Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: juny 2011
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Us hem preparat una selecció de capítols ja emesos que començarà el dimecres 29 de juny i acabarà el dimecres 21 de setembre.
Des de l’últim dimecres de juny fins a l’últim dimecres de juliol només hi haurà una sola sessió de Quèquicom els dimecres que començarà a les 21.45.

En aquest període emetrem:

TDAH: Nen, “para quiet!”
La paella al natural
Cítrics: esprémer fins a la pell
Redibuixant la Memòria Històrica
Dominant la veu

• Divendres i dissabtes, sessió doble.
A les cinc de la tarda de cada divendres, tant de juliol com d’agost, començarà una reposició doble del programa. Els dissabtes comença a la una del migdia, sempre al canal 33.

• El mes d’agost.
Tant dimecres com divendres, com dissabtes, sí que hi haurà sessió doble de diferents temes a les hores corresponents.

Aquests son els altres capítols que emetrem:

Despullant la bugada
Suor, salut i llàgrimes.
Cervesa: aliment líquid
La vacuna del virus del papiloma.
L9. Un metro únic al món.
Transgènics a la carta
Rates amigues o enemigues
IgNobel, riure amb la ciència


Seguim treballant en nous temes.
La programació regular amb estrena de capítols nous començarà el dia 5 d’octubre.

Us desitgem a tots un bon estiu!
.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Escherichia coli és un dels bacteris que tenim en el tub digestiu i és perfectament inocu. Hi ha altres soques d’aquest bacteri pròpies d’alguns animals que poden ser patògenes per nosaltres i causar des de diarrees lleus fins a la mort. Però, sense els bacteris, ni seria possible la vida al planeta, ni els homes es podrien plantejar viatjar a Mart.
“Quèquicom” fa un viatge des de les malalties intestinals, com la de Crohn, fins al projecte Melissa, de l’Agència Espacial Europea i la UAB, que pretén recrear en miniatura l’ecosistema bàsic de la Terra.


“Quèquicom” fa un viatge des de les malalties intestinals, com la de Crohn, fins al projecte Melissa, de l’Agència Espacial Europea i la UAB, que pretén recrear en miniatura l’ecosistema bàsic de la Terra.
La recerca bacteriana de Pere Renom comença a Collserola en un racó “marcià” secret i vermellós on emana l’àcid sulfúric. Segueix al delta de l’Ebre per veure catifes bacterianes com les que cobrien una bona part de la superfície terrestre ara fa 3.700 milions d’anys i continua en molts altres indrets del nostre entorn en què costa imaginar que hi hagi bacteris.
.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
En una illa tan petita com Menorca hi ha 12.000 km de murs de pedra seca que fragmenten el territori i afavoreixen la presència simultània de camps llaurats, conreus, boscos, matollar i pastures. L’illa també és esquitxada per prop de 100 basses temporals poblades per multitud d’organismes aquàtics. En destaquen els triops, uns petits crustacis sorgits fa 220 milions d’anys, uns autèntics fòssils vivents.



Amb un longitud d’uns 50 km de punta a punta, Menorca té 12.000 km de murs de pedra seca. Aquests murs i moltes altres construccions, des de la prehistòria fins a l’actualitat, estan fets de marès, la roca calcària que constitueix el substrat geològic de la meitat sud de l’illa.
El marès té un origen biològic, es va començar a formar fa 15 milions d’anys per l’acumulació de sers vius d’estructura calcària (protozous, ostres, garotes, corall…) al lagoon que hi havia entre l’actual part nord de l’illa i uns esculls de corall costaners.
La situació de Menorca fa que hi bufi sovint la tramuntana, i que hi plogui amb regularitat. Gràcies a la pluja, hi ha molt bones pastures, que han afavorit el desenvolupament d’una gran tradició ramadera.
Els pagesos i ramaders de l’illa han netejat els caps de pedres i les han aprofitat per construir els murs de pedra seca. Biel Pons, paleta constructor de murs amb una llarga tradició familiar, ensenya al reporter Pere Renom la tècnica mil•lenària.
Bona part de la indústria ramadera té com a finalitat produir llet que es dedicarà a la fabricació del formatge de Maó. Pep Llofriu, productor de formatge ecològic, explica els avantatges de la vaca de raça menorquina. Per produir llet, les vaques necessiten molta aigua, i aquesta aigua es troba a l’illa en basses temporals, on viuen organismes molt diversos. Pere Fraga, tècnic de medi ambient, mostra algunes d’aquestes basses i n’explica certes particularitats tant de flora com de fauna. Entre la fauna aquàtica en destaca el Triops cancriformis, un crustaci aparegut fa uns 220 milions d’anys i que només sobreviu en aigües temporals on no poden viure els peixos, els seus principals predadors.
La bassa més gran de l’illa és s’Albufera des Grau. El naturalista Fernando Mozos ensenya un dels habitants més populars del parc: la tortuga mediterrània.
En definitiva, la situació geogràfica, els murs de pedra seca i una economia tradicional fan que Menorca tingui una elevada biodiversitat, per la qual la UNESCO l’ha declarat reserva de la biosfera.
.

08/06/2011: Fauna dels Pirineus

Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Coneixerem alguns dels animals que en el passat vivien als Pirineus i alguns dels que encara viuen. Veurem les marmotes dels prats alpins, el mussol pirinenc dels boscos de pi negre i les truites de riu. També entendrem com les glaciacions han conformat l’aspecte d’aquesta serralada.



Els Pirineus són una gran serralada de més de 400 km de longitud i cims de fins a 3.000 metres d’alçada. Com que la densitat de l’atmosfera disminueix amb l’altitud, de retruc també ho fan la pressió i la temperatura. Això vol dir que als Pirineus es donarà un gradient tèrmic. Però a més, la serralada actua de barrera als vents i els obliga a desviar-se, sovint a ascendir. En conseqüència, aquests vents es refredaran, es condensarà la humitat que portin i es generarà nuvolositat i precipitació. La conseqüència és que hi haurà una diversitat de condicions ambientals que permetrà l’establiment d’una gran diversitat d’ecosistemes. Però, a més, aquest ampli gradient fa que qualsevol serralada alta sigui especialment sensible a qualsevol petit canvi de la temperatura global. Un lleu descens a la plana pot tenir grans conseqüències a l’alta muntanya com l’acumulació de gel i l’aparició de glaceres. I a l’inversa, un lleu augment de la temperatura provoca una ràpida fusió de les glaceres i una transformació radical del paisatge. De fet avui ens trobem al final d’un d’aquest períodes i, si tot continua com fins ara, d’aquí poques dècades no hi haurà gel als Pirineus. En cadascuna d’aquestes situacions hi ha una fauna adaptada. A més, les dures condicions ambientals de l’alta muntanya han dificultat l’ocupació humana i han evitat la massificació. Per tant és un lloc únic on observar gairebé 200 espècies d’animals. Al “QQC” coneixerem alguns dels animals que en el passat vivien als Pirineus i alguns dels que encara viuen en els seus paisatges principals. .
English Español