Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: desembre 2006
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Dins la sèrie dedicada al canvi climàtic, "Quèquicom" explica tres maneres de generar energia que no fan augmentar l'efecte hivernacle: l'eòlica, la hidràulica i la que es basa en l'hidrogen.



L'hidrogen seria un candidat ideal per substituir el petroli, perquè s'obté de l'aigua i no genera gasos contaminants, però per aconseguir-ne es necessita electricitat. Això vol dir que primer s'han de desenvolupar energies alternatives no contaminants. Una de les que té més futur és l'energia eòlica. Miquel Piris visita un camp d'aerogeneradors per entendre com és possible produir electricitat amb aspes que giren.
Però el vent bufa quan vol, de manera que cal disposar d'energia acumulada per a quan es necessita, cosa que les centrals hidroelèctriques permeten. De fet, la pila recarregable més gran de Catalunya és la central hidroelèctrica reversible d'Estany Gento. "Quèquicom" visita aquesta central enterrada, literalment, sota una muntanya per mostrar com rendibilitza l'impacte de centrals nuclears i tèrmiques.
De tot això i del futur de l'energia al planeta, en parla Joan Ramon Morante, catedràtic d'Electrònica de la UB.


.

06/12/2006: La tardor i la llum

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
La luminoteràpia, un tractament que ajuda a superar l'abatiment estacional causat per la reducció de les hores de llum pròpia de la tardor i l'hivern. A més, el reporter Pere Renom visita un dels paisatges de tardor més bonics de Catalunya, als Pirineus, per explicar el perquè dels canvis de colors de les fulles. Té a tocar uns quants mamífers salvatges i observa com es preparen per a l'hivern. I després es cabussa davant les costes de Mataró per veure la tardor submarina.



A la tardor s'escurcen les hores de llum. Quina és l'explicació des del punt de vista astronòmic? Quines conseqüències té aquest fenomen en les plantes, els animals i en l'home? Les persones pateixen alteracions lleus de l'estat d'ànim i de la vitalitat. Aquests trastorns es poden pal·liar per mitjà de la luminoteràpia, un tractament suplementari de llum artificial que imita l'espectre solar. Els mamífers comencen a preparar-se per passar l'hivern bàsicament acumulant greix i augmentant la quantitat de pèl. I als arbres caducifolis els canvien de color les fulles. Aquest canvi de coloració és causat per la degradació del pigment verd majoritari, la clorofil·la, que deixa al descobert altres pigments fotosintètics grocs i ataronjats.

.

» Text complet

02/12/2006: Ciència i audiència

Categoria: Premis
Escrit per: Equip Editorial
Eva Forn

Segons una enquesta presentada a la Setmana de la Ciència de fa un parell d'anys, el col·lectiu professional més valorat socialment és el dels científics, mentre que a la cua hi ha el dels periodistes. Però, i els periodistes científics? Doncs sí, són els periodistes especialitzats més valorats.

Segons un article de Vladimir de Semir, la poca sortida del periodisme científic és conseqüència de la desconfiança del periodisme clàssic i per la inadequació de l'oferta científica als mitjans de comunicació tradicionals. Però aquesta inadequació, a què fa referència, en el cas de la televisió?

Déu ser difícil preparar i definir un producte televisiu que tracti la ciència amb rigor i profunditat i sobretot que es faci des de la credibilitat. Actualment al 33, els dimecres a la nit, es pot veure el Quèquicom, més que un programa una eina per interpretar la realitat, entendre la natura i connectar el món dels científics amb el dels ciutadans.

És un producte comparable al Secret de les petites coses de l'any passat, que també emetia el 33 i explicava de forma didàctica la història de les coses quotidianes amb què vivim. L'un i l'altre donen resposta a la recerca contínua i a la inherent curiositat de l'home cap al seu entorn per obtenir més capacitat de decisió per viure millor.

I aquesta curiositat s'ha de pal·liar amb productes com Quèquicom, on s'estima la ciència i es fa comprensible. El que és incomprensible és per què aquest impuls curiós del teleespectador per les coses, i per extensió pels programes que ens les expliquen, no es transforma en audiències raonables.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 63. Dissabte, 2 de desembre del 2006 .
English Español