Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: desembre 2012
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Els dimarts 25 de desembre i 1 de gener no hi haurà “Quèquicom”pel 33. Ens podreu continuar seguint els dissabtes a les 13.10 hores per TV3. El 29 de desembre emetrem “Pirena: neu, iglú i gossos”, i el dissabte 5 de gener "Nutrició: buscant l'equilibri".
El 8 de gener tornem al Canal 33 amb “Cervell i realitat virtual”.
Coneixerem la història de Ferran Esteban, de 18 anys, el saltador de trampolí que apareix a la careta de “Polseres vermelles”, que era un dels millors saltadors júnior d’Europa. Va tenir una mala caiguda i va quedar tetraplègic. Ara està aprenent a fer anar un ordinador només amb el pensament. Participa en un assaig de l’Institut Guttmann que explora les possibilitats de relacionar-nos amb les màquines fent servir les ones cerebrals. Mel Slater, de la Universitat de Barcelona, desenvolupa una estratègia diferent: fer anar robots amb gestos del cos, però perseguint la immersió de l’usuari en una realitat virtual, com si fos una teletransportació.
Bones festes a tothom! .
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
S’acaba el món el dia 21 segons els maies? On hahttp://blogs.tv3.cat/nucleus/images/button-media.gifig de comprar la loteria de Nadal, ¿a l’administració que toca sovint o a la que no toca mai? En aquests capítols de Quèquicom, es tracten dos temes d’actualitat aquest mes de desembre. Loteria, l’atzar en joc i El calendari de la fi del món.

Hi ha administracions de loteria que tenen més sort que altres? Un capicua té més probabilitats que un número lleig? En un viatge per l’atzar, Pere Renom entrevista Gonzalo García-Pelayo, patriarca dels Pelayos, una família que, aplicant l’estadística, va guanyar 200 milions de pessetes jugant a la ruleta. Leo Margets, destacada jugadora professional de pòquer, explica que, més enllà de les matemàtiques, la psicologia és fonamental per fer bones jugades. Les empreses asseguradores, per guanyar diners, també calculen probabilitats. I, finalment, descobrim que l’atzar juga també una carta important en la salut i la biologia en general.

És cert que el 21 de desembre del 2012, segons el calendari maia, arribarà la fi del món? Però, i si els càlculs estan equivocats i no som a l’any que creiem?
Per què Nadal se celebra precisament la nit més llarga de l’any? I com és que no coincideix amb el dia 1 de gener? Per què el dilluns es diu dilluns, i la setmana té set dies?
Aquestes i altres preguntes sobre el calendari es resolen en aquesta edició del Quèquicom.
La reportera del programa Georgina Pujol en treu l’entrellat amb Francesc Clarà, expert en rellotges solars; Jordi Aloy, responsable del Planetari Cosmocaixa; Anton Aubanell, director de Creamat, i mossèn Francesc Nicolau, matemàtic i teòleg.


Reemissió dimarts 18 de desembre






.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Reemissió 11/12/12 22:40
Un enginyer que va inventar el velcro netejant el seu gos; un metge que va dir que calia rentar-se les mans i el van pendre per boig (després el van reconèixer com a pare de l’asèpsia); un savi que potser no ho era tant, perquè afegint plom a la gasolina i descobrint els CFC, va crear un greu problema ambiental; un mariner enamorat que es va voler suïcidar amb mata-rates i va permetre així trobar el precursor del sintrom; el descobriment de la vitamina C com a agent antiescorbut i la utilització de radiació com a tractament contra els tumors. Tot això i molt més a “Quèquicom i... els descobriments” (part 1).
Reemissió 11/12/12 22:40 .
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
reemissió11/12/12, 22:10
La llonganissa és un producte càrnic de gran valor nutricional i de molta tradició al nostre país. De fet Vic se’n pot considerar la capital mundial. Però tot el procés d’elaboració es du a terme a Vic? Al QQC reconstruirem la història complerta d’una llonganissa. Gràcies a la traçabilitat continguda en les etiquetes seguirem la pista d’una llonganissa a través de l’assecador on es va curar, la fàbrica on es va embutir, l’escorxador en el que varen sacrificar el porc, la granja on es va engreixar, la truja que el va parir i el mascle que el va engendrar per inseminació artificial. Sense oblidar la problemàtica i el tractament dels purins i el maneig dels porcs en extensiu, a base de glans. Tot plegat un viatge d’uns quants centenars de kms al voltant de diferents comarques catalanes i que acaba dins d’un entrepà.

reemissió 11 de desembre de 2012 .
English Español