Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: desembre 2013
Categoria: Español
Escrit per: Equip Editorial
El reportero Pere Renom intenta cruzar a nado el estrecho de Gibraltar para hacer un reportaje. Se enfrenta con las corrientes, el oleaje, el viento, la niebla y las mareas, y esquiva los cerca de 90 grandes mercantes que diáriamente circulan por el estrecho. Debe cubrir una distancia de unos 15 km. A lo largo de la historia, menos de 700 nadadores han logrado esta hazaña, una cifra cinco veces inferior al número de alpinistas que han escalado el Everest, y muy pocos en menos de cuatro horas, el objetivo que se fija Pere. A partir del reto deportivo, el reportaje explica también las particulares condiciones oceanográficas, meteorológicas y náuticas del estrecho de Gibraltar.



.

» Text complet

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El reporter Pere Renom intenta travessar nedant l’estret de Gibraltar per fer-ne un reportatge. S’enfronta amb els corrents, l’onatge, el vent, la boira i les marees, i esquiva els prop de 90 grans mercants que diàriament circulen per l’estret. Ha de cobrir una distància d’uns 15 km. Al llarg de la història, menys de 700 nedadors han aconseguit aquesta gesta, una xifra cinc vegades inferior al nombre d’alpinistes que han escalat l’Everest, i molt pocs en menys de quatre hores, l’objectiu que es fixa en Pere. A partir del repte esportiu, el reportatge explica també les particulars condicions oceanogràfiques, meteorològiques i nàutiques de l’estret de Gibraltar.

Estrena el 10 de desembre de 2013


El vent i la boira a l’estret de Gibraltar
La boira és un fenomen habitual a l’estret. Pràcticament la meitat de dies de l’any, 160, l’estret es desperta amb boira. A l’estret hi bufa majoritàriament vent de llevant, que porta aire calent i molt humit del Mediterrani. En arribar a l’estret, troba un corrent superficial d’aigua freda de l’Atlàntic i tota la humitat que porta l’aire es condensa en gotetes i es forma un núvol. D’un núvol arran de terra en diem boira. Quan no fa boira, fa vent, que acostuma a ser també de llevant i bastant fort, i això, que és un avantatge per al windsurf, és un obstacle per als nedadors. Quin és el motor d’aquest vent? No és cap sorpresa que el nord d’Àfrica és càlid i que habitualment l’aire està molt calent. L’aire calent puja. I a l’hemisferi nord puja girant en el sentit antihorari. La península Ibèrica no només és més al nord, sinó que té la Meseta. La Meseta té una altitud mitjana de 600 metres. Altura i latitud fan que aquí l’aire sigui més fred que al Magreb. L’aire més fred baixa, i a l’hemisferi nord ho fa girant en el sentit horari. Les dues masses d’aire girant en sentits oposats se sumen i generen un fort vent que encara s’incrementa més pel fet de circular encaixonat en l’orografia de l’estret.

Els corrents marins a l’estret de Gibraltar
El mar Mediterrani és un mar semitancat on es produeix una intensa evaporació que no es compensa amb l’aportació dels rius. Si estigués tancat del tot, com el mar Caspi, en pocs milers d’anys s’acabaria assecant. A través de l’estret de Gibraltar es produeix una entrada constant d’aigua procedent de l’Atlàntic que compensa l’evaporació i evita que s’eixugui. En conseqüència, qualsevol nedador que intenti travessar l’estret es trobarà amb un riu d’uns 15 km d’amplada que circula cap al Mediterrani a una velocitat de fins a 2 o 3 metres per segon. Si el nedador no vol ser arrossegat pel corrent cap al mig del mar d’Alborán, haurà de ser capaç de mantenir un ritme mínim de 3 km/ hora i seguir una trajectòria al més perpendicular possible al corrent. Nedar a contracorrent el frenaria i l’acabaria esgotant.
.
English Español