Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Els reptes mentals més divertits i útils de les mates. Des d’aprendre a regatejar fins a mesurar l’alçada d’un arbre amb un bastó curt passant per l’efecte papallona o pel pluviòmetre domèstic. I n’hi ha un que permet jugar fins a la fi del món.
Pensar et pot salvar la vida. De jove, Jaume Vilalta va anar a una expedició a l'Himàlaia i es va perdre. En entrar en un petit regne li va sortir al pas un soldat que el va portar davant del rei. "Has gosat entrar al meu regne – li va dir -i per això mereixes morir, però com que has estat capaç d’arribar fins aquí, et donaré una oportunitat”.
El rei el va dur fins a les portes d’una torre. “Has de triar una d’aquestes dues portes. Una du directament al patíbul i l'altra, a la salvació.” El rei va posar un guardià davant de cada porta. “Un d’aquests guardians sempre diu la veritat i l’altre sempre menteix. Et deixaré fer una sola pregunta i només a un dels dos soldats.” I amb to amenaçador, va afegir...“Si en fas més d’una, de pregunta, els mateixos guàrdies et mataran al moment.” Podia jugar-se la vida a cara o creu, o bé plantejar-se la situació, amb serenitat, com un problema matemàtic... Va sobreviure gràcies al seu coneixement dels operadors lògics. Al cap d’un temps va fer un viatge a Suïssa i en tornar va rebre un requeriment d’Hisenda. El presentador del “Quèquicom” assegura que no es tractava d’una fuga de capitals, sinó d’una sortida didàctica per tractar problemes relacionats amb el sistema binari, la recursivitat, les potències i els percentatges, però de moment no ha pogut justificar la procedència d’una gruixuda cadena d’or pur.


» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El videojoc factura molt més que la música i el cine. Coneix jugadors i entrenadors professionals del League of Legends i Ibai Llanos, un caster amb 900.000 seguidors. Com es concep, dibuixa i programa un joc? Amb geometria, enginy i càlcul.
Les vides d’un videojoc són el paràmetre que controla l’operativitat del personatge en el món virtual. Però en el món real també hi ha vides de videojoc. En el reportatge coneixerem la vida del jugador professional, la de l’entrenador, del comentarista, del professor i del desenvolupador de videojocs tant d’ordinador com de mòbil. Veurem, doncs, el joc a través de la pantalla i a través del codi que hi ha al darrere. Entendrem com s’ha de jugar per guanyar, com es pot guanyar jugant i com s’hi pot guanyar amb el joc.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
-2019 Premio Prismas, concedido por los museos y el ayuntamiento de La Coruña.
-2019 Premio Bonaplata a la divulgación del patrimonio histórico, otorgado por el Museo de la Ciencia y la Técnica de Cataluña.
-2019 XVI Premio Periodístico de Seguridad Vial" de la Fundación Línea Directa por Accidentes de Coche
-2018 Mención de Honor Ciencia en Acción 2019 por “El vol parabòlic”
-2017 Premio Fundación ADANA “al mejor trabajo divulgativo sobre TDAH en los últimos 20 años” por dos capítulos: “Niño, para quieto” y “TDAH, trastorno de oportunidades”.
-2017 Mención de Honor de Ciencia en Acción para “Riotinto, próxima parada: Marte”.
-2016, Premio de la Sociedad Catalana de Biología por “Estudiando el cambio climático en Pirineo”.
-2015 Premi Nacional de Comunicació Científica, concedido por el Gobierno de Cataluña y la FCRi (Fundación Catalana para la Investigación).
-2015 Premio Òmnium de Comunicación, por la trayectoria del programa.

Marque "text complet" para seguir leyendo, gracias.

» Text complet

Categories: Actualitat , Español , Premis
Escrit per: Equip Editorial
Els insectes ens fan la vida impossible o la fan florir? Què passaria si els matéssim a tots? Avui els veurem a 400 augments i sabrem com son, què és la metamorfosi i quantes potes tenen. Per cert, fan uns espaguetis de larva al pesto?
Els insectes s’associen a tota mena de desgràcies. Les llagostes i els tàvecs van posar de genolls als faraons d’Egipte. Les puces van escampar la pesta bubònica que va exterminar mig Europa el segle XV. Els mosquits i les xinxes són vectors de malalties víriques i parasitàries. Les mosques fan la vida impossible a molta gent i, si no, pregunteu a l’Ebre per la mosca negra. I les al·lèrgies què provoquen? Només de pensar en la processionària o en certes papallones, a molts se’ls posa la pell de gallina.
Però sense insectes no hi hauria pol·linització, la majoria dels vegetals es moririen i, tant nosaltres com la majoria dels animals, ens quedaríem sense menjar, sense fibres naturals, sense ocells, sense vida als rius (el mar no patiria tant perquè els insectes ho han colonitzat tot, excepte el mar) i sense tantes coses que la vida seria impossible.
O sigui que, a més d’una cara negativa, també en tenen una de positiva, segurament més gran, perquè, anem-nos fent la idea que, en un futur proper, els insectes seran potser la principal font de proteïnes per als humans.
I una altra cosa, si els insectes no estiguessin tot el dia netejant el planeta, ens ofegaria la merda. (Perdó per la franquesa).

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Aclarim mites sobre l’alcohol. Estimula o deprimeix? Treu la set? Alimenta? Engreixa o aprima? Hi ha un límit tolerable de consum quotidià? Aguantar la beguda allunya o acosta l'addicció? Com combatre la ressaca? Per què perdem el control?
L’alcohol etílic és una molècula molt petita, molt simple: dos carbonis, 5 hidrògens i un terminal OH molt característic dels alcohols. Per això parlem d’intoxicació etílica o de coma etílic. Però no cal arribar a aquests extrems per preguntar-nos si l’alcohol és bo o és dolent. El seu consum està molt estès i s’associa més amb la cultura, l’alegria i el benestar que no pas amb la cara més fosca del seu abús: accidents, baralles, maltractaments i un nombre enorme de malalties associades, d’arrítmies a càncer passant per trastorns mentals. Què vol dir exactament abusar de l’alcohol? Un got de vi al dia? Un parell de cerveses i una copa? Què es pot fer per evitar la ressaca?


» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
La increïble i cruenta història del N, un element que és a les proteïnes, als explosius i als fertilitzants. Però els nitrats enverinen l’aigua. Una empresa catalana ha inventat un mètode eficaç de descontaminació.
Fins a principis del segle XX la producció agrícola estava limitada per la disponibilitat de nitrogen, N, perquè les plantes el necessiten per créixer. En conseqüència, les collites eren irregulars i escasses i molta gent moria de fam. Però poc abans de la Primera Guerra Mundial un químic alemany, Fritz Haber, aconsegueix fixar el nitrogen de l’aire, cosa que permet fabricar fertilitzants a base de nitrats. El descobriment de Haber donava vida a les plantes i menjar a la població. Malauradament, ell va ser el primer a fer servir el seu descobriment per a la fabricació d’explosius.
Ara l’abús dels productes basats en el N, contamina tots els ecosistemes.
Dos invents recents ens ajudaran a restablir l’equilibri del cicle del N: els catalitzadors dels cotxes que eliminen els gasos tòxics (NOx) i l’electrodesnitrificació, un mètode revolucionari patentat per l’empresa catalana Hydrokemós per eliminar els nitrats de l’aigua transformant-los en el gas atmosfèric N2, que és inert.
L’explosiva vida de Fritz Haber
El guano, que és femta d’ocells marins, i el nitrat de Xile -una barreja mineral- són els millors adobs naturals que es coneixen. L’imperi britànic en controlava el comerç i amb això controlava també el pa de les potències rivals. Però a principis del segle XX el químic alemany Fritz Haber va aconseguir sintetitzar amoníac (NH3) a partir del nitrogen atmosfèric. Era una fita històrica que reproduïa al laboratori allò que els bacteris fan als ecosistemes i donava pas als adobs sintètics.
El N i la guerra química
Quan el 1914 esclata la Primera Guerra Mundial, França usa per primer cop en la història armes químiques. Els dos bàndols es maten amb gas fosgè, que fa olor d’herba tallada i que sega moltes vides als camps de batalla. Haber, patriota germànic, proposa atacar també amb núvols de clor. Quan amb les màscares troben la manera de neutralitzar-lo, Haber se supera i inventa el gas mostassa, que et crema tant si et toca la pell com si el respires.
La seva dona, Clara Immerwahr, doctorada en química amb magna cum laude, diu públicament que la guerra química és l’abominació de la ciència i un signe de barbàrie. Ell respon que és tan cruel matar amb gas com amb metralla.
Per cert, la fabricació industrial d’explosius es basa també en els nitrats sintetitzats per Haber! El conflicte ètic de la parella arriba a tals límits que...

» Text complet

30/09/2019: Premi PRISMA 2019

Escrit per: Equip Editorial
Acta de las reuniones del Jurado de la XXXII Convocatoria de los Prismas Casa de las Ciencias a la Divulgación.
El Jurado, cuya presidencia, por delegación de la Excma. Sra. Alcaldesa de la Coruña corresponde a Lluis Montoliu José, investigador científico del CSIC, está constituido además por los siguientes miembros:
- Esther Rodríguez Belmonte, profesora titular de la Universidade de A Coruña.- María José Rodríguez Malmierca, responsable de eLearning en el Centro de Supercomputación
de Galicia.- Javier Salas Quesada, periodista científico en Materia.- Marta Palomo de Udaeta, investigadora y comunicadora científica.- César López García, responsable de la unidad Fomento de la cultura científica de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología.Y Marcos Pérez Maldonado, jefe de servicio de los Museos Científicos Coruñeses, que actúa como secretario.
Decide otorgar:

El "Prisma al mejor vídeo de divulgación científica", por unanimidad, al reportaje titulado “Desextinció: revivir una especie”, del programa “Quèquicom”, emitido en TV3, un reportaje de Pere Renom y Cari Pardo, dirigida por Jaume Vilalta. El Jurado destaca el rigor científico, creatividad, claridad y sencillez para presentar un tema complejo y hacerlo alcanzable a la sociedad, incorporando una diversidad de voces y localizaciones, acercando un contexto histórico y unas explicaciones innovadoras que logran comunicar un tema de genética avanzada al gran público.
Categories: Actualitat , Español , Premis

16/09/2019: Nova temporada

Escrit per: Equip Editorial
Us recordem que dimecres a les 22.17 torna Quèquicom al C33 amb l'estrena de “Canvi climàtic, nivell crític”, l’actualització d’un reportatge que vam fer sobre l’escalfament global ara fa 13 anys. La comparació de casos concrets permet constatar l’impacte que el canvi climàtic està tenint a Catalunya i en la conca Mediterrània en general.
Els propers capítols seran aquests:

C33. Dimecres 25/09/2019, 21.55
Accidents de cotxe.Com surts del cotxe si queda de cap per avall? Com pots descordar-te el cinturó de seguretat sense lesionar-te les cervicals? Per frenar en sec, què és millor: prémer el fre i l'embragatge o només el fre?

C33. Dimecres 02/10/2019, 22.00
Arqueologia d'un naufragi
Fem immersió en un vaixell romà que va naufragar fa 2.000 anys a les illes Formigues i que s'ha conservat intacte. Què el va fer naufragar? Com era la seva estructura? Què hi duia, a les àmfores?

C33. Dimecres 09/10/2019, 22.00
Nitrogen fins a l’arrel
La increïble i cruenta història del N, un element que és a les proteïnes, als explosius i als fertilitzants. Però els nitrats enverinen l’aigua. Una empresa catalana ha inventat un mètode eficaç de descontaminació.
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial

La fusió de l’Àrtic tindria un gran impacte ecològic, però la pitjor amenaça és Groenlàndia. Per què?
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El mar ha pujat 35 mm en 11 anys. Si Groenlàndia es fon, pujarà 7 m. Les plantes ja canvien físicament per suportar més CO2 , el principal gas d’hivernacle. Les orenetes arriben 15 dies abans i ja tenim aquí peixos tropicals. Què podem fer?
La situació global és delicada. Les emissions de CO2 continuen creixent i els mecanismes compensatoris del planeta comencen a mostrar signes d’esgotament. L’escalfament del planeta no s’atura d’ençà de la revolució industrial i al Quèquicom en som testimonis. L’any 2006 vam dedicar un reportatge al canvi climàtic. Tretze anys després en fem una actualització. Veurem que la concentració de CO2, el principal gas d’escalfament, a l’atmosfera, ha passat de 370 parts per milió (ppm) a 412 ppm. Constatem que la temperatura del mar a l’Estartit ha pujat un grau, que ja tenim espècies de peixos tropicals a les nostres costes, que les orenetes arriben 15 dies abans i que hi ha menys papallones al Montseny. A més, revelem per primer cop que les plantes actuals tenen menys estomes que abans, per adaptar-se a nivells més alts de més CO2 . Com era de preveure, la situació ha empitjorat.
Per fer front al canvi climàtic i evitar-ne els efectes catastròfics, cal reduir les emissions de CO2 en un 45% abans de l’any 2030. I això només s’aconseguirà incrementant l'ús d’energies renovables en el sistema global. Ja és hora d’enterrar definitivament el petroli.
Hi intervenen Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física, UB; Josep Pascual, observador meteorològic; Antoni Lombarte, Institut de Ciències del Mar, CSIC; Constantí Stefanescu, Museu de Ciències Naturals de Granollers-CREAF, i Josep Peñuelas, Global Ecology Unit, CREAF-CSIC.

» Text complet



       Següent
English Español