Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: setembre 2006
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Les formigues autòctones catalanes, els "cuallevats", han de suportar la pressió d'una espècie originària d'Argentina que forma immenses colònies fins i tot en les ciutats. Quequicom visita la casa de famílies afectades. El biòleg Xavier Espadaler, de la UAB, ensenya a la reportera Samantha Vall a reconèixer-les i a trobar formiguers amagats.



Samantha Vall té, a més, l'oportunitat d'agafar amb les seves pròpies mans una joia natural única al món, la peça d'ambre Jorge Caridad, custodiada a Cosmocaixa. En aquell ambre hi han quedat atrapades formigues de fa 20 milions d'anys que curiosament són quasi idèntiques a les d'ara. Socialment, en canvi, han evolucionat i molt, això ha fet que les formigues ho hagin envaït tot.
"Quèquicom" visita una família de Cerdanyola que va escriure al programa perquè no entenen com és que tot i que vivint en un àtic les formigues hi pugen per tot arreu. I és que gràcies a l'enorme fecunditat de la seva reina no és fàcil acabar amb elles. Toni Mestres, el presentador del programa, mostra una reina viva, un animal que s'amaga tan bé que és dificilíssim de trobar si no és desfent tot el formiguer.
A "Formigues: petites grans invasores" es veu com és un formiguer per dins i s'entén per què és tan difícil eradicar-les. Precisament, al Centre Superior d'Investigacions Científiques extreuen els cervells dels insectes per trobar una manera d'afeblir-los fent-los perdre la fam.
Però gràcies a aquesta voracitat que les permet menjar de tot, les formigues són els escombriaires del món.

.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
"Quèquicom" va a l'Empordà a lluitar amb l'aire i ho fa des d'una comarca marcada per la tramuntana, l'Alt Empordà.

El programa de divulgació científica del 33 explica alguns aspectes curiosos de la física de l'aire. Si es deixen anar alhora una fulla de paper i una bola d'acer, quina arribarà abans a terra? Per experimentar directament tant el fregament de l'aire com la força de la gravetat i plantejar hipòtesis, Pere Renom salta en caiguda lliure des de 4.000 metres d'altitud, però no aconsegueix passar dels 200 quilòmetres per hora. Toni Mestres, el científic del programa, n'explica el perquè amb un experiment fet al plató.



Quan en lloc de moure's la persona qui es mou és l'aire apareix el vent. Com s'ho fan la natura i els pagesos per resistir la tramuntana? Això es veu perfectament als Aiguamolls de l'Empordà, una autèntica estació de servei per als ocells abans de remuntar els Pirineus. El reporter Pere Renom i els ornitòlegs dels Aiguamolls comparen les captures que s'arriben a fer un dia de tramuntana amb les que es fan un dia sense vent i estudien el desgast físic que pateixen els ocells a causa de la resistència de l'aire. A més, s'explica que la forma i la mida de les ales està relacionada amb la massa corporal dels ocells i la seva forma de vida. Però, a més d'afectar els ocells, el vent ocasiona una gran deshidratació en les plantes. Des del Cap de Creus s'explica com s'hi adapten algunes espècies autòctones i des del plató es demostra de manera didàctica que el vent té una gran capacitat d'assecar que augmenta com menor és la humitat relativa.

.

13/09/2006: Dominar l'equilibri

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Aquesta setmana Quèquicom explica el mareig i el sentit de l'equilibri. Tracta sobre la malaltia de Ménière, que produeix vertigen, i visita després una empresa que fabrica els estabilitzadors de càmera que es fan servir a Hollywood.
Moltes de les grans produccions com "Spiderman 3", "Superman" o la nova entrega de James Bond tenen un peu a l'Hospitalet de Llobregat. La tecnologia desenvolupada per Service Vision és capdavantera en l'estabilització de càmeres de cinema. El sofisticat sistema que fan servir aquestes màquines fabricades a Catalunya s'assembla molt al sentit de l'equilibri dels humans. Però l'equilibri humà és encara molt més perfecte que qualsevol màquina que l'home hagi pogut inventar fins ara.



El vertigen de Ménière és una malaltia que incapacita les persones que en pateixen per fer una vida normal. Aquest era el cas d'una infermera de Terrassa, Cristina Matarín. Durant anys va anar tenint crisis de vertigen que la incapacitaven fins i tot per caminar. Només una complicada operació dels nervis que connecten l'orella interna i el cervell la va poder curar. Per sort, els casos de vertigen de Ménière són pocs, però la majoria de la població ha viscut en alguna ocasió un problema amb el sentit de l'equilibri. Viatjant amb cotxe o vaixell són pocs els que no han experimentat alguna vegada un mareig. A més de les biodramines, hi ha altres maneres d'evitar-los. Un cert entrenament des de la infància pot preparar el sentit de l'equilibri per quan s'enfronti amb situacions adverses. Però l'equilibri també pot ser font de plaer. Miquel Piris, un dels reporters de "Quèquicom", va fins a Amposta per posar el seu sentit de l'equilibri al límit fent esquí-surf a les aigües del riu Ebre.

.
English Español