Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: març 2010
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
(Reemissió)
Un simple mirall pot fer desaparèixer el dolor d’un membre amputat fent creure al cervell que l’extremitat perduda es mou. Això és una de les coses aparentment impossibles que fan a l’Institut Guttmann. Una altra és aconseguir la recuperació del moviment en persones que han patit una lesió important, però no absoluta, del sistema nerviós. En tots dos casos apliquen tècniques basades en el reforçament positiu per restablir els camins neuronals perduts en un accident.













.

» Text complet

Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Miquel Piris entra a les mines de Bellmunt del Priorat i investiga també els efectes contaminants del plom en les persones i en el medi ambient.
El poblat del Puig Roig, al Masroig, es va trobar gràcies al descobriment casual d’una terrissa a sota d’un pi. Va resultar ser el poblat miner més antic de Catalunya, on s’han trobat diferents objectes fets a partir del bronze o la galena.


.

» Text complet

Categoria: Premis
Escrit per: Equip Editorial
El pròxim dimecres 14 d'abril el programa de l'àrea de documentals "Quèquicom" rebrà el Premi Narcís Monturiol que atorga la Generalitat de Catalunya. Els premis es van crear l'any 1982 per a guardonar les persones i les institucions que han destacat per la seva aportació al progrés científic i tecnològic de Catalunya. Els guardons, lliurats en forma de medalla per a les persones individuals i de placa per a les institucions, porten el nom del polític i investigador figuerenc Narcís Monturiol, pare del vaixell submarí Ictineu, del qual se celebra enguany el 150è aniversari de la seva primera immersió exitosa.
L'acte de lliurament dels premis estarà presidit pel Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, el qual farà entrega dels guardons. També hi seran presents el comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó, a més de nombroses autoritats acadèmiques i representants d'institucions científiques.

A més del programa "Quèquicom" les altres institucions que rebran la placa dels prestigiosos premis són l'Institut Català d'Investigació Química i el Centre de Regulació Genòmica.
.
Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
(Reemissió)
La reportera Samantha Vall, embarassada de 5 mesos i mig, veu la cara del seu fill gràcies a una ecografia en tres dimensions. A partir d’aquí, “Quequicom” fa un viatge al ventre de la mare, assisteix a una operació fetal i coneix el mètode cangur, una nova manera de cuidar els prematurs.

.

» Text complet

15/03/2010: La paella al natural

Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
A la paella hi ha representat pràcticament tot l’arbre evolutiu i l’arròs n’absorbeix tots els sabors. El reporter Pere Renom va al Delta de l’Ebre per aprendre a cuinar aquest plat amb ingredients com els crustacis o la carn d’ànec. Renom prova de segar arròs a mà i de pescar llobarros amb rall. Marc Boada explica perquè l’arròs bomba és més saborós que l’allargat i perquè s’enganxa més. Adverteix també que l’arròs blanc ha perdut tota la vitamina B1 que té l’integral.

.

» Text complet

Categoria: Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Quèquicom planta la bandera al fons de Catalunya, a 834 metres sota terra, a la mina de potassa Cabanasses, a Súria. Un cop allà es pregunta com és que al subsòl de la Catalunya central hi ha tant gruix de sal potàssica i per què és tan preuada.
El viatge comença amb el vertigen de baixar en un ascensor que s’enfonsa en un pou que té una fondària equivalent a la Torre Agbar, la Sagrada Família i les torres Mapfre juntes, 230 pisos. Es precipita a una velocitat d’11 metres per segon, és a dir, 40 quilòmetres per hora.Un cop a baix, s’entra en un laberint que fa més de quaranta quilòmetres entre les mines de Súria i Sallent i per on hi circulen camions de gran tonatge que han estat muntats peça per peça al cor de la terra. El més espectacular són els minadors, unes màquines perforadores que poden arrencar una tona de mineral de les parets cada minut. Els minadors funcionen amb electricitat i han millorat clarament el ritme d’extracció en comparació amb els explosius que s’utilitzaven abans. Cada any s’extreu més d’un milió i mig de tones de material del subsòl català. D’aquestes, 700.000 tones seran de clorur potàssic, i la resta, de clorur sòdic. L’únic inconvenient és la pols i una calor asfixiant.



.

» Text complet

English Español