Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: gener 2014
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Per si voleu saber-ne més sobre la sang, abans d'anar a donar-ne, avui emetem el capítol "Sang a les Venes". A les deu de la nit pel 33.
http://www.donarsang.gencat.cat/

I després "Restauració:el Gran dia de Girona"

.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
QWERTY: La millor distribució?
La disposició del teclat de tots els nostres ordinadors, tauletes i telèfons mòbils és l’anomenat sistema QWERTY, en referència a les 6 primeres lletres de la fila superior. Malgrat la seva àmplia utilització arreu del món (especialment als països d’influència anglosaxona), és un sistema clarament inadequat. En realitat es va inventar per evitar que les ballestes de les antigues màquines d’escriure s’encallessin per un excés de velocitat de la mecanògrafa. Avui, no té sentit alentir la velocitat de mecanografiat en els dispositius electrònics, però per una qüestió d’hàbit d’ús i de quota de mercat és molt difícil substituir aquest sistema per un de més eficient.


Estrena el 14 de gener de 2014


El teclat català
L’any 1932, un psicòleg i educador americà ja va fer una proposta per millorar el teclat QWERTY, i humilment el va batejar amb el seu propi cognom: Dvorak. El sistema Dvorak situa les lletres més utilitzades al centre del teclat, prop dels dits amb major capacitat motriu. Es basa en les freqüències alfabètiques de la llengua anglesa. Quina seria la disposició ideal del teclat per al català?
El filòleg Lluís de Yzaguirre director Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de l'IULA-UPF ha estudiat a fons les freqüències alfabètiques del català, i gràcies als seus estudis s’ha pogut elaborar la versió catalana del Scrable. Jaume Rosset és traumatòleg a l’Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art i coneix molt bé les limitacions de mobilitat de les nostres mans i Joan Montané és programador de Soft Català. Amb la seva col•laboració s’aconsegueix dissenyar una nova disposició del teclat adaptat a la llengua catalana i un aplicació per instal•lar-la en qualsevol plataforma.
D’aquesta manera, una vegada es domini aquest nou teclat escriurem més de pressa, i reduirem el nombre de lesions a mans i canells.

Reflexionar abans de picar
Josep Maria Espinàs ha escrit més d’11.000 articles i gairebé 100 llibres amb la seva clàssica màquina d’escriure. Tecleja amb dos dits a un ritme pausat, de manera que té temps de reflexionar abans d’escriure. Quan no és possible tallar i enganxar, substituir, desfer i refer, esborrar i tornar a escriure amb la facilitat del processador de text, l’escriptor ha de pensar-s’ho molt bé abans de començar a teclejar. L’estructura d’un text reflecteix clarament el procés mental i tècnic que l’ha generat.
En aquesta línia, el dissenyador gràfic i creador de la impremta Bunkertype Jesús Morentin ha encunyat la frase “think fast and print slow”, pensa de pressa i imprimeix a poc a poc. Les impressions artístiques no es poden fer de pressa i corrents. Explica que la disposició de les lletres en una impremta i el seu nombre, responen a la seva freqüència d’ús.

A la recerca de la velocitat
En segons quines circumstàncies s’ha d’escriure a la màxima velocitat sense necessitat de reflexió. Un exemple són les transcripcions dels discursos que fan els polítics al Parlament de Catalunya. Neus Pinart, coordinadora tècnica de les transcripcions explica la tècnica amb què s’aconsegueix escriure entre 350 i 400 pulsacions per minut. Aquestes velocitats es podrien superar? Òbviament sí, si es canviés la disposició del teclat.

La màquina d’escriure
Una màquina d’escriure és una evolució intel•ligent d’una gran idea. No deixa de ser una adaptació de la idea de Gutemberg, l’inventor de la impremta. Consisteix en un relleu o tipus que representa la forma especular, la que es veuria en un mirall, de la lletra que es vol escriure; es taca de tinta i s’estampa el paper. En una màquina d’escriure el tipus pica sobre una tela entintada que marcarà la lletra. Picant sobre una tecla, un sistema de braços, palanques i molles farà que el procés es pugui repetir de manera eficaç. El paper es desplaça sobre un carro i les lletres van quedant escrites. I, de tant en tant, canvi de línia. Tots els braços d’una màquina (poden ser 46 o més) han de picar tots al mateix lloc, però que han d’estar prou separats del paper perquè hi càpiguen tots. Com més separades del paper, més llarg ha de ser el braç, i com més llarg, més inèrcies. No és el mateix moure aquest braç que aquest altre. Com més força facis per guanyar velocitat més fort ha de ser el mecanisme de retorn i més dur el tacte. Les màquines manuals havien topat amb el mur de la velocitat.

Les màquines elèctriques
El problema de les inèrcies, que frenava la velocitat d’escriptura, va començar a superar-se amb l’arribada de les màquines elèctriques. Amb la IBM Selectric es reprèn una idea de la màquina Mignon, dels anys 20: el capçal tipogràfic, de bola, que en el seu moment no va triomfar. Ja no hi ha llargs braços amb grans inèrcies, i a diferència dels dissenys anteriors, el paper estava quiet i el que es movia era el capçal. Tot per reduir les masses en moviment. Una altra estratègia en la mateixa línia eren les màquines de margarida, un disc amb tot de braços, amb una lletra a cada extrem, girava i un martellet el picava contra el paper. La limitació de velocitat quedava ara en les mans de l’usuari, no en la màquina. I ara apareixia una possibilitat impensable en els sistemes antics: canviar el tipus de lletra. N’hi havia amb diversos tipus de font, times, courier, helvètica… Malgrat això, conceptualment continuava la mateixa filosofia de Gutemberg: una forma fixa, amarada en tinta, que estampa el paper. Encara quedava per fer un gran salt.

Adéu, Gutemberg
Els anys 80 arriba al mercat un invent dels 60 que va revolucionar el concepte i que coincideix amb el començament de la informàtica domèstica: la impressora matricial.
La qualitat no era tan bona com en una màquina tradicional, però tenia grans avantatges. Ara no es traslladen les formes al paper, ara, cada forma, cada lletra es crea en el precís instant. Un grup d’agulles surten independentment d’un capçal i cadascuna marca un punt, i a base de punts es va creant el caràcter. Això va revolucionar l’escriptura a Àsia, on per fi podien escriure fàcilment en els seus alfabets.
Abans, si volíem fer 80 caràcters diferents, necessitàvem 80 tipus, 80 formes diferents, ara, amb un sol conjunt d’agulles podem fer-los tots, i moltes coses més.

La impressora matricial
Els enginyers van veure que no cal construir tota la matriu sencera, amb una sola fila n’hi ha prou i la resta de la lletra es fa desplaçant el capçal pel paper.
El concepte Gutemberg havia quedat enrere: ja no estampem un caràcter, el dibuixem.
Les impressores – de raig de tinta, de làser...- desplacen les màquines d’escriure.
L’última màquina d’escriure es va fabricar a l’Índia el 2011.



.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
L’energia nuclear i la basada en combustibles fòssils obren la nova etapa de Quèquicom i..., que condensa conceptes apareguts en diversos capítols sobre un tema específic. La fissió o desintegració de l’àtom, les radiacions, la formació del petroli, el carbó i el gas... explicats de manera senzilla i entenedora.

Estrena, 7 de gener del 2014

.
English Español