió. Segueixen intensos programes d’estimulació per millorar la capacitat intel·lectual del nen, però els progressos són lents. A més, creen http://lahistoriadejan.com/ un blog en què passen de la por a la superació i al suport a altres pares.
Mentrestant, investigadors del CRG i de l’IMIM havien comprovat en adults que un extracte de te verd servia per potenciar la cognició de les persones amb la síndrome de Down.
Quan l’equip de “Quèquicom” va saber que començava l’estudi clínic amb nens, va trucar als pares d’en Jan per posar-los en contacte amb els investigadors. Mónica i Bernardo havien de decidir si en Jan participaria en la prova de doble cec. Això vol dir que tant podria tocar-los el medicament com un placebo sense cap principi actiu.
Després de més de 20 anys d’investigació, la síndrome de Down deixarà de ser una malaltia orfe de medicament amb el tercer assaig clínic, ara amb infants, d’un compost natural anomenat “epigalocatequina gal·lat” que s’extreu del te verd i que ja ha demostrat la seva eficàcia en adults.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
50 joves de 4t d’ESO passen 15 dies al Món Natura Pirineus amb científics de prestigi internacional. Amb ells viatgem des del fons dels estanys de muntanya fins a galàxies llunyanes mentre intentem fer anar un cotxe amb hidrogen.
El centre Món Natura Pirineus, a les Planes de Son, és un viver de joves científics. Des del 2007 la Fundació la Pedrera hi organitza les estades Joves i Ciència. Durant dues setmanes estudiants d’arreu de Catalunya fan classe de teoria, pràctiques al laboratori i treball de camp en les àrees de biologia o astronomia. Per arribar aquí han hagut de superar un exigent procés de selecció. De 800 candidats, se n’han triat 50, en funció de l’expedient acadèmic, una carta de motivació i una entrevista personal. Aquesta experiència els marca positivament per a la resta de la seva vida, tant en l’àmbit personal com professional.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Vols parlar o empassar però ni els nervis ni la musculatura t’obeeixen... I cada dia pitjor. Què se sent quan estàs presoner dins del teu cos? És el que viu l’Alba Saskia Rivas, una jove finalista del premi Planeta que planta cara a una malaltia minoritària tan cruel com la síndrome BVVL.
La síndrome de Brown Vialetto Van Laere és una malaltia genètica neurodegenerativa. Als 15 anys Saskia ja gairebé havia perdut l’oïda sense que cap facultatiu en sabés determinar el motiu. Als 21 ja no es podia ni moure ni menjar i el futur, per ella, s’esborrava.
Fins el 2010 no hi havia tractament i era letal. Una tercera part dels pacients no arribaven a superar el 10 anys de vida. Ara , tot i que la malaltia no s’atura, amb la riboflavina, es pot atenuar. Saskia s’ha pogut recuperar una mica. Igual que va tornar a aprendre a menjar, l’Alba Saskia també es va esforçar per tornar a caminar. Ho aconsegueix amb ortopèdia i tractament constant a l’Institut Guttmann.
En els moments durs de la malaltia l’Alba va començar a escriure petits relats i es marcar com a repte presentar-se al Premi Planeta. En quinze dies frenètics va escriure: Con un par de ales, una novel·la trufada de poesia que va quedar entre les deu finalistes

» Text complet

13/12/2017: El vol parabòlic

Escrit per: Equip Editorial
L’Agència Espacial Europea organitza vols parabòlics extrems per assajar tecnologia espacial i estudiar la resposta del cos humà a la ingravidesa. Pere Renom s’hi embarca i viu una experiència pròpia d’un astronauta.
La ingravidesa s’assembla al submarinisme, es té la sensació de flotar a l’aire, desapareix completament la noció de dalt i a baix, i qualsevol acrobàcia és possible. Així descriu l’experiència el reporter Pere Renom després de participar en una campanya de vol parabòlic que organitza anualment l’Agencia Especial Europea (ESA) per assajar tecnologia espacial i estudiar la resposta del cos humà a la ingravidesa.
La gravetat és una magnitud física omnipresent a la superfície de la terra. No hi ha cap material ni dispositiu capaç d’eliminar-la. L’única manera de no sentir gravetat és en caiguda lliure. Alguns avions efectuen una maniobra que consisteix a descriure una paràbola com la que faria una fletxa disparada per un arquer. Durant uns 22 segons els passatgers es converteixen en astronautes ja que experimenten la mateixa ingravidesa que si fossin a l’espai.

» Text complet

Categories: Actualitat


       Següent
English Español