Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: maig 2006
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Un mite de la música electrònica, el Theremin, i un nou instrument basat en la informàtica, el Reactable, donen peu al programa “Quèquicom” per explicar els principis que han permès als científics crear nous sons i també noves maneres de fer música.

Els investigadors del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la Pompeu Fabra treballen per esbrinar quins són els secrets que s’amaguen darrere el sentiment que aporta un músic o un cantant en interpretar una peça per aplicar-los després a un programa informàtic. En el programa es veurà si un ordinador pot arribar a interpretar una melodia amb el mateix sentiment que un músic.



Això és factible perquè ja es pot esbrinar i veure matemàticament per què un so resulta agradable i per què un altre es pot percebre com un soroll insuportable. L’anàlisi i comprensió de la natura del so va propiciar que durant el segle passat es creessin nous instruments musicals electrònics sense els quals seria impossible explicar la música actual. Ara, el Grup de Recerca en Tecnologia Musical de l’UPF ha creat un nou instrument musical, el Reactable, que serveix per interactuar amb un ordinador on hi ha enregistrats sons i bases rítmiques. El Reactable permet generar música en temps real amb una comoditat i versatilitat extraordinàries. Aquest instrument és el nét d’un dels primers sintetitzadors creat a principis del segle passat: el Theremin. El programa inclou l’actuació de l’únic grup pop del país que utilitza aquest sorprenent instrument com a solista.


.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Àguiles, tortugues, mol•luscos i persones formen les seves estructures gràcies al calci, un metall molt resistent que també forma part de les roques del Garraf. “Quèquicom” recorre aquest parc natural per explicar el cicle del calci.

El Garraf és un massís rocallós i aspre de gran espectacularitat, situat a escassos 30 km de la ciutat de Barcelona. És constituït per roca calcària, és a dir, amb un elevat contingut de calci. Curiosament, la part interna està molt foradada, com un formatge de Gruyère, per centenars de cavitats subterrànies. Com s’han originat aquestes cavitats? Per respondre a aquesta qüestió, el biòleg Pere Renom fa espeleologia a l’avenc Emili Sabaté, i s’hi endinsa a més de 20 metres de profunditat.



El calci és un element natural que, combinat amb altres elements, té interessants propietats constructives: forma part de roques, esquelets, conquilles, closques, dents... i l’home l’aprofita també per obtenir-ne materials cimentadors com la calç, el morter, el ciment o el formigó.

Des del plató, el Toni Mestres, demostra, entre altres coses, com funciona el llum de carbur, que s’obté precisament del calci.
.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Isaac Clavé, l'home més fort de Catalunya, se sotmet a tota mena de proves per determinar la diferència entre la seva musculatura explosiva i la de Samantha Vall, reportera de "Quèquicom", que té una constitució pròpia d'una corredora de fons.



En el programa dedicat a la musculació, "Quèquicom" visita una empresa catalana d'alta tecnologia que enviarà a l'espai una eina per saber com es pot ajudar els astronautes perquè no tinguin atròfia muscular. La Samantha Vall prova aquesta espècie de gimnàs laboratori i també assisteix a una sessió de recuperació que fa una persona que ha tingut un accident.

"Quèquicom" va a l'entrenament dels homes més forts de Catalunya. La Samantha Vall es compara amb el guanyador de l'any anterior i el repta a conèixer una mica més com en són de diferents els seus músculs a partir d'una sèrie de proves. Es veurà que un múscul fort i un de resistent tenen característiques internes molt diferents. Hi ha una predisposició genètica, però amb l'entrenament es pot arribar a canviar-la.

Complementa el programa Dani Romero, investigador del Laboratori de Biomecànica de la Universitat Ramon Llull i preparador físic que treballa en l'entrenament muscular per evitar lesions en atletes d'elit.


.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Durant prop de tres segles, una quinzena de cognoms mallorquins d'origen jueu, els anomenats “xuetes”, s’han anat casant entre ells. Ara, un equip d'investigació de la Universitat de les Illes Balears ha demostrat que aquest grup té un dels percentatges més alts de tot el món d’una mutació genètica relacionada amb l’hemocromatosi. A propòsit d’aquest fet, "Quèquicom" explica l'efecte de l'aïllament en la genètica de les poblacions.



A Mallorca hi ha uns 200 llinatges que podrien tenir arrels jueves. Però, per motius històrics, només 15 d'aquests cognoms han estat considerats descendents de jueus en els últims quatre segles. Fins a l’arribada del turisme, cap als anys 50, si es portava un dels 15 cognoms denominats xuetes era molt difícil trobar parella fora d’aquest cercle. Ara, un equip d'investigadors de la UIB ha descobert que entre els descendents dels xuetes és molt freqüent una mutació genètica relacionada amb un trastorn metabòlic d’absorció del ferro: l’hemocromatosi. Segons aquest equip, un efecte anomenat “deriva genètica” i la consanguinitat que s’ha donat en tres segles d'aïllament social en són la causa principal.

A la natura mallorquina hi ha exemples molt més excepcionals dels canvis que pot provocar en els éssers vius l'aïllament, que pot tenir com a resultat l'aparició de noves espècies. És el cas del centenar d’endemismes botànics registrats a Mallorca o de l'extingit miotragus balear, una cabra que hi va haver a Mallorca fins a l’arribada de l’home, fa uns cinc mil anys. La cabra mallorquina n'és un exemple més recent.
.

03/05/2006: Viatge en el temps

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Els últims dinosaures que van habitar la Terra caminaven per la Conca de Tremp. El programa "Quèquicom" explica com eren aquests animals i com per mitjà dels fòssils se sap l'edat que tenien.

Catalunya no sempre ha estat com la coneixem ara. On ara hi ha la Conca de Tremp abans hi havia llacunes. És allí on van viure els últims dinosaures. El paleontòleg Rodrigo Gaete i el geòleg Gonzalo Ribas ensenyen a "Quèquicom" com la Conca de Tremp està plena de petjades d'aquests animals i expliquen com per mitjà de diferents tècniques es pot saber en quin període van viure i quan van morir els dinosaures.



A plató, Toni Mestres mostra un exemplar de fèmur fossilitzat d'un pollet de dinosaure que feia molt poc que havia sortit de l'ou i que va morir fa 65 milions d'anys. Una de les teories sobre la desaparició de l'espècie s'atribueix a la caiguda d'un meteorit que va provocar tsunamis, pols per tota la Terra i una caiguda de les temperatures. El presentador del programa, Toni Mestres, explica aquesta hipòtesi al plató acompanyat d'un meteorit real caigut a Argentina.

Actualment la majoria de meteorits que cauen són petits com grans d'arròs que al entrar en l'atmosfera a altíssima velocitat, superior als 50.000 km/h, ionitzen l'aire i es veuen com esteles de foc: els anomenem estels fugaços. Només una dotzena de cops l'any en tot el món algú té la sort o l'ensurt de veure literalment caure pedres que poden anar de centímetres a més d'un metre. Del que es té constància històrica a Catalunya és el que va creuar el nostre cel l'any 1704.

Aquest capítol viatja en el temps per mitjà dels fòssils però, a través d'un codi de barres que conserven els sediments, els geòlegs també poden datar cronològicament els temps remots.


.
English Español