Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: juny 2013
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
La superfície forestal
Actualment, la superfície forestal de Catalunya és del 61%, una de les més altes d’Europa. Aquesta situació que aparentment sembla beneficiosa pel medi ambient, se’ns pot girar en contra. Està comprovat que, quan la superfície forestal sobrepassa el 59% d’un territori, l’incendi pot ser devastador. I és que com més a prop estiguin els boscos entre ells, més alt és el risc de propagació. Per tant, tenir bosc és bo però cal tenir en compte que com més bosc tinguem, més perill hi haurà.

Com controlar el foc
El foc té tres potes i les necessita totes tres, ja que si n’hi falta una, no hi ha flama.
La primera pota és el combustible, hi ha d’haver alguna cosa per cremar. La segona és l’oxigen, perquè la combustió és una forma ràpida d’oxidació i sense oxigen no hi ha flama. I la tercera és la temperatura. En conseqüència, hi ha tres estratègies per apagar el foc: una, consisteix en treure combustible del bosc, es fan tallafocs i cremes controlades. L’altre, és baixar la temperatura, utilitzant un bon refrigerant, l’aigua. I, l´última, asfixiar el foc, que és el que fa l’extintor.
A plató, Jaume Vilalta representa les tres potes del foc amb tres espelmes. Per extreure combustible, talla el ble de l’espelma. Per baixar la temperatura utilitza aigua i l’espelma s’apaga. I per asfixiar el foc usa una campana de vidre que debilita la flama fins a apagar-la, ja que ’oxigen es consumeix.

Comportament dels arbres davant del foc
Si, per una banda, tenim un tronc i, per l’altre, tenim un grapat de branquillons, quin dels dos cremarà abans? Els branquillons, efectivament, però per què? El que crema són els gasos I no pas la fusta mentre encara és sòlida. Per això, els branquillons al escalfar-se més ràpidament que un tronc, desprenen abans gasos, els quals reaccionen amb l’oxigen i produeixen la flama.
Tanmateix, és important tenir present la forma de l’arbre, de les seves branques i les fulles en relació al seu comportament davant del foc. Si es compara una branca de pi amb una d’alzina, s’observa que la branca de pi té molta més superfície de fulles per massa que no pas la d’alzina. Com que té més superfície de contacte amb el foc i més superfície per a on poden sortir els gasos, la branca de pi cremarà més ràpidament que la branca d’alzina.

Estrena el 25 dejuny de 2013

.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Els aliments probiòtics, com el iogurt, poblen els intestins de bacteris que possibiliten la digestió i estimulen el sistema immunitari. Visitem els laboratoris on els seleccionen com a aliments funcionals i com a factors terapèutics.

De bacteris intestinals en tenim tants milions que arriben a pesar fins a un quilo i mig, com el fetge d’un adult. I ens donen un 10% de l’energia que necessitem per viure. Alguns científics l’han batejat com l’òrgan invisible.
S’alimenten de la fibra que contenen la verdura, els cereals, la fruita seca o el llegum.

Estrena el 18 de juny de 2013


.
Categoria: Español
Escrit per: Equip Editorial
PARA VER MÁS CAPÍTULOS EN CASTELLANO PULSE EN LA PALABRA "SEGUENT" AL FINAL DE LA PÁGINA, AL PIE.
La lava fluye a miles de grados de temperatura y es completamente estéril. ¿Cómo se instala la vida en una isla acabada de formar? El Hierro está en plena formación, se hizo evidente en el episodio volcánico del 2011. Sus variados ecosistemas permiten seguir el proceso de colonización de la vida desde los líquenes hasta la laurisilva y de paso observar especies únicas en el mundo, como el lagarto gigante.



.

05/06/2013: Sang a les venes

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
La sang tan sols ocupa uns 5 litres, però és un sistema molt organitzat que distribueix tot allò necessari per al cos (oxigen i nutrients) i en recull els residus. Tant sols els eritròcits, les cèl•lules transportadores de l’oxigen, són més de 25 bilions i es van canviant cada 4 mesos.
A diferència d’antibiòtics, analgèsics, o hormones com la insulina o el cortisol, la sang humana no es pot fabricar.

La pressió arterial
Tots ens hem mesurat la pressió sanguínia alguna vegada, però, què signifiquen les dues xifres que ens dóna el metge?
A plató, Jaume Vilalta compara el sistema vascular amb un circuit de fontaneria, les canonades serien les venes i artèries i el líquid que viatja pel seu interior, la sang. Aquest sistema vascular té una pressió més elevada que l’atmosfèrica, si no quan ens féssim un tall la sang no sortiria i entrarien aire i microorganismes de l’exterior. Aquesta és la pressió del circuit sanguini en repòs i correspon a la segona xifra que ens dóna el metge.
Però la nostra sang mai està quieta, el cor és una bomba que la impulsa a través del circuit. El cor té dos moviments, la contracció s’anomena sístole i la relaxació, diàstole. La sístole permet augmentar la pressió local, gràcies a ella la sang circula i la pressió va disminuint fins a la següent contracció. Aquesta pressió sistòlica és la primera que ens diu el metge, i representa la pressió màxima del circuit.
Molts dels problemes arterials són conseqüència d’un augment (hipertensió) o una disminució (hipotensió) de la pressió sistòlica.

Els grups sanguinis
Una transfusió sanguínia és una pràctica mèdica habitual, però delicada a causa dels grups sanguinis. Els grups sanguinis, els determinen els tipus de molècules presents a la membrana dels glòbuls vermells (eritròcits), que a banda d’altres funcions, actuen com antígens dels sistema immunològic. Actualment es coneixen 32 grups diferents, el més conegut i l’únic que presenta anticossos congènits és el sistema AB0. Cada persona presenta un antigen o identificador diferent que pot ser A, B, AB o 0 (zero o O) i els seus corresponents anticossos. Així, doncs, les persones amb una sang A presenten anticossos contra la B. Les de sang B tenen anticossos contra la A. Les de sang AB no tenen cap tipus d’anticòs i finalment les de sang 0 presenten anticossos contra A i B. Aquesta característica és molt important a l’hora de donar sang. Les persones del grup AB poden rebre sang de qualsevol grup perquè no presenten cap tipus d’anticòs (receptors universals) i les persones del grup 0 poden donar sang a qualsevol grup, perquè no existeixen anticossos contra 0 (donants universals).
Aquest sistema és complica quan hem patit una primera transfusió, ja que en entrar en contacte amb una sang diferent, és possible que haguem desenvolupat anticossos específics contra algun dels altres 31 grups sanguinis restants. A partir d’aleshores, en segones o terceres transfusions, podríem manifestar reaccions de rebuig.


Estrena l'11 de juny de 2013 a les 22h


.
English Español