Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: maig 2011
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
El salt del pastor canari, que va néixer per seguir a les cabres, ara és una afició que es recupera gràcies als més joves. Amb la llança a la ma, la reportera Samantha Vall arriba a un dels paisatges més impressionants mai gravats al programa. A Tenerife hi ha el metre quadrat amb més biodiversitat d’Europa. Els vents alisis porten l’aigua dolça a l’illa.



Tenerife és una illa molt influenciada pel clima. El més característic són els vents alisis, que porten una boira humida durant pràcticament tot l’any a la part nord. Això fa que la flora d’aquesta zona, com la del parc rural d’Anaga s’hagi conservat des dels temps dels dinosaures. És el que es coneix amb el nom de Monte verde o laurisilva per la gran quantitat de lauràcies i biodiversitat de la zona. El professor emèrit de la universitat de la Laguna, Wolfredo Wilpret de la Torre, assegura que aquest equilibri pot desapareixer per la pressió turística.

Tenerife compta amb un gran nombre d’espècies endèmiques entre els que es troben els dragos. El més vell de l’illa és l’arbre de Icod de los Vinos. A l’interior del seu tronc té una petita estació meteorològica, amb un ventilador perque el tronc no s’humitegi més del compte i mori. La reportera Samantha Vall s’acosta al seu tronc, per ensenyar que el forat és tan gran que fins i tot hi cap una persona al seu interior. El nom de drago li ve perque quan se li fa una ferida a l’arbre “ho coagula” de color vermell. Aquest líquid va ser part important de la farmacopea de les illes durant molts anys. També Stradivarius va envernissar els seus violins ambl a “sang de drago”.

El salt del pastor canari va néixer a les illes per adaptar-se al territori escarpat. Era una lluita per territori per arribar els primers on era l’herba fresca. Ara és una tradició i Quèquicom fa una ruta per Chinamada amb un grup de joves. Fan servir la llança, un pal de fusta de 4 metres de llarg per baixar pels penyassegats. Llisquen per la llança com si fos una corda per acabar frenant i caure a dos peus. La gràcia de la llança és que té “tiro”, es més ampla per la part de dalt que per la de baix i per tant ajuda a la frenada.
.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial




)DISALLOWED ()) .
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Els volcans de Tenerife han conformat una illa on la lava és la seva protagonista. L’explosió d’un volcà és molt semblant al que passa quan s’esbrava una coca- cola. Amb un guia del Parc Nacional del Teide, Quèquicom s’endinsa en la lava i explora un dels tubs volcànics més grans del món.



El Teide és la muntanya més alta d’Espanya. Ha anat agafant altura a mesura que ha tingut diferents erupcions. És un estratovolcà que encara està actiu. El magma pot sortir de l’interior de la terra de diverses maneres. En la primera i forta explosió es forma el que es coneix com a pedra pómez. Després la lava perd velocitat i se solidifica en forma de grans cristalls, és el que es coneix com a AA i quan la lava ja baixa molt a poc a poc, se li dóna el nom hawaià de Pahoe- hoe. Totes aquestes variacions es troben al voltant del Teide. L’equip del Quèquicom no va poder pujar fins al cim perque hi havia calima. Un fort vent provinent del desert del Sàhara que porta partícules de pols en suspensió. La calima només passa durant 3 ó 4 dies l’any.

El refredament de la lava pot fins i tot arribar a formar tubs volcànics de grans dimensions. La reportera Samantha Vall entra a la Cova del Vent, el tub volcànic més laberíntic del món. Es troba a la falda del Teide i arriba fins gairebé el mar, amb 17 quilòmetres de recorregut. Està obert al públic des del 2008 i per la part exterior és impressionant la gran quantitat de pins que hi creixen, és el que es coneix com a corona forestal.
.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Amb vuit propostes que van des de les Canàries a Menorca passant per la Garrotxa o el Montnegre, l’espectador de “Quèquicom” podrà preparar millor unes vacances científiques en contacte amb la natura. La sèrie comença el darrer dimecres de maig dia 25.
El paisatge de les Canàries el dibuixen els volcans i els vents alisis. Tenerife: turisme de lava és el primer capítol. Recorre el Teide i altres paratges conformats pel vulcanisme. A plató, Jaume Vilalta compara els volcans de les Canàries amb els de la Garrotxa, que són d’una altra mena. Samantha Vall els recorre sobre el terreny.
En un altre episodi s’analitzen els vents alisis i la seva influència en la exuberant vegetació de Tenerife, els boscos de laurisilva. La Sam arriba a passar vertigen baixant els barrancs amb la tècnica del salt de pastor canari.
Pere Renom va al Montnegre i és curiós comparar com els núvols del Montnegre i de les Canàries es formen d’una manera similar en xocar la humitat del vent marí amb les muntanyes.
“Quèquicom” visita també Menorca a la recerca d’un animal extraordinari: el Triops cancriformi, un crustaci que existeix des de fa 220 milions d’anys. En la seva recerca, el programa recorre els llocs que han fet que Menorca sigui reserva de la biosfera.
L’altre animal que empaita en Pere Renom és el vell marí, per això va de la Mediterrània a Mauritània. Aquest capítol està complementat amb un altre sobre el Sàhara i els límits de la vida.
En un altre episodi, els amants de la muntanya podran entendre el paisatge glacial de la Cerdanya i conèixer els animals que hi viuen, des de l’àguila fins a la marmota.


.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Els volcans de Tenerife han conformat una illa on la lava és la seva protagonista. L’explosió d’un volcà és molt semblant al que passa quan s’esbrava una coca- cola. Amb un guia del Parc Nacional del Teide, Quèquicom s’endinsa en la lava i explora un dels tubs volcànics més grans del món.



El Teide és la muntanya més alta d’Espanya. Ha anat agafant altura a mesura que ha tingut diferents erupcions. És un estratovolcà que encara està actiu. El magma pot sortir de l’interior de la terra de diverses maneres. En la primera i forta explosió es forma el que es coneix com a pedra pómez. Després la lava perd velocitat i se solidifica en forma de grans cristalls, és el que es coneix com a AA i quan la lava ja baixa molt a poc a poc, se li dóna el nom hawaià de Pahoe- hoe. Totes aquestes variacions es troben al voltant del Teide. L’equip del Quèquicom no va poder pujar fins al cim perque hi havia calima. Un fort vent provinent del desert del Sàhara que porta partícules de pols en suspensió. La calima només passa durant 3 ó 4 dies l’any.

El refredament de la lava pot fins i tot arribar a formar tubs volcànics de grans dimensions. La reportera Samantha Vall entra a la Cova del Vent, el tub volcànic més laberíntic del món. Es troba a la falda del Teide i arriba fins gairebé el mar, amb 17 quilòmetres de recorregut. Està obert al públic des del 2008 i per la part exterior és impressionant la gran quantitat de pins que hi creixen, és el que es coneix com a corona forestal. .

13/05/2011: Defensant les dents

Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
La càries és una de les amenaces principals de les nostres dents i l’hem de prevenir des de ben petits. Explicarem com ho podem fer. Veurem que la dentició dels mamífers depèn del seu règim alimentari. I coneixerem un dispositiu revolucionari per corregir les malposicions de les dents en menys temps i sense dolor. En el programa intervenen els odontòlegs Emma Fortea i Luis Carrière.



Les dents són les eines amb què accedim als aliments i els preparem abans de digerir-los. Cal que en tinguem molta cura per evitar problemes com la càries, una perforació de l’esmalt produïda per l’àcid dels bacteris bucals. O el carrall, una precipitació de les sals minerals de la saliva mesclada amb altres bacteris.
Caries, carrall i ortodòncies són un autèntic problema de salut i de pressupost per a moltes famílies. La flora bacteriana garanteix la salut de la boca, però els dolços fan que passi a atacar les genives i l'esmalt. Una dieta equilibrada i raspallar-se les dents correctament és la millor prevenció. Les malformacions, però, s'han de corregir amb aparells. Quèquicom en presenta alguns dels més moderns.

El raspallat, la millor prevenció
L'Adrián un nen de 4 anys arriba a la consulta de la Dra. Emma Fortea, dentista pediàtrica, amb la boca plena de caries. Un cas que podria ser preocupant per la futura dentadura de l'Adrián, ja que les dents de llet serveixen per mantenir l'espai que necessitarà la dent definitiva. A més a més, si la caries arriba al nervi i segueix fins a l’arrel, la infecció afectarà la peça que s’està formant a sota.
Però, aquestes caries a què es deuen? Per a Emma Fortea, no només a un excés de sucres, també a una tècnica de raspallat deficient. Perquè els nens aprenguin és bo que al principi els seus pares els raspallin les dents i els marquin la pauta. El nen anirá entenent pero on ha de passar el respall i mentrestant, els pares ajudan a soplir les carències del petit.
En el reportatge, la Dra. Fortea practica amb els alumnes de primaria de l'escola CEIP Turó de Can Mates a Sant Cugat del Vallès. Els explica la importància de la prevenció. I es que quan es perd una dent o fins i tot un sol mil.limetre de geniva, ja no hi ha manera de recuperarla.

Perquè els sucres fomenten la caries?
En el plató, Jaume Vilalta explica que l'esmalt dental la substància més dura del regne animal. És més dur que l'acer. Però té un punt feble: els àcids se'l mengen. Cada boca te el seu PH, és a dir, un grau d'acidesa determinat. El vinagre, els cítrics o les begudes de cola són àcids, mentre que les clares d’ou i el bicarbonat, son antiàcids, tenen un PH bàsic. Com més àcida és la saliva de cada persona, mes propensió a caries, ja que l’àcid acaba per perforar l’esmalt.
Els àcids són producte de la digestió dels sucres per parts dels bacteris que viuen a la boca. Quan més sucres ingerim més àcids generen els bacteris. Un cop perforat l’esmalt es forma un cau pels microbis, que és la càries, i els àcids d’origen bacterià desmineralitzen la dent. Quan la infecció arriba a l’arrel ja és molt difícil salver la peça. Vilalta i la especialista en biomedicina Míriam Martí, demostren en un experiment com la saliva es torna àcida al poc temps d’haver ingerit sucres.
.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
El naturalista Jaume Sañé ofereix unes imatges espectaculars del tiberi d’uns voltors. Gràcies a una càmera col·locada a l’interior d’un cérvol mort, es veuen aquestes aus necròfagues arrencant amb el seu poderós bec la carn de l’animal mort. “Quèquicom” explica també com es fa per fotografiar animals i la invenció del Velcro, un dels lligams més clars entre natura i tecnologia.



Per poder aconseguir unes imatges des del punt de vista de l’animal, Jaume Sañé ha hagut d’estudiar la natura i inventar-se ginys de tota mena. És autor de la majoria de les imatges del programa “Bèsties” de TV3. Només casa seva ja és un ecoplató ple d’històries. Viu en una masia del segle XIII i allí a la primavera grava la puput quan torna de l’Àfrica i nia sota la teulada. Té gravat el naixement dels polls i “Quèquicom” té les imatges de com s’ho fa el Jaume per poder gravar dins el niu sense destorbar els animals. La caseta de la piscina l’ha transformat en un “bloc de pisos” on fan niu diferents espècies d’ocells. Hi fa forats per facilitar la vida de la fauna autòctona.

També ha recuperat l’antiga bassa de la masia. Allí hi viuen un gran nombre d’espècies aquàtiques que hi han arribat, algunes caminant, com la tortuga autòctona d’aigua, o bé enganxades a les potes dels ànecs, com els ous de l’espinós, un peix autòcton molt petit.



L’home ha aprofitat el que li dóna la natura per treure’n profit. Amb la simple observació de la ploma d’un ocell i d’una llavor que s’enganxa al pèl dels animals es va inventar el Velcro. El presentador Jaume Vilalta explica la història de l’enginyer suís George de Mestral que es va fer milionari amb el Velcro, un invent que se li va acudir mentre treia les llavors que hi havia enganxades al pèl del seu gos.


.

03/05/2011: Aprofitar el sol

Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
El model energètic actual, basat en els hidrocarburs, té un termini cada vegada més proper. L’esgotament dels recursos i la creixent contaminació ens obligaran a adoptar nous models energètics; en plural, ja que cap font alternativa d’energia no pot fer front, per separat, a l’actual demanda energètica. El futur és, doncs, ben clar: canviar de model energètic i reduir el consum d’energia. Un d’aquests models energètics alternatius és l’energia solar, en els seus dos vessants: fotovoltaic i tèrmic.
Les plaques solars continuen sent relativament cares. En les grans instal•lacions fotovoltaiques s’assagen altres tecnologies per rebaixar costos, com les anomenades plaques solars de concentració. Joan Ignasi Rosell, de la Universitat de Lleida, explica en què consisteixen.



Per canviar de model energètic, a banda de desenvolupar la tecnologia, cal educar la societat. A l’escola de Valls El Cor de Maria han introduït diverses activitats relacionades amb l’energia solar, que pretenen fomentar-ne l’ús. En el reportatge, 130 nens col•laboren amb el “Quèquicom” per fer una demostració del funcionament d’una rèplica d’una central termosolar andalusa i els nens de 4t d’ESO expliquen el funcionament d’unes maquetes que ells mateixos han construït.
L’adopció de l’energia solar també pot representar una millora de les condicions ambientals i socials al tercer món. Deli Saavedra, creador de l’ONG Sol Solidari, s’encarrega d’aconseguir finançament per fabricar i distribuir diversos tipus de cuines i forns solars per als poblats africans amb menys recursos. Així s’estalvia llenya, es redueix la desforestació i es facilita la feina domèstica.
Pere Renom visita la Solar Dechatlon, la competició més prestigiosa del món de cases solars. Entre les 17 cases seleccionades, dues de catalanes: la Fablabhouse, dissenyada per l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i guanyadora del premi del públic, i la LOW3, dissenyada per l’UPC i guanyadora del premi d’arquitectura. Els directors de tots dos projectes, els arquitectes Torten Masseck i Vicenç Guallart, expliquen les aportacions i l’enfocament dels seus projectes.
El presentador Jaume Vilalta explica per què la paràbola és una forma geomètrica que concentra qualsevol ona, mecànica com el so o electromagnètica com la llum. També aclareix la manera com els fotons impulsen els electrons en les plaques fotovoltaiques, és a dir, com la llum genera electricitat.
.
English Español