Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: juny 2012
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Després de sis temporades en dimecres, ara el Quèquicom s’estrenarà els dimarts a la mateixa hora, 21.50, pel C33. Es reemetrà els dijous a les 18,30 i els diumenges a les 16,45.
Des que es va estrenar el 2006, el programa de divulgació de la ciència s’ha mantingut sempre com el més vist del C33. L'audiència acumulada de la temporada, considerant totes les reemisions, és de 4.248.000 espectadors. L’audiència acumulada, o “reach”, mesura el nombre de persones diferents que han vist totalment o parcialment un programa. El de cada capítol és de 233.000 espectadors. Us demanem que en la mesura que us sigui possible feu saber el canvi a dimarts a les persones que considereu interessades en la ciència i la tecnologia.
.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
La semifinal Espanya-Portugal va atreure ahir una gran majoria de l’audiència de totes les cadenes, però hi ha espectadors que juguen una altra lliga. “Quèquicom” va ser el quart programa més vist a Catalunya, darrere del futbol i de TV3 –que precisament presentava un documental sobre La Marató i els Investigadors– i molt a prop d’”El Hormiguero”. Vam reunir 84.000 espectadors. Més que La1, La2 i la resta de canals. El capítol d’ahir era una reposició sobre Menorca. La curiositat científica d’aquestes persones ha marcat un gol a la passió futbolera.

.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
La suor és una reacció del cos necessària per viure. Sense, moriríem ofegats. Hi ha persones, però, que la pateixen en excés: és el que s’anomena hiperhidrosi.

Emissió 20 de juny de 2012
.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
En una illa tan petita com Menorca hi ha 12.000 km de murs de pedra seca que fragmenten el territori i afavoreixen la presència simultània de camps llaurats, conreus, boscos, matollar i pastures. L’illa també és esquitxada per prop de 100 basses temporals poblades per multitud d’organismes aquàtics. En destaquen els triops, uns petits crustacis sorgits fa 220 milions d’anys, uns autèntics fòssils vivents.

Reemissió 28 de juny de 2012



Amb un longitud d’uns 50 km de punta a punta, Menorca té 12.000 km de murs de pedra seca. Aquests murs i moltes altres construccions, des de la prehistòria fins a l’actualitat, estan fets de marès, la roca calcària que constitueix el substrat geològic de la meitat sud de l’illa.
El marès té un origen biològic, es va començar a formar fa 15 milions d’anys per l’acumulació de sers vius d’estructura calcària (protozous, ostres, garotes, corall…) al lagoon que hi havia entre l’actual part nord de l’illa i uns esculls de corall costaners.
La situació de Menorca fa que hi bufi sovint la tramuntana, i que hi plogui amb regularitat. Gràcies a la pluja, hi ha molt bones pastures, que han afavorit el desenvolupament d’una gran tradició ramadera.
Els pagesos i ramaders de l’illa han netejat els caps de pedres i les han aprofitat per construir els murs de pedra seca. Biel Pons, paleta constructor de murs amb una llarga tradició familiar, ensenya al reporter Pere Renom la tècnica mil•lenària.
Bona part de la indústria ramadera té com a finalitat produir llet que es dedicarà a la fabricació del formatge de Maó. Pep Llofriu, productor de formatge ecològic, explica els avantatges de la vaca de raça menorquina. Per produir llet, les vaques necessiten molta aigua, i aquesta aigua es troba a l’illa en basses temporals, on viuen organismes molt diversos. Pere Fraga, tècnic de medi ambient, mostra algunes d’aquestes basses i n’explica certes particularitats tant de flora com de fauna. Entre la fauna aquàtica en destaca el Triops cancriformis, un crustaci aparegut fa uns 220 milions d’anys i que només sobreviu en aigües temporals on no poden viure els peixos, els seus principals predadors.
La bassa més gran de l’illa és s’Albufera des Grau. El naturalista Fernando Mozos ensenya un dels habitants més populars del parc: la tortuga mediterrània.
En definitiva, la situació geogràfica, els murs de pedra seca i una economia tradicional fan que Menorca tingui una elevada biodiversitat, per la qual la UNESCO l’ha declarat reserva de la biosfera. .
Categoria: Español
Escrit per: Equip Editorial
La única vacuna que hay actualmente en el mercado tiene 90 años pero no proteje a los adultos de la tuberculosis pulmonar, que es la más común. La vacuna Ruti, que nació en el Hospital Germans Trias i Pujol, está financiada por la empresa Archivel Technologies. Es la primera vacuna que detiene el desarrollo de la tuberculosis pulmonar en personas que están infectadas y aún no tienen síntomas. Reduce el tratamiento de la infección tuberculosa latente de nueve meses a un mes. Probablemente se empezará a comercializar en el 2015.




.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
El càncer de colon és el més freqüent i en canvi, és el més desconegut, tot i que a Catalunya, cada any, hi ha 6000 casos nous.
Diagnosticar-lo a temps és clau per a poder-lo tractar. En Pedro Labrador té 63 anys i, gràcies a una nova prova de detecció precoç, ha descobert que té un tumor maligne a l’intestí gruixut. Cal extirpar-li el colon sencer per evitar que es reprodueixi el tumor. De totes maneres, el que més l’angoixa a en Pedro és la possibilitat que li facin un anus artificial.
El Dr. Antoni Castells, del Clínic de Barcelona, explica que ara és molt fàcil prevenir el càncer colorectal. N’hi ha prou amb una petitíssima mostra per saber si la femta conté traces de sang. Si hi ha sang, pot ser que hi hagi un pòlip o be un càncer. I per saber-ho es fa una colonoscòpia.
De la ma del Dr. Castells, la reportera Georgina Pujol practica sobre un model de plàstic la tècnica de la colonoscòpia, que és molt poc agressiva. Més tard entra a quiròfan amb el cirurgià Antonio de Lacy, que opera a en Pedro amb una nova tècnica que permet veure l’interior del cos en 3 dimensions. Això permet que l’operació sigui més ràpida i segura.

Estrena 20 de juny de 2012





.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
La Societat Catalana de Pedagogia estudiarà les possibilitats didàctiques de “Quèquicom” en la seva Assemblea Anual que se celebrarà el dimecres 20 de juny a l’Institut d’Estudis Catalans.
El president d’aquesta societat, professor Martí Teixidó, exposarà als mestres com usar el programa com a eina de motivació i interès cap a la ciència i la tecnologia.
L’acte, que és obert al públic, començarà a dos quarts de set del vespre a l’Institut d’Estudis Catalans, al carrer del Carme, 47, de Barcelona.


.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
El totxo és el principal element constructiu en una bona part del món. Malgrat la seva aparent senzillesa té molta ciència, en el material, les proporcions, la fabricació i l’ús. El QQC ho mostra de maneres ben diverses. Participa en un concurs de paletes, fa conducció de ral•lis en un terreny argilós, es fica dins d’un riu a la recerca d’argila, visita una bòbila o analitza un torró de crocant.

.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
El taverner Brand, va pensar que, pel color, el pipí havia de contenir or. Amb l’ajut de tot un regiment de soldats va acumular centenars de litres de matèria primera. No va veure brillar l’or, sinó el fòsfor: havia inventat la forma d’aïllar aquest element químic.
Aquesta anècdota obre el segon capítol de “Quèquicom i... els descobriments”. I també sabrem com es va observar la primera cèl•lula mirant una làmina de suro al microscopi; la manera com Gaudí va aplicar l’arc catenari; o quina relació hi ha entre el beri-beri i l’arròs blanc. Els pirates feien mal alè i tenien la boca lletja perquè encara no sabien que cal prendre vitamina C.

.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El taverner Brand, va pensar que, pel color, el pipí havia de contenir or. Amb l’ajut de tot un regiment de soldats va acumular centenars de litres de matèria primera. No va veure brillar l’or, sinó el fòsfor: havia inventat la forma d’aïllar aquest element químic.
Aquesta anècdota obre el segon capítol de “Quèquicom i... els descobriments”. I també sabrem com es va observar la primera cèl•lula mirant una làmina de suro al microscopi; la manera com Gaudí va aplicar l’arc catenari; o quina relació hi ha entre el beri-beri i l’arròs blanc. Els pirates feien mal alè i tenien la boca lletja perquè encara no sabien que cal prendre vitamina C.
En total, fins a 25 descobriments

Estrena 6 de juny de 2012





.
English Español