Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: octubre 2011
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Restaurar el quadre més gran de Catalunya no ha estat fàcil. “El gran dia de Girona” fa uns 12 metres de llarg per 5 i mig d'alçada. Aquest oli de Martí Alsina exalta la resistència èpica dels gironins durant els set mesos de setge napoleònic. Quèquicom visita el lloc dels fets amb l’historiador Genís Barnosell, que recorda que Girona va perdre la meitat de la població i que explica que va ser justament un bombardeig, en aquest cas feixista, el que va malmetre el quadre durant la Guerra Civil. Al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat tracten el quadre com si fos un ferit i abans d'intervenir-lo el diagnostiquen amb raigs X, llums ultraviolades i altres tècniques.
Samantha Vall va descobrint una història dins d'una altra. A més dels detalls esgarrifosos del setge dels francesos i del cost de la resistència a ultrança ordenada pel general Mariano Álvarez de Castro, que és la figura central del quadre, la reportera descobreix les vicissituds que va haver de passar el pintor Martí Alsina durant els vint anys que va trigar a acabar la tela. A mesura que se n’ha anat fent la restauració s’han trobat documents inèdits, com ara llistes de pintures que comprava o factures de les seves obres. Martí Alsina va començar a fer “El gran dia de Girona” per iniciativa pròpia cap a l'any 1860. Amb la voluntat d'assolir la perfecció va vestir amb roba d'època feta a mida cada una de les dotzenes de persones que li van fer de model. A més, com que el quadre fa 60 metres quadrats, tant el local com el bastidor i la tela es van haver de fer especialment, i es va arruïnar. Tot i que Martí Alsina era una firma reconeguda, creador de l’escola paisatgística catalana i mestre de pintors com Vayreda, mai més no es va refer. Queda, però, la gran qualitat artística de la seva obra, que, a més, es un motiu d'atracció turística per Girona.
Genís Barnosell diu que Martí Alsina no pretenia reflectir la realitat, sinó glorificar una gesta que a la fi no va fer altra cosa que retardar la capitulació. Per això, una lectura moderna del quadre “contribueix a assumir críticament el passat el de la ciutat -un passat en aquest cas ben dramàtic però que no té sentit ni que l’exaltem com ho va fer el franquisme ni que l’oblidem perquè no es correspon als nostres valors actuals”.
Des del plató, Jaume Vilalta explica com és que el raigs X permeten veure si a sota una capa de pintura hi ha alguna altra cosa pintada. De fet, els raigs X permeten mirar a contraclaror un objecte, però els ulls no són sensibles a aquestes ones electromagnètiques i per això cal usar una placa fotosensible, que revelarà què hi ha dins de l'objecte travessat pels raigs X. Gràcies al fet que tenen una longitud d'ona unes 10.000 vegades més petita que les de la llum visible, el raigs X traspassen la majoria de materials, amb l'excepció del plom.
Els restauradors usen tècniques d'anàlisi química per saber quin tipus de pigments ha emprat un artista. Cada colorant o pigment apareix en una època determinada i això permet detectar falsificacions. Curiosament, ara els restauradors no usen mai pigments amb la mateixa composició química que hi ha a l'original, precisament per permetre que en el futur s’hi reconeguin les seves intervencions.
El programa explica també que una pintura és un preparat que reparteix uniformement el pigment, que s’enganxa a la superfície i que, un cop sec, és estable i impermeable a l’aigua. Vilalta prepara una pintura al tremp d'ou com la que van fer servir els autors d'un retaule anònim que té més de 500 anys d’antiguitat i que es va trobar a l’església d’Isavarre, al Pallars, i que es mostra a “Quèquicom” per primer cop després que el netegessin al centre de restauració de Valldoreix.


.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
(Aquest comentari es va introduïr al llistat de comentaris del blog relacionats amb l'homeopatia, però tenint en compte que algunes persones han seguit posant en dubte l'ètica del programa el reproduïm aquí)

Bon dia a tothom i gràcies per participar en el blog.
Us escric com a director del programa per aclarir la nostra funció com a periodistes i la nostra responsabilitat com a televisió pública finançada pel contribuents. No entraré a discutir sobre si l’homeopatia funciona o no o sobre si té poca, gens o molta base científica o filosòfica. Com a informadors tenim el deure de treballar amb la màxima diligència per reunir, dins de les limitacions de pressupost i temps, la informació necessària per facilitar al públic la comprensió dels temes que expliquem. En aquest sentit, el programa es va posar en contacte amb especialistes i institucions amb l’ànim de recollir dades objectives i també orientacions diferents. No hem rebutjat ningú i, conscients de la sensibilitat que desperta el tema, hem tingut cura de recollir els principals arguments dels defensors de l' homeopatia en especial. A algunes persones no els ha agradat que anéssim a contrastar determinades afirmacions amb experts que són escèptics respecte a la base científica d’aquesta disciplina, però aquesta és precisament la nostra feina.

D’altra banda, el consumidor té dret a saber què compra. Ho hem intentat explicar amb els coneixements que la ciència té actualment. I ho hem fet des de la més absoluta independència política, econòmica i empresarial. Ningú, ni de dins ni de fora de TVC, dicta al programa què ha de dir, ni cóm ho ha de dir. La Direcció de TVC és escrupolosa en aquest sentit sense deixar de vetllar per l’estricte compliment de les normes deontològiques.

Com a televisió pública tenim el deure de posar sobre la taula temes que no són comercials ni agraïts des del punt de vista de la imatge, ni fàcils d’explicar. Penso que el contribuent ha de valorar això. En algunes ocasions, el resultat el complaurà i en d'altres, no, però tenen interès social. Precisament per això suggerir que cal escapçar la televisió pública és començar a retallar la llibertat d’informació, que és la base de la democràcia.

Respectem absolutament el dret de l'espectador a valorar o menystenir la nostra feina, però no podem admetre que es posi en dubte la nosta integritat professional i menys amb expressions que es poden qualificar de calúmnies o injúries. Si cal exercirem el nostres drets.


Atentament,

Jaume Vilalta
Director
.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
La llonganissa és un producte càrnic de gran valor nutricional i de molta tradició al nostre país. De fet Vic se’n pot considerar la capital mundial. Però tot el procés d’elaboració es du a terme a Vic? Al QQC reconstruirem la història complerta d’una llonganissa. Gràcies a la traçabilitat continguda en les etiquetes seguirem la pista d’una llonganissa a través de l’assecador on es va curar, la fàbrica on es va embutir, l’escorxador en el que varen sacrificar el porc, la granja on es va engreixar, la truja que el va parir i el mascle que el va engendrar per inseminació artificial. Sense oblidar la problemàtica i el tractament dels purins i el maneig dels porcs en extensiu, a base de glans. Tot plegat un viatge d’uns quants centenars de kms al voltant de diferents comarques catalanes i que acaba dins d’un entrepà.

.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
La majoria de les farmàcies venen productes homeopàtics. Aquests productes tenen molts admiradors, però també detractors. Per uns són medicaments i per altres, una pseudociència.



-Seguiu llegint activant "Text complet"- .

» Text complet

English Español