Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: novembre 2010
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
“Quèquicom” explica per què la bicicleta és la màquina perfecta. Consumeix 40 vegades menys que el cotxe i fabricar-la estalvia 100 vegades més energia que l’automòbil. És també el mitjà de transport urbà més ràpid en distàncies inferiors a 8 km. I a més, fer-la servir és saludable.

.

» Text complet

Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
El Pirineu és l’únic lloc d’Europa on es reuneixen voltors comuns, voltors negres, aufranys i trencalossos. “Quèquicom” els ha filmat junts a Alinyà, a l’Alt Urgell.

.

» Text complet

Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Emissió: 10 de novembre 2010.

Gaudí i les formes de la natura a la Sagrada Família
Des del 2006, Quèquicom segueix la construcció de la nau central de la Sagrada Família i aprofita les darreres setmanes abans que treguin les bastides per accedir al punt més alt de l’interior del temple: el gran hiperboloide que hi ha a 70 metres d’alçada just al creuer, damunt d’on s’emplaça l’altar major.

Els hiperboloides són figures geomètriques que recorden els diàbolos o els carrets de fil. Tenen interessants propietats mecàniques i estètiques. En aquest cas permeten il•luminar l’interior del temple de manera similar a com arriba la llum dins d’un bosc natural.
Per conèixer millor la relació de l'arquitectura de Gaudí amb la natura, el biòleg Pere Renom s'enfila en un bosc de fajos de més de 40 metres d'altura i en compara l'estructura amb la de la nau central del temple, concebuda com un bosc de pedra.
El de Gaudí és un bosc centenari, amb columnes de gran diàmetre i d’una gran alçada, com qualsevol bosc natural d’edat equivalent. En visitar per primer cop la nau ja acabada, Pere Renom transmet la impressió que “d’una o altra manera, els humans continuem vinculats al bosc, amb tota certesa la nostra llar original”.
Just a sobre i suportada per aquest bosc, s’aixecarà la torre més alta de la Sagrada Família, que farà 174 metres i serà el monument més pesant de Barcelona, però, curiosament, la majoria de les seves columnes estaran inclinades. Per què? Com s'aguanta la Sagrada Família? La clau és l’arc catenari.
A més, Gaudí és un dels pocs arquitectes de la història de la humanitat que ha estat capaç de concebre una columna completament nova, coneguda per columna de doble gir. Què vol dir, això, exactament? Com es genera?
Des de plató, Toni Mestres explica també què són les superfícies reglades i les fractals.


.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Amb una lupa binocular i un microscopi domèstic qualsevol pot fer un viatge al•lucinant cap al món dels microorganismes, un món habitat per éssers tan estranys que semblen de ciència-ficció.
“Quèquicom” va a una masia per observar les coses petites, des dels líquens de les teulades fins als protozous d’una bassa.

Si construíssim una nau en miniatura per visitar el món microscòpic, ens hauríem d’enfrontar amb problemes insospitats. D’entrada, com més petits ens féssim, més viscosa ens resultaria l’aigua, fins al punt que les hèlixs no servirien per avançar. Hauríem de dotar la nau amb solucions ja adoptades pels microorganismes, com els cilis o els flagels, que permeten desplaçar-se per vibració o penetrant en el fluid com un tirabuixó.
Superat això, ens trobaríem davant d’animalons sorprenents, tant pel seu nombre -n’hi pot haver milers en una gota d’aigua de bassa- com per les seves formes, i, sobretot, per la seva voracitat implacable. Però tant, tant si ens semblen monstruosos com fascinants, hem de saber que sense els microorganismes no podríem viure.



Renom i Duro comencen la casa per la teulada.
Rubén Duro és un biòleg expert en la producció de documentals sobre la natura, especialment del món microscòpic, i en la fotografia de la natura. Pere Renom recorre amb ell una masia per recollir mostres que, filmades amb lents d’augment, resulten espectaculars.
D’entrada, pugen al teulat per buscar líquens, que són una associació de fongs i algues. Els fongs retenen humitat i donen estructura al conjunt i, a canvi, les algues fan la fotosíntesi per obtenir energia del sol.
I és que la teulada és un ambient molt dur. Hi fa molta calor a l’estiu, molt fred a l’hivern, no hi ha aigua, i quan plou ho fa de sobte. Com en les muntanyes, el vessant nord de les teulades és més humit que el sud i les diverses espècies de líquens mantenen una lluita pel territori.
Al microscopi es distingeixen clarament les hifes o filaments del fong, i les cèl•lules esfèriques de les algues.

.

» Text complet

English Español