Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: octubre 2013
Categoria: Español
Escrit per: Equip Editorial
El estrecho de Gibraltar es el límite de distribución mundial de diversas especies, tanto vegetales como animales. Encontramos monos, camaleones, ibis eremita, los últimos bosques de laurisilva de Europa y los restos de nuestros primos los Neandertales. Conoceremos también su historia geológica reciente.





.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Associat amb l’electricitat, el coure ha ajudat a canviar el món. A més de ser un bon conductor, alguns dels seus compostos són també superconductors. En els éssers vius és un transmissor d’electrons en moltes reaccions bioquímiques. També forma part de molts dels pigments verds i blaus de les pintures gòtiques i de vegades pot adquirir tonalitats elèctriques. El programa explica també per què és tan bon conductor i què és la llei d’Ohm.
Hi intervenen Cisco Moreno, d’Estavanell Energia; Jordi Clarà, director d’operacions La Farga; Guiomar Rotllant, investigadora de l’IRTA; Xavier Obradors i Teresa Puig, de l’ICMAB, i Nativitat Salvadó, del Departament d'Enginyeria Química de la UPC.

Estrena el 5 de novembre de 2013


.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
L’estret de Gibraltar és el límit de distribució mundial de diverses espècies, tant de vegetals com d’animals. Hi trobem micos, camaleons, ibis eremita, els últims boscos de laurisilva d’Europa i les darreres restes dels nostres cosins neandertals. En coneixem també la història geològica recent.
Hi intervenen Eric Shaw, encarregat dels micos de Gibraltar, Clive Finlayson, director del Museu de Gibraltar, el biòleg i etnobotànic Jesús Sánchez i l’ornitòleg Yeray Seminario.

Estrena el 29 d'octubre de 2013

Aquí podeu veure un avanç

.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Dimarts 22 d'octubre reemetem el capítol "El miracle de sentir-hi".

Georgina Pujol presencia el moment en què activen l'implant coclear que el Dr. Orús va posar a Aurora Rodríguez a l'Hospital de Sant Pau, que hi torna a sentir després de vuit anys de sordesa absoluta. Marta Capdevila, il·lustradora de "Les Tres Bessones", ja va passar per aquesta experiència. Als 38 anys va poder sentir la veu dels seus fills i ho va reflectir en un conte. El seu fill Marcel, que també porta un implant, com altres nens de l'escola Tàber, viu la sordesa sense cap limitació. Des de plató, Jaume Vilalta explica com és l'oïda interna i permet als espectadors poder sentir una frase tal com la senten els qui porten un implant.

.

11/10/2013: Ous al laboratori

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
L’ou o la gallina?
El reporter Pere Renom i Àngel Galobart, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, visiten el jaciment de Coll de Nargó, un dels més importants d’Europa en ous de dinosaure. Aquests ous són molt útils per establir millor la cronologia del final de l’era mesozoica i permeten conèixer com era la biologia reproductiva de diferents espècies de dinosaure.
A plató, Jaume Vilalta mostra un ou de la col•lecció CosmoCaixa, que té 70 milions d’anys. Un ou de Saltasaurus, un dinosaure que feia uns 12 metres i pesava unes 8 tones. Haurien de passar més de 50 milions d’anys perquè a les selves del sud-est asiàtic apareguessin els primers animals semblants a una gallina. I la gallina es va domesticar, per primer cop, fa només 10 mil anys. Però encara hi ha ous molt més antics que el de Saltasaurus. Els amfibis, els peixos i també tots els invertebrats que van precedir els dinosaures es reproduïen per ous.
De fet, els primers organismes unicel•lulars es poden considerar,d’alguna manera, ous. Per tant, els ous són, com a mínim, 3.000 milions d’anys anteriors a les gallines.
Els dinosaures es van extingir fa 65 milions d’anys i molts dels rèptils actuals estan amenaçats d’extinció. Al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya crien en captivitat diferents espècies de rèptils autòctons i exòtics, especialment tortugues, i participen en diferents programes de reintroducció. Albert Martínez, explica com s’incuben artificialment els ous per augmentar l’èxit en les eclosions i determinar el sexe de les cries.

Indicadors de contaminació
Els ous els fabrica la femella a partir d’allò que menja, per tant es poden estudiar com a bioindicadors ambientals. Renom visita la Punta de la Banya al Delta de l’Ebre acompanyat de Carolina Sanpera, del Departament de Biologia Animal de la UB, i Lluís Jover, de l’Institut Recerca Biodiversitat de la UB. Allà descobreix que els ous de gavina corsa indiquen, per exemple, que els nivells de mercuri a la Mediterrània han augmentant sensiblement en els últims 50 anys, mentre que el DDT s’ha reduït molt d’ençà de la seva prohibició com a insecticida.

Reproducció In Vitro
Els humans no ponem ous, però també ens reproduïm per mitjà d’ous. Les parelles amb problemes de fertilitat se sotmeten a diferents tractaments que permeten veure de ben a prop com és la fecundació humana i els primers estadis de desenvolupament. Jose Teruel, de l’Institut Valencià d’Infertilitat, fa diverses fecundacions in vitro amb microinjecció intracitoplasmàtica (ICSI) i mostra al reporter com es va dividint l’embrió en un incubador fins que es pot implantar a l’úter d’una dona el 5è dia de desenvolupament. En certa manera, la nostra reproducció continua lligada als ous. I la ciència, també.

Eina de laboratori
El reporter Pere Renom visita l’Institut de Recerca Biomèdica, on Eulàlia Belloc li explica l’ús dels ous de granota com a model per estudiar el càncer. Les cèl•lules embrionàries es divideixen molt ràpidament i funcionen de manera molt similar a com ho fan les cèl•lules cancerígenes. Per tant, estudiant la manera d’aturar el desenvolupament de les cèl•lules embrionàries es podria aplicar a les cancerígenes.

La mida de l’ou té alguna relació amb la mida de l’au?
A la natura hi ha unes limitacions màximes i mínimes en la mida dels ous, per raons físiques i de desenvolupament embrionari. Per això, encara que sorprengui, un ou d’estruç és proporcionalment petit i un ou de colibrí proporcionalment gran. Si prenem com a referència l’ou més familiar per a nosaltres, l’ou de gallina, podem calcular que la gallina pon un ou unes 50 vegades més lleuger que ella mateixa. Una gallina de tres quilos, 3.000 grams, fa un ou de 60 grams.
És a dir, una relació d’1 a 50. No és un ou gaire gros. Una gallina que pesés 65 quilos, com una persona, pondria ous de quilo i quart, mentre que normalment una dona fa nadons de més de tres quilos. Si mirem l’estruç, l’ocell més gros del món i que pon l’ou més gros del món, resulta que l’ou no és pas tan gros com tocaria. Un estruç pesa uns 100 kg, així que, seguint la proporció de la gallina, hauria de fer ous de dos quilos, però, en realitat, els fa de quilo i quart.
La relació és d’1 a 75. Això vol dir que els seus ous són proporcionalment molt més petits que els de la gallina. I és que un ou no pot ser tan gros com es vulgui. Perquè l’ou respira. La closca té milers de foradets per on es fa un intercanvi de gasos, però tot i que respira, no té pulmons.
L’oxigen ha de viatjar cap al centre de l’ou a poc a poc, per difusió.
Això implica que cap part de l’ou no pot ser gaire lluny de l’exterior.
En un ou molt gros, el centre de l’ou seria massa lluny de la closca i no podria rebre oxigen.
Malgrat aquesta limitació de grandària de l’ou, l’ou d’estruç no és l’ou més gros possible. A Madagascar hi va haver una espècie, extingida fa poc més de 500 anys, que feia ous de 34 cm de llarg. Era una bèstia de 3 metres, l’ocell elefant.
Si anem a l’altre extrem, per trobar l’ou d’ocell més petit hem d’anar a Cuba a veure el colibrí abella. La femella pesa 1,8 grams i pon ous com un pèsol,
un ou grandiós en comparació amb la mare, però és que els ous d’ocell tampoc no poden ser tan petits com es vulgui. Per petita que sigui l’espècie d’au, un pollet necessita un cert temps per formar-se, de manera que al rebost hi ha de tenir prou aliment.
Les incubacions més breus són d’uns 12 dies, en el cas dels ocellets molt menuts, i la més llarga és la del kiwi de Nova Zelanda, que arriba a 85 dies.

Les parts de l’ou
Un ou sense fecundar és una sola cèl•lula. El primer que veiem en un ou d’aviram és la closca, un recobriment de carbonat càlcic que dóna protecció mecànica al projecte reproductiu. La closca està plena de foradets, perquè l’embrió pugui respirar. De fet, al llarg dels dies l’ou evapora aigua i perd pes.
Això ens pot servir per distingir un ou fresc d’un ou vell. L’ou fresc pesa més i s’enfonsa. Si sura, és vell.
Sota el calci de la closca hi ha dues membranes que donen protecció microbiana a l’embrió.
Si obrim l’ou, el més evident és el rovell. El rovell és l’aliment per a l’embrió que creixerà dins de l’ou fins al dia de l’eclosió. El rovell és, en pes, la tercera part de l’ou i té molts greixos. Tot aquest aliment és per a l’embrió que, si tot va bé, es formarà a partir del disc germinal.
Si el rovell és l’aliment, podríem simplificar dient que la clara és el beure.
No és ben bé així, però el 90% de la clara és aigua i la resta són proteïnes, principalment albúmina, que és una proteïna essencial.
Aquestes proteïnes tenen forma allargada i, si s’escalfen, s’entrellacen entre elles en forma d’espiral. La clara qualla i canvia de color, de gairebé transparent a blanc.
La clara és aproximadament el 60% de l’ou, no té gens de greix i poquíssims carbohidrats, menys d’un 1%. A més de les seves propietats alimentàries, tant per a nosaltres com per al poll, també serveix com a amortidor per protegir l’embrió. I el que serveix també per lluitar contra els cops mantenint el rovell i l’embrió al mig de l’ou és la calaza, una espècie de tirant elàstic fet de dues espirals.



Estrena 15 d'octubre de 2013

.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Tres generacions de dones d’una mateixa família expliquen la seva primera menstruació. Odiada o desitjada, és un semàfor de fertilitat que desapareix amb la menopausa.
La regla sovint es viu amb dolors, avorriment o indiferència. Però ja no és un secret. Donem les claus per reconèixer quan s’està ovulant. I això només passa entre 24 i 48 hores al mes. Perquè a diferència de la majoria de femelles del regne animal, la de les humanes és aparentment oculta. Però es pot aprendre a identificar. Fins i tot, hi ha estudis científics que demostren que les dones estan més boniques i tenen més desig sexual en els dies de l’ovulació. Aquesta qüestió l’aborda en Pere Estupinyà, bioquímic i divulgador científic, en el seu llibre S=EX2 . I tant la Montse Roura, empresària i fundadora d’Ella y el abanico, com l’actriu Mercè Espelleta i la Begoña Torres, taxista, parlen de la seva experiència amb la menopausa. Una etapa que també es viu com una alliberació o un torment. Però, sempre, amb un ventall a la mà.

Estrena el 8 d'octubre de 2013



Què és la menstruació?
L’aparell reproductor femení està format per dos ovaris, dins de dels quals trobem fol•licles immadurs que contenen un òvul cadascú. Cada dona neix amb un nombre determinat d’òvuls, més dels que podrà necessitar al llarg de la seva vida. Els ovaris es comuniquen amb l’úter a través de les trompes de Fal•lopi. A les parets de l’úter cada mes es crea un endometri, un teixit tou que recobreix les parets. L’endometri és com el “niu” on s’instal•larà l’òvul fecundat i creixerà l’embrió. Si no hi ha fecundació aquest “niu” serà eliminat, es tanquen els vasos sanguinis i l’endometri es desprèn i es disgrega. Aixó és el flux menstrual. No és una hemorràgia, sinó les restes de l’endometri, com és un teixit molt irrigat conté molts glòbuls vermells i té aquest to vermellós.
Cada cicle menstrual dura aproximadament uns 28 dies de mitjana, pot durar una mica menys o una mica més. A principi del cicle en un des dos ovaris comença un activitat frenètica, una vintena de fol•licles comença a madurar i a créixer. Paral•lelament, a l’úter comença a construir-se, poc a poc, un nou endometri. Passats uns dies, els fol•licles han crescut suficient, però només un ha madurat completament. Aquest acabarà alliberant un òvul madur. És el que s’anomena ovulació.
La ovulació acostuma a ser 14 dies després de l’inici de l’última regla. L’òvul madur comença a viatjar per les trompes de Fal•lopi i si es troba amb els espermatozoides pot haver-hi embaràs. Però si no el fecunden tornarà a venir la regla i començarà un nou període.

El cicle hormonal
Durant el cicle menstrual passen dues coses alhora, l’inici de l’aparició del flux menstrual i l’inici de maduració d’alguns fol•licles que contenen òvuls. A mida que els fol•licles van creixent es genera una gran quantitat de l’hormona esteroïdals, l’estrogen.
Les hormones son un sistema molt eficaç de comunicació. Però son un missatger químic que viatja per la sang, i per tan no és un missatge secret i tot l’organisme se n’assabenta i això té conseqüències. Per exemple l’estrogen es l’encarregat de fer créixer l’endometri, però també ajuda a la formació de col•lagen, estimula la pigmentació de la pell, distribueix el greix corporal... I la seva disminució pot produir canvis d’humor, irritabilitat o abatiment. Aquest possibles efectes depenen molt de cada dona.
A partir d’un determinat moment els fol•licles fabriquen inhibina, una altra hormona. La inhibina s’encarrega de frenar el creixement dels fol•licles. Assistint a una “guerra entre fol•licles”, al final només en quedarà un. Com que hi ha menys fol•licles madurant hi ha una gran baixada d’estrogen i de inhibina. Aquesta baixada es detectada per la hipòfisi, aquest òrgan es troba a al base del crani i és molt petit. Quan es detecta aquesta baixada aboca a la sang l’hormona Luteizant. Aquesta hormona provoca que el fol•licle s’obri i deixi sortir l’òvul. A més els fol•licle canvia d’estructura i es transforma en una glàndula amorfa, anomenada cos luti. El cos luti fabrica estrogen, però menys, la principal hormona que fabrica és la progesterona. Aquesta hormona provoca que l’endometri creixi i creixi. A més provoca que el moc uterí es faci més espès per taponar l’úter i evitar el pas de gèrmens; finalment també inhibeix la maduració fol•licular, ja que hi ha un òvul madur esperant ser fecundat. El cos luti es va extingint i desapareix als 12 dies.
Quan desapareix el cos luti i baixa la quantitat d’estrogen i progesterona, la baixada provoca la degradació i caiguda de l’endometri.
La hipòfisi detecta la baixada dels nivells d’estrogen i es posa a fabricar FSH, una hormona estimulant dels fol•licles i provocarà que una vintena de fol•licles comencin a madurar, començant de nou un altre cicle.
.
English Español