Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: juny 2006
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Samantha Vall es vesteix d'apicultora per conèixer el món de les abelles.

El 30% del que mengen els humans es deu a la pol·linització que fan les abelles: sense elles la majoria de vegetals no es podrien reproduir. A més, l'home treu molt profit del treball d'aquests insectes: els pren la mel, la cera, el pròpolis i la gelea reial; però l'apicultor també treballa per a elles, els regala la casa i les porta a on hi ha floració: és un negoci a mitges. Si l'apicultor no fes bé la seva feina, les abelles marxarien del rusc.




En "Un negoci a mitges" l'apicultor Salvador Mallofré obre un rusc fins trobar la reina, sense la qual el rusc deixaria d'existir. Es veu com pon els ous i com neix una obrera. En un rusc hi pot haver fins a 50.000 abelles, però no totes fan mel: només les més velles.

Al plató, Toni Mestres ensenyarà un rusc viu per dins i mostrarà de quin color veuen les flors les abelles.

"Quèquicom" explica per què la mel és tan digestiva i per què s'aconsella prendre-la després de menjar. En realitat, la mel té aquestes propietats perquè és nèctar de flors que ha passat per l'estómac de l'abella, que el regurgita en arribar al rusc. El professor de botànica de la UB Jaume Cambra, que ha assessorat en el reportatge, mostra també com pot saber el consumidor si la mel té la qualitat adequada.

Maria Josep Rosselló, especialista en nutrició i dietètica de la Universitat Ramon Llull, parla de les propietats del pol·len i d'altres vegetals molt rics en proteïnes, com les algues.

.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Es pot traslladar un bloc de formigó de la mida d'un edifici de cinc plantes a una distància de cinc quilòmetres d'on va ser construït? "Quèquicom" visita les obres d'ampliació del Port de Barcelona per mostrar que sí que es pot fer i descobrir els principis científics que ho permeten.



Les dimensions del Port actualment ja són impressionants, però en el futur encara ho seran més: quan s'acabi l'ampliació, haurà duplicat la seva superfície i tindrà unes dimensions similars a una població com ara l'Hospitalet de Llobregat. Però amb el Port passa com amb els icebergs: a sota la superfície de l'aigua hi ha la part més gran de la construcció, que resulta fonamental per complir la seva missió: aturar les onades del mar i oferir aigües tranquil·les a les embarcacions. El material que es farà servir per construir els dics i les superfícies interiors seria l'equivalent de submergir una muntanya com la de Montjuïc dins l'aigua. Però això no es pot fer de qualsevol manera. El poder del mar i les seves onades és tan gran que exigeix que abans s'hagi estudiat en un laboratori quina ha de ser la disposició dels milions de tones que d'aquí al 2020 arribaran al Port en camions.

El reporter del "Quèquicom", Miquel Piris, visita l'Ihna, el laboratori d'assajos hidràulics i enginyeria portuària més important de l'estat per comprovar com hauria de ser un temporal per destruir un port similar al de Barcelona.

.

14/06/2006: Viatjant amb el vent

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
“Quèquicom” viatja en globus aerostàtic per explicar els corrents atmosfèrics i en veler per demostrar com és possible navegar contra el vent gràcies a la vela. El reporter Pere Renom pateix una tempesta a bord d’un veler a la badia de Roses. La seva aventura serveix per explicar alguns principis bàsics de la nàutica.



Des del plató, el Toni Mestres, demostra, com es formen els vents tèrmics, quins són els rumbs a vela i quin principi físic permet avançar a vela gairebé contra el vent.

L’Enric Trilla, cap del Departament de Mecànica de Fluids, Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, adverteix que alguns edificis es fan sense haver estudiat les turbulències que poden patir, i això pot ser perillós.
.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El camp del Barça és el que té les graderies més altes del món. Només durant tres mesos l’any tenen la temperatura òptima perque creixi la gespa. A “La ciència del futbol” es parla amb els cuidadors del camp per saber com han aconseguit tenir una de les millors gespes d’Europa. "Quèquicom" també explica qué cal fer per xutar fort i fer una paràbola amb la pilota. Els àrbitres també hi tenen cabuda. Es demostra com la perspectiva els enganya sobretot per veure el fora de joc.



"Quèquicom" trepitja la gespa del Camp Nou. Eudald Morera, director de l’empresa responsable de la cura del camp del Barça, explica com aconsegueixen que hi visqui un prat tan verd enmig de la ciutat. Samantha Vall assisteix a un partit de futbol per veure com respon la gespa i ajuda en les tasques d’arrelament.

A “La ciència del futbol” hi participa l’ex jugador de primera Víctor Torres Mestre. Amb un equip de radars i a l’INEFC Barcelona es mesura a quina velocitat és capaç de xutar la pilota i com es pot fer l’efecte de la paràbola. El preparador físic del Barça, Paco Seirul-ho, dóna les orientacions per xutar amb força i precisió. Sergi Albert, ex àrbitre de futbol, demostra com la perspectiva pot enganyar a l’hora de veure el fora de joc.
.
English Español