Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: novembre 2011
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
A les fases de la Lluna se’ls atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, crims, suïcidis, amb el cicle menstrual i fins i tot amb els cabells. Tenen alguna base aquestes creences?
“Quèquicom” assisteix a un eclipsi de Lluna i explica la influència d’aquest astre sobre les marees i altres fenòmens. A més, visita un equip català que es proposa enviar un robot a trepitjar la superfície lunar.




Desenvolupament
Els eclipsis són fenòmens astronòmics no gaire freqüents. Per tant, cada vegada que n’hi ha algun hi ha associacions amateurs i col•lectius científics que s’apleguen per observar-los. El QQC va acompanyar membres del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, UB, en l’observació en directe d’un eclipsi solar parcial a Barcelona al gener del 2011.
L’eclipsi parcial és bonic, però el veritable rei d’aquests fenòmens astronòmics és l’eclipsi solar total. En David Anton i la Sara Santacana tenen una productora audiovisual. La seva gran afició són els eclipsis solars totals. Han viatjat a diferents llocs del món per enregistrar-los. Pocs instants abans que el sol quedi completament tapat, els seus últims rajos brillen a través de les valls de la Lluna en un fenomen conegut amb el nom de perles de Baily. La darrera perla desapareix amb un esclat extremament brillant anomenat anell de diamant. La fase de foscor total dura entre un i vuit minuts. Un esdeveniment breu però intens. Els eclipsis són provocats per unes determinades posicions del Sol, la Terra i la Lluna. Quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol es produeixen els eclipsis solars i quan és la Terra la que es troba al mig, els eclipsis són lunars. Al plató, el presentador Jaume Vilalta explica per què el eclipsis no són fenòmens freqüents.

Els tres cicles de la Lluna
Amb tanta llum artificial els humans hem perdut el costum de contemplar el cel de nit. Sovint ja no sabem distingir un planeta d’una estrella ni els moviments de la Lluna. La Lluna segueix bàsicament tres cicles diferents. El cicle sideral dura 27 dies, 7 hores i 43 minuts. La Lluna descriu trajectòries progressivament més altes al cel i diem que es troba en “ascendent”, o descriu trajectòries progressivament més baixes i diem que es troba en “descendent”. Un segon cicle és el sinòdic, que té una durada de 29 dies, 12 hores i 44 minuts. La Lluna canvia de forma, és a dir, presenta diferents fases. La millor manera de recordar-les és pensant que la Lluna menteix: quan té forma de D, creix. I quan té forma de C, decreix. El darrer cicle és l’anomalístic: dura 27 dies, 13 hores i 18 minuts. La Lluna s’acosta o s’allunya de la Terra seguint una el•lipse, i canvia, per tant, lleugerament la seva mida relativa.

Les marees
La Lluna és a més de 380.000 km de distància, però la seva influència és ben perceptible. La seva gravetat sumada a la del Sol atreu periòdicament les aigües dels planeta i provoca les marees. El mar Mediterrani, com que és relativament petit, té unes marees molt modestes, de 20 cm d’alçada com a màxim. Però en indrets molt determinats del litoral aquests 20 cm es fan notar. Les marees més importants del món tenen lloc en latituds mitjanes dels grans oceans. Un paisatge típic de les costes atlàntiques és l’intermareal, i tant els homes com els ocells ho aprofiten per mariscar. El moviment periòdic de l’aigua amunt i avall barreja els nutrients i l’oxigen i estimula la productivitat marina. Molts organismes marins sincronitzen la reproducció amb determinades fases de la Lluna perquè així les marees transporten millor els seus ous i les seves larves flotants. Els neros, per exemple, es reprodueixen durant tot l’estiu, però les fresses són més freqüents en Lluna nova i Lluna creixent.

La Lluna i les persones
A la Lluna plena se li atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, els crims, els suïcidis, les malalties mentals, els desastres naturals i els accidents, entre altres moltes coses. Però fins ara cap estudi científic no ha demostrat una relació causal amb la Lluna.
Segons la creença popular, el creixement dels cabells també està influït per la Lluna.
El reporter Pere Renom se sotmet a un experiment i es talla i es decolora un manyoc de cabells en Lluna creixent i repeteix l’operació en Lluna minvant. Quan ha transcorregut un mes de cada tallada, comprova que els cabells tallats en Lluna creixent han crescut 3 mm més que els cabells tallats en Lluna minvant. Això representa una diferència de gairebé 4 cm a l’any! Caldria, però, repetir aquest experiment amb moltes més persones i en diferents cicles lunars per obtenir-ne resultats concloents.
Les dones tenen incorporat un calendari biològic que marca el pas del temps. Són els cicles menstruals. De fet, "menstrual" procedeix del llatí "mensis", que vol dir "mes", que al seu torn ve de l'indoeuropeu "men", que vol dir “Lluna”. Per tant, tradicionalment s'ha associat el cicle menstrual i el cicle lunar. La durada mitjana del cicle menstrual és de 28 dies, però es consideren normals tots els cicles que van de 24 a 32 dies.
Què passaria si el cicle menstrual tingués una altra durada? El ginecòleg Camil Castelo-Branco, de l’Hospital Clínic, explica que biològicament la dona necessita un temps determinat per formar l’endometri, que ha d’allotjar l’embrió en cas de fecundació. Temps més curts o més llargs generarien endometris defectuosos. De totes maneres es desconeix per què precisament el temps òptim coincideix amb la durada del cicle lunar.

La lluna i el pagès
A més d’una suposada influència sobre les persones, es creu que la Lluna també exerceix una poderosa influència en el món vegetal. El llenyataire professional Miquel Cases coneix molt bé la tècnica per talar un arbre i aprofitar-ne al màxim la fusta i sap com obtenir-ne de la màxima qualitat. La fusta es tala a l’hivern quan no hi circula la saba, però segons la creença popular cal també tenir en compte la Lluna. Aquesta idea té les seves bases científiques, com explica l’enginyer forestal de l’Incafust Eduard Correal. El gruix d’un arbre varia de manera lleugera però significativa en funció del contingut d’aigua que té als vasos, i aquest contingut d’aigua varia en funció de la fase lunar.
Molts altres aspectes de la vida a pagès són d’alguna manera condicionats per la Lluna. N’és un exemple l’hort. En Salvador Gispert és pagès i bosquetà de tota la vida. En qualsevol feina que hagi de fer al camp, des de netejar un rec, podar els fruiters o sembrar, té en compte la Lluna. Segons la tradició, cada hortalissa té el seu moment. La ciència no ha demostrat encara l’efectivitat d’aquestes pràctiques.

El calendari
Els moviments de la Lluna ens serveixen per mesurar el temps. El calendari occidental és lunisolar: la durada de l'any és solar però les divisions en mesos i en setmanes són lunars. Segurament per això en moltes llengües el primer dia de la setmana es dedica a la Lluna: dilluns. La Lluna també serveix per establir festivitats com la Setmana Santa. La Pasqua cristiana se celebra el diumenge posterior a la primera Lluna plena de primavera. Per això pot caure entre el 22 de març i el 25 de abril.


Un robot català a la Lluna
La Lluna ens fascina i ens atrau amb la mateixa intensitat que atrau els mars i els oceans. Aquesta atracció es va veure culminada l’any 1969 quan l’home va aconseguir trepitjar-la. Anar-hi continua sent molt costós, però enviar-hi un robot ja no és només a l’abast de les grans agències espacials com la NASA. La UPC ha desenvolupat el Pico Rover, un robot molt original i barat que hi podria acabar anant. Pesa menys d’un quilo i està construït amb materials tan quotidians com una bombeta. Aquest projecte coordinat per Joshua Tristancho participa en el concurs internacional Google X Prizes.
Per llançar un vehicle a l’espai s’aprofita el mateix principi físic del llançador de martell: la velocitat angular. El moviment de rotació terrestre té una velocitat angular màxima a l’equador. Per aquest motiu els llançaments de coets es fan sempre prop de l’equador. Però a més de l’energia de la Terra cal moltíssima energia en combustible per sortir del camp gravitatori terrestre a una velocitat d’uns 10 km per segon. Una vegada lliures a l’espai, s’apaguen els motors i el coet avança únicament per inèrcia. La trajectòria és de fet un tir balístic: cal fer punteria i disparar el coet al davant de la posició de la Lluna de manera que finalment l’acabi encertant. El viatge dura uns tres dies. Quan el coet és a prop de la Lluna, torna a engegar els motors per fer una rotació de 180º. L’impuls que abans el feia avançar ara el frena. Finalment, s’atura suaument damunt la Lluna.
Si tot va bé, abans d’acabar l’any 2012 el Pico Rover rodarà per allà dalt i ens transmetrà imatges. En lloc del mar Mediterrani, podrem contemplar el mar de la Serenitat.
.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Amb el títol "Defensant les dents", el programa científic del 33 explicarà amb un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo, què cal fer per lluitar contra un dels grans enemics de la salut de les dents: la càries.

La càries és una perforació de l'esmalt produïda per l'àcid dels bacteris bucals i és, també, de les amenaces principals de les nostres dents. És per això que l'hem de prevenir des de ben petits. El reportatge explicarà com s'ha de fer aquesta prevenció i donarà a conèixer un dispositiu revolucionari per corregir les malposicions de les dents en menys temps i sense dolor.

La dentició dels mamífers depèn del seu règim alimentari, ja que les dents són les eines amb què accedim als aliments i els preparem abans de digerir-los. Per tant, cal tenir molta cura per evitar problemes com la càries, o el carrall, una precipitació de les sals minerals de la saliva mesclada amb altres bacteris.

D'altra banda, i per corregir les malposicions dentàries, l'ortodòncia aplica diferents forces i genera el moviment dental a través dels maxil·lars.

.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
L’oli d’oliva és l’or líquid pel color però sobretot perquè és un aliment molt beneficiós per a la salut. S’ha demostrat que prevé les malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncers. Un equip de la UAB ha descobert els mecanisme moleculars per quals l’oli d’oliva verge ajuda a alentir el càncer de mama. Ha vist també que per obtenir el màxim profit de l’oli d’oliva cal consumir-ne poca quantitat, però de molta qualitat i durant tota la vida. El reporter Pere Renom tasta a la Universitat de Lleida un oli reforçat amb antioxidants, especialment indicat per a persones hipertenses. També recull olives, en fa oli al molí i visita a l’IRTA l’olivera més famosa del món, la i-18, a partir de la qual s’han produït 14 milions de plantes.

El color de l’oli
L’oli d’oliva és l’or líquid, d'entrada, pel color. En realitat, a l’inici de la campanya és de color verd, per la presència de clorofil•les, i a mesura que avança la temporada adquireix els característics colors grocs i daurats per la presència dels carotenoides i les xantofil•les. És el mateix que passa amb les fulles a la tardor. Josep Maria Mallafré és productor d’oli d’oliva de Riudoms, al Baix Camp, i mostra el procés de recol•lecció i premsada. L’oli d’oliva verge és el que s’obté en la primera premsada de les olives. Segons el grau d’acidesa, aquest oli pot ser, a més, extra.
Per tenir olis de més qualitat, a l’IRTA (Institut de Recerca i Tècnica Agroalimentària) de Mas Bover, Joan Tous i altres col•laboradors investiguen amb diferents varietats i mètodes de conreu. Són també els responsables de l’obtenció de l’i-18, un clon d’una olivera arbequina a partir de la qual s’han produït 14 milions de plantes. Aquest clon es va seleccionar perquè destacava sobretot en productivitat, regularitat de producció i vigorositat.

Frenar el càncer
Però, a banda del color, l’oli d’oliva és l’or líquid perquè és un aliment molt beneficiós per a la salut. S’ha demostrat que prevé les malalties cardiovasculars i fins i tot alguns càncers. Un equip d’investigadors de la UAB dirigits pel Dr. Eduard Escrichs van demostrar que el consum l’oli d’oliva verge extra s’associa a tumors de mama més benignes. Ara han desxifrat com ho fa. Han identificat tres dels mecanismes moleculars pels quals l’oli d’oliva alenteix el càncer. D’una banda, disminueix l’activitat d’un gen responsable de la proliferació descontrolada de les cèl•lules canceroses. En segon lloc, redueix l’activitat d’unes proteïnes implicades en la immortalitat de les cèl•lules canceroses. I en tercer lloc, protegeix l’ADN del possibles danys. La dificultat radica en el fet que encara no se sap quin o quins components dels més de 250 que té l’oli són els responsables d’aquests beneficis ni com actuen. De manera que, en refinar l’oli, és possible que s’estiguin eliminant o modificant els elements beneficiosos.

Protegir l’endoteli
Els antioxidants són molècules que, com el seu nom indica, eviten l’oxidació. Són doncs conservants naturals de l’oli. Podrien ser també conservants del nostre organisme? El grup de Tecnologia d'Aliments de la Universitat de Lleida, encapçalat per la Dra. M. José Motilva, treballa per obtenir un oli d’oliva enriquit d’antioxidants. Mentre que de suc de taronja ric en antioxidants se’n pot consumir tant com es vulgui, l’oli d’oliva és massa calòric per abusar-ne. Enriquir-lo amb antioxidants permet enriquir la dieta sense augmentar-ne el consum d’oli. Aquest oli seria indicat per consumir cru i aniria especialment adreçat a persones amb risc de patir malalties cardiovasculars.
A plató, Jaume Vilalta explica que dins el nostre cos hi ha un òrgan que pesa uns 3,5 kg, més que el fetge o el cervell, i que passa absolutament desapercebut. És l’endoteli. Es tracta del recobriment intern de tots els vasos sanguinis i del cor. És una paret de cèl•lules, com un mosaic, que es pot fer malbé de dues maneres, amb els radicals superòxids i amb el colesterol. Els radicals superòxids es generen amb el metabolisme. Són molt reactius i poden destruir les membranes de les cèl•lules. Els antioxidants de l’oli d’oliva neutralitzen els radicals superòxids abans que facin mal. Es pot dir que creen una pel•lícula protectora que servirà també per combatre el colesterol. El colesterol dolent es va dipositant a l’endoteli i fa una placa que va obturant les venes i inflama el teixit. El greixos d’origen animal afavoreixen la formació de colesterol dolent. La mantega, el llard o la margarina tenen molts greixos saturats. Per això s’han de consumir moderadament. L’oli d’oliva verge, en canvi, és molt ric en monoinsaturats. L’avantatge que tenen els greixos monoinsaturats és que no només fan que el colesterol no s’enganxi, sinó que netegen l’endoteli i ajuden a reduir el risc d’infart i altres accidents vasculars.
Al “Quèquicom” veurem que, en el cas de l’oli, efectivament és or tot el que brilla.


.

09/11/2011: L'or del segre

Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Quèquicom troba or al riu Segre al seu pas per Balaguer. Són unes palletes que viatgen aigua avall provinents dels Pirineus. Amb aquests pocs grams, la Samantha Vall se’n va a una foneria per conèixer les diferències entre l’or groc i el blanc i també es fa unes proves de l’al•lèrgia de la pell per saber si és al•lèrgica a aquest metall noble.

“Quèquicom” se’n va al far-west a buscar or. I el far-west és al riu Segre. Al seu pas per Balaguer, l’enginyer geòleg de la UB Manel Viladevall ensenya a la Samantha la manera de trobar or. Tots dos es fiquen al riu i amb un àbac a la mà es passen el dia buscant or entre l’aigua i la sorra, igual com ho feien els primers buscadors d’or de Nord-amèrica. I en troben! Aquest or prové dels Pirineus i en el seu origen està sempre barrejat amb roques. Però l’or, com que és un metall noble que s’erosiona molt poc, arriba fins aquí en perfectes condicions, encara que hagi estat dins l’aigua durant molts anys. És per això que aquesta zona va ser molt difícil de conquerir pels cristians. Els àrabs, que n’extreien, es van fer forts comprant exèrcits amb l’or del Segre.

I què se’n pot fer dels grams que han aconseguit en un dia? Amb aquests grams, poca cosa, però una empresa de Balaguer que extreu terra de la llera del riu aprofita que han de rentar la sorra per fer ciment i també n’extreuen l’or. Amb el quilo que en troben cada any poden pagar totes les reparacions de la maquinària.

Per saber com es treballa l’or, la Samantha Vall visita la foneria Mibrosa de Barcelona, on el joier Jordi Pesarrodona explica que l’or pur és tan mal•leable que per treballar-lo en joieria sempre s’ha de barrejar amb altres metalls. Per fer or groc es barreja amb plata i coure, i per fer or blanc, és el mateix aliatge que per al groc, però a més a més s’hi afegeix pal•ladi.

I com es pot saber si una peça porta or? A plató, el presentador Jaume Vilalta convida el Jordi Pesarrodona per fer una prova amb una joia de segona mà. Es tracta, simplement, de fregar-la sobre una pedra de toc i després posar a sobre la pedra àcid nítric. Si l’or que ha quedat sobre la pedra no marxa, vol dir que és or; si marxa, que ens han donat gat per llebre.

Algú podria ser al•lèrgic a l’or? És molt difícil. Normalment les persones solen ser al•lèrgiques als aliatges de l’or, i no a l'or. La Samantha Vall es fa les proves al•lèrgiques als metalls, a l’Hospital Clínic de Barcelona, on el dermatòleg Joan Vilaplana queda sorprès per l’al•lèrgia de la reportera.

Accés al pdf del professor Manel Viladevall: http://www.publicacions.ub.es/refs/pub_dig/pros_aluv.pdf

.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
La indústria aerospacial és un sector d’inversions tan astronòmiques que només les grans agències com la NASA o la ESA, o companyies multinacionals les poden costejar. Un equip internacional d’estudiants i enginyers de la UPC està desenvolupant un projecte per enviar un satèl•lit a l’espai per menys de 1.200 euros. El repte s’enmarca en el concurs "N-Prize" que fomenta la tecnologia espacial de baix cost.

El projecte d’en Joshua Tristancho i el seu equip preveu utilitzar un globus meteorològic, inflat amb heli, que ascendirà lentament una llançadora fins a 35 km d’altitud. Des d’allà s’enlairarà un coet integrat per dues etapes. La primera etapa ascendirà fins a 270 km i assolirà una velocitat de 2.7 km/s. La segona etapa injectarà el satèl•lit en òrbita a una velocitat de 7.7 km/s, és a dir, prop de 30.000 km/h, 22 vegades la velocitat del so.
L’equip del Quèquicom segueix el procés de fabricació de part d’un coet
Tot el material que utilitzen

L’artefacte que llançarem es compon de: la segona etapa del coet amb tota l’electrònica de control d’ignició, el globus, dos sistemes de localització: la xarxa de satèl•lits iridium i la xarxa de repetidors de ràdio APRS, i la llançadora o rampa de llançament. També s’hi afegeixen tres petites càmeres de vídeo per gravar el viatge des de diferents perspectives.


.
English Español