Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: desembre 2016
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
No hi ha una fórmula per viure 100 anys, depèn dels hàbits i la genètica. Analitzant avis centenaris veiem que envellir és oxidar-se. Com generar menys radicals lliures? Va bé prendre antioxidants? Influeix l’epigenètica en l’envelliment?
Un equip d’investigadors de la Universitat de Lleida, l'IRB Lleida i la Universitat de València ha comparat els greixos del plasma sanguini d’una trentena de persones centenàries amb la d’octogenaris i d’adults joves sans. I ha descobert que la longevitat extrema en humans també s’associa a una major resistència a l’oxidació. Els famosos radicals lliures són extremadament reactius, tant que acaben fent petites, però constants, lesions cel•lulars. I la cèl•lula envelleix. Es pot retardar el procés? La metionina ens és fonamental per viure, però si n’hi ha massa, es dispara la fabricació de radicals lliures. Què és? En quins aliments es troba? I si vivim cada cop més, quants centenaris hi haurà a Catalunya d’aquí a pocs anys?
.

» Text complet

27/12/2016: La ciència en dansa

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
La dansa és expressivitat a través del moviment del cos. Seguim una ballarina de l’Institut del Teatre per entendre com l’anatomia humana treu partit de les lleis de la física per crear bellesa.
La carrera de dansa és curta i, per tant, ha de començar ben aviat. A partir dels vuit anys, els nens ja tenen el cos muscularment preparat i són prou madurs mentalment per seguir una classe. Abans d’aquesta edat fan el que s’anomena predansa. La mestra i pedagoga de la dansa Clara Font de l’Escola Emi Vivas explica en què consisteix. Per ingressar a l’Institut del Teatre (IT), a banda de les aptituds artístiques, els candidats han de passar una exploració física, la dirigeix Carles Puértolas, cap del Departament de Salut de l’IT. Un cop admesos, els ballarins tenen sessions de preparació física amb el professor d’entrenament corporal de l’IT Joan Carles Fernández, que els fa treballar l’esforç cardiovascular, els reforça les articulacions, i els aprofundeixen en la propiocepció, és a dir, la capacitat per percebre la posició del propi cos. La tècnica és una part fonamental de la dansa. En el nostre cos, la tècnica es tradueix en neuromotricitat, és a dir, el control neuronal de la musculatura. Núria Massó és ballarina i especialista en medicina de l’esport de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (URL), coneix molt bé les bases fisiològiques de la tècnica. Però més enllà de la medicina i la fisiologia la ciència que segurament té més pes en dansa és la física. La ballarina i llicenciada en Física Irene Lapuente explica com jugant amb els centres de gravetat i amb l’acció i reacció portem l’equilibri al límit i obtenim un efecte fluid i estètic en el ball. Sense oblidar, es clar, que la dansa és sobretot un art, com expliquen Rafel Plana, cap del col•lectiu d’instrumentistes de l’IT, Catherine Allard, directora d’IT Dansa, i Rosa Schipperijn, ballaria d’IT Dansa.

.

» Text complet

English Español