Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: octubre 2016
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Alan Turing va descodificar la màquina encriptadora Enigma, el gran secret nazi, gràcies al domini dels algorismes. Sabrem què és el sistema binari; què és la memòria RAM; el transistor i l’evolució dels processadors.
El 1946 neix l’ENIAC, la primera computadora moderna, un dels invents més grans de la humanitat. Demanem al Dr. Mateo Valero, cap del Centre de Supercomputació de Barcelona i guanyador del premi més prestigiós del món en informàtica que predigui com serà la nostra vida d’aquí 30 anys, tal com va fer l’escriptor Arthur Clarke l’any 1974 quan va anticipar internet. En aquest capítol, la reportera del programa Georgina Pujol ens permet conèixer un dels pioners de la informàtica a Catalunya, l’enginyer Xavier Kirchner, que treballava a principis dels anys 70 amb ordinadors que pesaven tones i tenien menys memòria que un rellotge intel•ligent de polsera. En un inici eren pocs savis en universitats de primera línia, després només grans empreses, però avui en dia són milers les persones que treballen des de casa o en petites empreses que s’esforcen per facilitar-nos la vida. En aquest programa, la reportera es capbussa en la història de la informàtica i es remunta a l’època en què s’inventen els ordinadors. .

» Text complet

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Riotinto és un paratge marcià. Hi viuen bacteris que fan àcid sulfúric i que podrien resistir a Mart. Entrevistem l’astronauta que prova el vestit espacial per viatjar a Mart el 2030 i entrem en l’habitacle en què haurien de sobreviure.
“Probablement l’experiència més sorprenent i memorable d’un vol a l’espai és la visió de la Terra, per l’emoció, el profund sentiment d’humanitat que inspira veure el teu planeta com una nau espacial”. Jean-François Clervoy, pilot comandant especialista en transbordadors ha estat a l’estació espacial russa MIR i va ser l’enginyer encarregat de reparar el telescopi espacial Hubble. Ara participa en el projecte Moonwalk, que assaja tecnologies que faran possible que un astronauta i un robot treballin conjuntament en expedicions extravehiculars. Georgina Pujol l’entrevista mentre examina un prototip de l’escafandre que la ESA dissenya per anar a Mart. Si s’envia una tripulació a Mart l’any 2030, hauran d’aconseguir que els astronautes treballin en un entorn molt hostil i corrosiu. A Riotinto s’hi estan fent entrenaments per a una futura missió a Mart. En aquell paratge de Huelva les aigües contenen àcid sulfúric, corrosiu, i sulfat de coure, un potent fungicida tòxic. També hi ha l’ió Fe3+, un potentíssim oxidant. I per últim, arsènic, un verí mortal. Si amb tot això i aigua féssim un còctel, no podríem imaginar mai que en resultés un ambient habitable per cap ésser viu, però, un cop més, la realitat supera la imaginació. Si hi ha vida a Riotinto potser n’hi ha (o n’hi va haver) a Mart. El Centre d’Astrobiologia i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial coordinen els simulacres. .

» Text complet

English Español