Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: maig 2014

29/05/2014: QQC i ... el foc

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Tot el que cal saber per prevenir i apagar incendis a la llar i al bosc. Treballem amb els bombers i veiem que una casa crema a la velocitat d’un llamp. Descobrim també tota la física, la química i l'artesania de la pólvora i dels focs d'artifici.

Emissió 3 de juny de 2014

.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Córrer més és una solució per evitar embussos? Com es calcula la distància de seguretat? Quin criteri usen per senyalitzar les carreteres? Veurem, a més, el procés de construcció d’una carretera des del desbrossament i el moviment de terres, fins a l’aglomerat. S’explica la feina dels topògrafs i el funcionament de tota la maquinària.

Estrena el 27 de maig de 2014



Al món es calcula que hi ha uns 30 milions de km de carreteres. L’equivalent a anar i tornar a la Lluna 40 vegades. A Catalunya en tenim 12.000 km. Amb aquesta extensa xarxa viària podem arribar a qualsevol punt del territori amb el mínim temps possible. Les carreteres són bones dreceres.
.

» Text complet

Categoria: Qui som?
Escrit per: Equip Editorial
Programa de divulgació que, basant-se en reportatges i en explicacions fetes al plató, dóna a l’espectador les claus perquè es formi un criteri propi sobre els aspectes científics i tècnics de la societat. Periodicitat: setmanal. Durada: 27’.

Format
“Quèquicom” és un programa basat en la curiositat i en la vida. De fet, el seu nom ja és, en si mateix, una pregunta contínua (què? qui? com?).
Busca mantenir un bon equilibri entre el rigor i l’amenitat, gràcies al fet que l'espectador comparteix una experiència, que és la millor manera de vehicular el coneixement.
La fórmula és combinar els codis vius del reporterisme –explicar històries amb l'ajuda de la ciència– amb el ritme més reflexiu i pausat dels experiments i demostracions al plató –explicar ciència amb l'ajuda d'històries.
Els capítols tenen una línia argumental comuna, però cada 4 o 5 minuts canvien de situació o àrea temàtica, abordant així un mateix tema des de diferents disciplines, la qual cosa manté l'atenció de l'espectador.

Estil
Els reporters representen l'espectador; pregunten des de la curiositat i aconsegueixen respostes senzilles, clares i concises per part dels experts.
Les entrevistes sempre tenen lloc “en situ-acció”, “in fraganti”, fent coses. Les declaracions aclariran el que veiem. En aquest sentit, la clau és triar bé els protagonistes i trobar una manera activa de relacionar el reporter amb ells. Busquem sempre el moment en què el personatge viu una situació especial.
Però és la manera d'enfocar les explicacions fetes al plató el que marca una diferència clara respecte a qualsevol altre format existent.
“Quèquicom” destaca per l'ús elaborat de metàfores i comparacions que, acompanyades d'experiments, dibuixos, maquetes o representacions enginyoses, permeten entendre conceptes complexos.
Els espectadors de “Quèquicom” són capaços d'explicar a uns altres el que han après, ja que la majoria de les demostracions són reproduïbles per l'espectador amb recursos domèstics.
En definitiva, quan algú diu “No sabia que m'interessava aquest tema”, hem complert l'objectiu.
.
Categoria: Español
Escrit per: Equip Editorial
Quèquicom es un programa basado en la curiosidad y en la vida. De hecho, su nombre es, en sí mismo, una pregunta continua (¿qué? ¿quién? ¿cómo?).
Busca mantener un buen equilibrio entre el rigor y la amenidad, gracias a que el espectador comparte una experiencia, lo que es la mejor manera de vehicular el conocimiento.
La fórmula es combinar los códigos vivos del reporterismo –explicar historias con la ayuda de la ciencia- con el ritmo más reflexivo y pausado de los experimentos y demostraciones en plató – explicar ciencia con la ayuda de historias-.
Los capítulos tienen una línea argumental común, pero cada 4 o 5 minutos cambian de situación o área temática, abordando así un mismo tema desde diferentes disciplinas, lo que mantiene la atención del espectador.

Estilo
Los reporteros representan el espectador; preguntan desde la curiosidad y consiguen respuestas sencillas, claras y concisas por parte de los expertos.
Las entrevistas siempre ocurren “en situ-acción”, con las manos en la masa, haciendo cosas. Las declaraciones aclararán lo que vemos. En este sentido, la clave es elegir bien los protagonistas y encontrar una manera activa de relacionar el reportero con ellos. Buscamos siempre el momento en que el personaje vive una situación especial.
Pero es la manera de enfocar las explicaciones hechas en el plató lo que marca una diferencia clara respecto a cualquier formato existente.
Quèquicom destaca por el uso elaborado de metáforas y comparaciones que, acompañadas de experimentos, dibujos, maquetas o representaciones ingeniosas, permiten entender conceptos complejos.
Los espectadores de Quèquicom son capaces de explicar a otros lo que ha aprendido, ya que la mayoría de las demostraciones son reproducibles por el espectador con recursos domésticos.
En definitiva, cuando alguien dice: “No sabía que me interesaba este tema” hemos cumplido el objetivo. .
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Cada cop hi ha més constructors que utilitzen materials amb poca petjada de carboni, és a dir: que necessiten poca energia en la fabricació i el transport. Es tracta de cases de quilòmetre zero. I és que el sector de la construcció genera el 36% de les emissions de diòxid de carboni de la Unió Europea. També és el que consumeix més energia i el que genera més residus. La reportera Georgina Pujol busca maneres de construir sostenibles. S’arremanga per fer cases de fusta, palla i fang. Reviu el conte dels tres porquets, però aquesta vegada a l’inrevés. I al plató, el director i presentador del programa, Jaume Vilalta, ens demostra que per molt progressistes que siguem, val més fer-se una casa conservadora: amb molta inèrcia tèrmica.
- segueix a text complet...


.

» Text complet

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El programa mostra en exclusiva el procés d’erecció a través d’una càmera tèrmica i explica l’anatomia interna del penis que fa possible l’erecció. Quan aquesta falla, el sildenafil (Viagra) pot ser un remei contra la disfunció erèctil. La longitud del penis erecte pot anar de 10 a 18 cm. Quina és la mida normal en el nostre país?
I per què uns òrgans tant sensibles com els testicles pengen d’una bossa? Sabem que els espermatozoides neixen als testicles, però quina vida tenen? Un espermatozoide fa unes 50 micres, però haurà de cobrir una travessa que proporcionalment a la seva mida seria de 3.000 quilòmetres fins a l’òvul femení. Haurà de nedar en el líquid seminal. Per generar-lo intervenen diversos òrgans interns generalment desconeguts, un d’ells és la pròstata, que pot generar càncer i problemes de micció. Per cert, resoldrem també un gran enigma: com és que els homes “pixen fora de test”?

Estrena el 6 de maig de 2014



.

» Text complet

English Español